+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Dalt Vila

Al centre de l’actual nucli urbà de Manlleu, dalt d’un turó al costat nord de l’església de Santa Maria de Manlleu.

ÈPOCA

Medieval, moderna, contemporània

PERÍODE

Segles XI-XX

TIPUS

Recinte urbà emmurallat

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Gran part del coneixement històric sobre l’antic recinte medieval prové de la bibliografia dels diversos erudits manlleuencs que en relataren la seva història a partir de les dades procedents de la documentació escrita conservada a l’Arxiu Parroquial. Pel que fa a la recerca arqueològica, són escasses les intervencions realitzades a la zona. En els darrers trenta anys només s’han dut a terme les excavacions a la plaça de Dalt Vila, plaça del Pou, carrer Sant Higini (anys 1983-85), a la casa de la plaça Grau, 4 (1996) i a la casa del carrer Rossell, 22 (1997-98).

DESCRIPCIÓ

La història

A l’actual barri de Dalt Vila, al costat nord de l’església de Santa Maria, fou on s’inicià, a partir del segle XI, el primer nucli de poblament agrupat de Manlleu. Com en tants altres pobles de la Catalunya feudal i a recer de l’església de Santa Maria i el monestir agustinià que s’instaurà al segle XI, s’anaren construint les diverses cases i s’establí així un petit teixit urbà que més tard es protegí amb la corresponent muralla.

 

La vila de Manlleu avui amb la senyalització del petit nucli medieval que s’originà inicialment a Dalt Vila

L’any 906 es configuraren per primera vegada els límits del terme de Manlleu, definits en el document de l’Acta de Consagració de l’església de Santa Maria. Però de la lectura d’aquest document es desprèn que en aquell moment la població del terme era encara dispersa, basada en masos i vil·les –petits nuclis de poblament reduït-, sense que existís encara cap població agrupada i organitzada a redós de l’església de Santa Maria. En aquest lloc s’hi constata l’existència d’un petit poblament: la vil·la Cortada, que més tard es transformaria en un mas. El nom d’altres masos i vil·les els podem encara avui situar en el mapa del terme,  convertits segles després en masos moderns o denominacions topogràfiques que ens recorden el seu  antic origen. Entre els que s’esmenten el 906 podem encara descobrir-ne alguns que han perdurat fins avui: l’esmentada Cortada, les vil·les de Comalassa, Terrers, Quatre Mals, Comadeleva, Madiroles, Cleria, Saniars, Segetrud, Corcó, Torrents i Clavelles. S’esmenten també el mas de Rubió i el mas de Tolego.

 

A partir de mitjan segle XI, sembla que es començà a configurar l’estructura urbana del Manlleu medieval. Més enllà del poblament dispers primitiu,  l’existència de l’església i, sobretot,  del monestir agustinià fou el que provocà la concentració de cases a l’entorn de la sagrera de l’església i la creació d’un petit teixit urbà. El petit nucli s’estructurà adaptant-se a la topografia del turó de Dalt Vila, amb forts desnivells cap al sud  i a llevant. La població es concentrà doncs i s’estengué al nord-oest de l’església i del monestir, la zona més planera dalt del turó. Desconeixem totalment com devien ser aquestes cases, ja que mai s’ha localitzat cap resta arqueològica que pugui ajudar a interpretar-ne les característiques o dimensions. En tot cas, cal suposar que es tractava d’habitatges senzills i de reduïdes dimensions, semblants als que es conserven al poblat medieval de l’Esquerda, al veí municipi de Roda de Ter.

 

Turó de Dalt Vila, on s’establí el primer nucli agrupat de Manlleu

El primer nucli existent, molt reduït, devia estar format per una petita agrupació de cases separades de l’església pel carrer Sant Higini  -el més antic i desaparegut al segle XX- i formant un primer agrupament de cases. El perímetre exterior degué definir-se per estrets carrers com els actuals carrer Rossell i carrer del Comte. Probablement existia també  l’anomenada plaça del Pou (l’actual plaça de Crist Rei) i el carrer dels Capellans (situat al costat nord del monestir agustinià). El creixement es produí vers els segles XIV-XV amb l’afegitó d’una nova línia d’habitatges de manera concèntrica als costats oest i nord,  a partir de la qual sorgiren els actuals carrer Rossell (abans carrer del Pedró), la plaça Grau (plaça del Pedró) i el carrer del Comte (nom derivat del propietari dels terrenys on es construïren les noves cases de Dalt Vila). D’origen medieval és també la plaça de la Quintana, on s’hi parava  l’antic mercat.

 

Representació de l’antic mercat que en època medieval se situà a la plaça Quintana, al bell mig del petit nucli de Dalt Vila.

L’existència d’aquest poblament agrupat implicà al segle XIII la creació d’unes muralles en aquelles parts on els accidents geogràfics no garantien una correcta protecció de la població. A Dalt Vila, els darreres de les  cases dels costats est i sud ja definien la línea de muralla, atès que els accidents geogràfics no requerien d’una defensa específica. En canvi, als costats nord i oest hagué de crear-se un recinte murat que definia el recinte del poble medieval.

 

La comunicaciód’aquest nucli tancat per les muralles amb l’exterior es realitzava a través de les portes de la vila que alhora donaven accés als diversos camins  en direcció a les masies, les terres del terme o cap a poblacions veïnes. Hi havia quatre portals: el de Torelló (situat a la cantonada entre el carrer Rossell i el carrer de la Gleva), el portal de Sant Higini, situat al costat sud-est del nucli antic, el portal de la plaça i el portal del Comte

 

A partir del segle XVI es produirà el creixement urbà més enllà del recinte emmurallat de Dalt Vila, amb l’obertura de la plaça de Dalt Vila que suposà l’últim creixement a l’entorn de l’antic recinte murat. A partir del segle XVII s’inicià la gran transformació i substitució dels  edificis medievals existentsper cases de planta baixa i un o dos pisos. Algunes d’aquestes cases  foren ocupades per famílies de certa importància que, en alguns casos, implicaren el canvi del nom original. Així, se  substituïren pel nom d’algunes de les famílies que hi vivien (carrer Rossell, plaça Grau o plaça Trias). Correspon també a aquesta època l’escut conservat a la cantonada de la façana d’una casa del final del carrer Rossell, principi del carrer Torelló, on s’hi observa la mà de Manlleu i la data 1582. Aquesta és la representació més antiga que es conserva amb l’escut de la vila.

 

Escut amb la mà de Manlleu i la data 1582. Situat a la cantonada entre el carrer Rossell i carrer Torelló, a la sortida del barri de Dalt Vila.

D’acord amb les dimensions d’aquest primer poble medieval –que podem encara imaginar a partir de l’entramat urbà de l’actual Dalt Vila- la població del terme de Manlleu i també la que s’ubicava a Dalt Vila fou sempre molt baixa. Tot i que no hi ha dades escrites anteriors al segle XIV, hem de suposar que  entre el segle XI i XII la població devia ser reduïda, si tenim en compte que en el cens de 1380 tot el terme tenia 65 famílies. I un segle més tard, segons el fogatge de  1497, la població era encara més baixa, de 40 famílies, un descens que ha de relacionar-se amb la incidència dels brots de pesta, lesmales collites i les guerres, habituals en aquest període.

 

Ja en època moderna, el 1515, es constata un mínim creixement, amb un total de 44 focs o famílies, és a dir, unes 255 persones.

 

Teixit de seda atribuït a Manlleu. Segle XVI. Procedeix probablement d’alguna caixa o bagul (Museu Tèxtil de Terrassa. 16.611).

A partir del segle XVII s’inicià un progressiu i imparable creixement de la població. L’any 1626, el terme de Manlleu tenia una població de 618 persones. Aquest augment demogràfic provocà, òbviament, l’aparició de nous masos a l’entorn rural, que s’afegiren als antics, però sobretot representà  la construcció de noves cases més enllà del recinte  agrupat de Dalt Vila. Els nous edificis  s’aixecaren primer a redós dels antics camins medievals, que es convertiren en carrers i s’ampliaren després  amb l’agrupació de cases al seu entorn. Així sorgiren els nous barris de Manlleu.

 

El carrer del Comte, format en època medieval dins el nucli de muralles.

Les restes

Res podem interpretar sobre els antics habitatges medievals que generaren el primer nucli urbà de Dalt Vila. La configuració actual del barri de Dalt Vila manté urbanísticament la seva forma medieval, però els habitatges més antics conservats són producte de les importants reformes esdevingudes a partir del segle XVII. Són edificis d’època moderna bastits entre els segles XVII i XIX, i responen al tipus de casa amb clares semblances amb les masies de l’època, que substituïren els habitatges medievals de menors dimensions tant en espai d’ús com en alçada. Les noves cases tenien un accés des de la planta baixa a través d’un portal, generalment adovellat, que permetia el pas d’un carro i que accedia a un espai amb funcions de magatzem o destinat a petites activitats agrícoles o artesanals. Als pisos superiors  s’hi situava l’habitatge pròpiament dit, tot i que de vegades el segon pis s’utilitzava com a magatzem agrícola o assecador. Les cases eren construïdes amb parets gruixudes fetes de pedra de riu fins a una alçada d’uns 2m. A partir d’aquesta alçada els murs eren fets de tàpia fins a la coberta, bastida amb bigues de fusta i teulada a doble vessant. A les finestres o balconades, emmarcades en pedra, s’hi esculpia sovint la data de construcció o  algun element figurat de tipus civil o religiós.  Tot i que algunes d’aquestes cases foren novament reformades a partir de la segona meitat del segle XIX, se’n conserven encara nombrosos exemples que permeten fer-se la idea de la fesomia del nucli antic durant els segles XVII i XVIII.

 

El nucli antic de Dalt Vila, amb el tipus de cases construïdes als segles XVII i XVIII

 

Llindes de les cases de Dalt Vila conservades al barri amb les dates de construcció de la casa que van des del segle XVI fins al segle XIX.

Pel que fa a les muralles  tampoc es conserven traces de l’antic traçat medieval. El petit tram de mur conservat rere l’edifici de la plaça Grau, 7, en el passatge que comunica el carrer de Defora amb el carrer Ter, ha de  relacionar-se amb un tram de la muralla tot i que, per la seva forma constructiva, no deu correspondre a la muralla medieval, sinó a reformes d’època moderna, probablement al segle XVII. Podem també fer referència a algunes fotografies antigues on encara s’observen alguns trams de muralla dempeus. En aquests casos, també,  s’associarien més a obres siscentistes (segle XVII) o fins i tot a transformacions succeïdes durant les guerres carlines, al segle XIX

 

Les restes de la muralla conservades a la part posterior de l’edifici de la plaça Grau, 7.

Excavacions a Dalt Vila. Anys 1983 – 1985

Aquestes excavacions foren dirigides per l’arqueòleg Walter Cruells, amb la participació de l’arquitecte Miquel Surinyach. Motivades per les obres de remodelació de la plaça de Dalt Vila, la plaça del Pou (plaça Crist Rei), la plaça de Sant Higini i l’antic carrer dels Capellans.  Malgrat el caràcter “urgent” d’aquestes intervencions i les limitacions que això sempre representa, els treballs permeteren constatar la inexistència a la zonade restes que indiquessin l’ocupació d’aquest espai en èpocaibèrica o romana. Tot i això, cal tenir en compte la poca profunditat en què apareixia l’estrat de graves naturals (a 35cm a la plaça de Sant Higini, a 18-23cm a la plaça del Pou i a 13-18cm a la plaça de Dalt Vila). Més enllà de l’existència o no d’aquest poblament antic, les excavacions en aquestes zones de Dalt Vila confirmaren algunes dades bibliogràfiques referents a l’existència d’edificacions antigues en aquests llocs i permeteren obtenir un major coneixements sobre la situació i l’evolució d’alguns edificis i carrers, com la casa del Comú (situada al carrer de Sant Higini), el petit carreró que unia la plaça de Dalt Vila amb la de Sant Higini, l’antic perímetre de la plaça del Mercadal, o la línea de façanes del carrer dels Capellans. 

 

Plànol de les excavacions realitzades a la plaça de Dalt Vila l’any 1983. Autors: Surinyach i Padrós.

En el cas de la plaça de Dalt Vila, destaca la important quantitat de restes ceràmiques datables als segles XVII, XVIII i XIX,  amb fragments de plats decorats en blau (segle XVII), ceràmiques vidrades comunes (segles XVII-XVIII), ceràmiques bicromes (segle XIX) o diverses pipes de ceràmica vidrada o comuna, un element especialment característic que representa de forma molt clara aquests contextos cronològics. Entre la preeminència d’aquesta ceràmica moderna s’hi documentaren, en nombre molt menor, materials ceràmics medievals del tipus comú (olles de ceràmica grisa) que, pel seu caràcter residual i fora de context, no permeten endinsar-nos de cap manera en la interpretació de l’ocupació medieval d’aquest espai. En el cas de les restes de la plaça del Pou o del carrer Sant Higini, les excavacions, molt limitades, aportaren únicament alguns materials, tots ells d’època moderna, entre els segles XVII i XIX.

 

Detall del nivell d’incendi documentat amb les restes de la casa A de Dalt Vila. Foto: Walter Cruells.

 

Restes del mur de distribució interna de l’edifici identificat com la Casa del Comú, localitzat durant les excavacions a la plaça del Pou (1985). Foto: Walter Cruells

L’any 1985 es dugué a terme també un seguiment arqueològic al carrer Rossell, 5 – cantonada plaça Trias, 11, al barri de Dalt Vila. Els treballs, realitzats sota la direcció de Walter Cruells, no evidenciaren l’existència de restes.

Excavacions a la casa de la plaça Grau, 4. Any 1996

Aquesta excavació fou dirigida per l’arqueòloga Imma Mestres i motivada per les obres de remodelació de la casa.

 

La intervenció consistí en l’obertura de diverses rases de sondeig amb l’objectiu d’observar les característiques estratigràfiques del subsòl i l’existència de restes constructives anteriors a l’edifici existent. Els rebaixos efectuats evidenciaren una seqüència estratigràfica molt simple, formada essencialment per les restes de les pavimentacions associades a l’habitatge existent, sota el qual apareixien ja les graves geològiques, a una profunditat d’entre 20 i 30cm. No es constatà l’existència de restes que poguessin vincular-se a antigues edificacions anteriors al segle XVI.

 

Tot i això, fou destacable la documentació del mur existent a la part posterior de l’edifici, una estructura que fou interpretada com un  tram de l’antiga muralla de la vila. Presentava un parament a base de maçoneria de còdols de riu, amb una fàbrica molt acurada i se’n documentà una alçada de tres metres, tot i que no pogué descobrir-se fins als nivells de fonamentació a causa de la seva profunditat.  Ateses les seves característiques, molt semblants a les que presenta el mur conservat encara a la part posterior de l’edifici de la plaça Grau, 7, podria tractar-se d’una part del traçat nord-est de la muralla, tot i que la seva forma constructiva es relacionaria amb una obra del segle XVII o posterior.

Excavacions a la casa del carrer Rossell, 22. Desembre de 1997 – abril de 1998

Aquesta excavació fou dirigida per l’arqueòloga Carme Subiranas i motivada per les obres de remodelació de la casa.Malgrat les diverses rases realitzades al subsòl, no s’identificà cap resta constructiva ni estratigràfica associada a ocupacions antigues. Per sota mateix de les pavimentacions existents a la planta baixa es localitzà immediatament el nivell natural de graves eocèniques. Aquesta total absència de sediment arqueològic és una constant en les diverses  intervencions realitzades al barri de Dalt Vila. Interpretem  que hauria de vincular-se a accions antròpiques i concretament a processos de rebaix del terreny efectuats en moments històrics molt concrets i documentats per altra banda en d’altres poblacions catalanes al llarg dels segles XVII–XIX. No podem considerar un procés natural la desaparició total del substrat arqueològic d’èpoques més antigues, tenint present  la documentada existència de poblament a la zona de Dalt Vila almenys des de principis del segle X.

 

Tot i que són poques i d’entitat limitada les excavacions realitzades al nucli antic de Dalt Vila, les dades obtingudes de les intervencions efectuades ens permeten com a mínim intuir l’existència d’una important fase de reformes que s’inicia al segle XVII i que s’allarga fins a la primera meitat del segle XIX. Com succeeix habitualment en el registre arqueològic, com més importants foren les reformes realitzades en una època concreta, més important fou la destrucció dels vestigis i substrats d’èpoques anteriors.  I en el cas de Dalt Vila,tant les restes documentades al subsòl com les cases conservades ens remeten al període cronològic entre els segles XVII-XIX i semblen indicar que fou el moment en què es produí la més notable transformació del conjunt. Aquest canvi no és tampoc estrany si tenim present que és a partir d’aquests segles quan a Manlleu s’inicià un procés de creixement progressiu, derivat entre d’altres factors  de la implantació dels primers tallers de manufactura de la llana.

Seguiment arqueològic a la zona de Dalt Vila. Locals UEC i Tris Tras

Els treballs foren dirigits per l’arqueòleg Dídac Pàmies, de l’empresa Arkeolik SCO. No es documentaren restes “in situ”, únicament un fragment de tègula romana fora de context.

A manera de reflexió…

A través de les línies precedents és fàcilmentconstatablela migradesa  de les intervencions arqueològiques realitzades a Dalt Vila en els últims trenta anys i més si tenim en compte la important activitat constructiva esdevinguda en el darrer decenni, moment en què s’ha succeït  la recuperació del nucli antic de la vila. Malgrat la rellevància d’efectuar estudis arqueològics en els nuclis antics, en el cas de Manlleu han estat molt limitats els llocs on s’han dut a terme actuacions arqueològiques que permetessin un estudi dels antics edificis reformats o l’anàlisi del subsòl de les zones afectades. Com en tants d’altres àmbits de la cultura i de la ciència, la història requereix plans d’actuació i d’inversió en la recerca per avançar en el seu coneixement. I en el cas de l’arqueologia no existeixen segones oportunitats; la manca d’actuacions i d’estudis representa la destrucció i la pèrdua per sempre d’una pàginade la nostra història.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Com hem esmentat, el material arqueològic més significatiu recuperat de les excavacions a diversos llocs de Dalt Vila correspon a fragments o peces ceràmiques del segle XVII. S’hi documenten restes de plats de ceràmica catalana decorada en blau, molt habituals a l’època, gerres de ceràmica comuna vidrada monocroma (majoritàriament marró) i ceràmica comuna oxidada de pasta taronja. Entre les restes documentades destaca, però, una col·lecció de pipes que mereix especial atenció atès el tipus de peça i el moment en què aquesta començà a fer-se habitual en territoris catalans.


Es tracta d’un conjunt de 7 pipes associades a un moment cronològic concret i que són el reflex d’una condició social determinada i d’un momentculturalment molt concret com és la introducció del costum de fumar tabac a les nostres terres.


A Europa, la pipa va quedar vinculada al tabac a partir del segle XVI, tot i que la seva  existència es coneix des de la prehistòria. L’hàbit de fumar tabac es va popularitzar arran del contacte amb Amèrica. A Espanya, però, la pipa es posà de moda més tard i de bon principi era un distintiu de les classes acomodades, mentre que les més populars fumaven cigars.


Les pipes tenen tres parts fonamentals: la cassoleta, on es fica el tabac, la canya, que pot ser més o menys llarga, i el broquet. A la part inferior de la cassoleta s’hi localitza el taló.


La localització de pipes en jaciments arqueològics catalans és un fet habitual en contextos dels segles XVII-XVIII. Tot i que encara manca avançar molt en la investigació, els recents estudis realitzats sobre aquestes peces tan particulars han permès identificar que les pipes utilitzades a Catalunya podien procedir de tallers holandesos, anglesos o de països del Mediterrani oriental, però també n’hi havia de produccions pròpies, fetes en tallers de Barcelona o fins i tot de Palamós.


Les pipes trobades a les excavacions de Dalt Vila han de relacionar-se indubtablement amb aquests tallers catalans, amb una cronologia de la segona meitat del segle XVIII–principis del segle XIX. Cinc d’aquestes pipes corresponen a produccions de Palamós, que en aquell moment esdevingué el centre de fabricació de pipes més important de Catalunya.El perfil d’aquestes pipes presenta un taló apuntat, molt característic, rematat amb una petita bola i una decoració a base de franges amb motius geomètrics i cortinatges. Normalment, en una de les franges s’hi posava el nom del fabricant. En el nostre cas, només en una s’hi observa la possible existència d’aquest nom, però és il·legible. Les dues altres pipes són de cassoleta baixa, sense taló i correspondrien a produccions locals (de Barcelona o Palamós) sense possible especificació. Les set pipes de la col·lecció de Manlleu corresponen a peces relativament simples, amb decoracions geomètriques o florals, fetes en tots els casos a motllo. Totes són fabricades amb ceràmica ataronjada, però només una presenta un embelliment a base de vidrat marró.  En tots els casos s’observen evidències d’ennegrit a la part de la  canya o la cassoleta, un indici clar que es tracta de pipes que havien estat utilitzades.

 

 

 

 

 

 

 

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Tant pel material ceràmic amb què foren fabricades (ceràmica no caolinítica) com per la seva decoració, molt senzilla i feta a motllo, cal considerar-les peces senzilles, molt habituals a l’època, procedents de mercats molt locals on devien adquirir-les personatges de rang social mitjà.

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

Museu del Ter
Museu Tèxtil de Terrassa

BIBLIOGRAFIA

Beltrán de  Heredia, J.; Miró, N.(2008). “Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment de l’antic Mercat del Born a Barcelona: importacions angleses i holandeses”. A: QUARIS 04. Època II. Any 2008. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat, p. 139-157.

 

Beltrán de Heredia, J.; Miró, N.; i Soberón, M. (2012). “Les pipes de ceràmica no caolinítica trobades a Barcelona: producció i comerç als segles XVII-XIX”. A: QUARIS 08. Època II. Any 2012. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat, p. 166-191

 

Cruells, W. (1985). “Arqueologia urbana = excavacions de salvament?”. A: Cota Zero. Revista d’arqueologia i Ciència. Núm I.  Vic: Eumo Editorial. 

 

Cruells, W.; Surinyach, M. (1986). “La intervenció arquitectònico-arqueològica de Dalt Vila”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 35-46

 

Mestres, I. (1998). Memòria del seguiment arqueològic de les obres a l’immoble del Portal, plaça Grau núm. 4, Manlleu (Osona). Setembre de 1996.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.  Inèdita.

 

Subiranas, C. (1999). Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada al solar del carrer Rossell, 22 de Manlleu (Osona). Desembre de 1997 – abril de 1998. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Inèdita.

 

Surinyach, M. (1990). “La forma del nucli urbà”. A: Manlleu. Aproximació a la historia, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn, 15)

 

 

On està localitzat aquest jaciment?

Galeria d'imatges

Clica sobre la foto per veure la galeria en mode pantalla completa

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2019
La vila de Manlleu avui amb la senyalització del petit nucli medieval que s’originà inicialment a Dalt Vila

La vila de Manlleu avui amb la senyalització del petit nucli medieval que s’originà inicialment a Dalt Vila

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle <span style=\XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).">

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).

This content requires HTML5 & Javascript or Adobe Flash Player Version 9 or higher.

Col•lecció de pipes trobades durant les excavacions a la plaça de Dalt Vila, l’any 1983. Corresponen a pipes fabricades als tallers de Palamós entre mitjan segle XVIII i principis del segle XIX (Museu del Ter). (MIT 10292, MIT 10293, MIT 10294, MIT 10298, MIT 10299, MIT 10300, MIT 10304).
Passeu el cursor per sobre i podreu veure la imatge en 360 graus.

Teixit de seda atribuït a Manlleu. segle <span style=\XVI. Procedeix probablement d’alguna caixa o bagul (Museu Tèxtil de Terrassa. 16.611).">

Teixit de seda atribuït a Manlleu. segle XVI. Procedeix probablement d’alguna caixa o bagul (Museu Tèxtil de Terrassa. 16.611).

Teixit de seda atribuït a Manlleu. segle <span style=\XVI. Procedeix probablement d’alguna caixa o bagul (Museu Tèxtil de Terrassa. 16.611).">

Teixit de seda atribuït a Manlleu. segle XVI. Procedeix probablement d’alguna caixa o bagul (Museu Tèxtil de Terrassa. 16.611).

Plànol de les excavacions realitzades a la plaça de Dalt Vila l’any 1983. Autors: Surinyach i Padrós.

Plànol de les excavacions realitzades a la plaça de Dalt Vila l’any 1983. Autors: Surinyach i Padrós.

Detall del nivell d’incendi documentat amb les restes de la casa A de Dalt Vila. Foto: Walter Cruells.

Detall del nivell d’incendi documentat amb les restes de la casa A de Dalt Vila. Foto: Walter Cruells.

Restes del mur de distribució interna de l’edifici identificat com la Casa del Comú, localitzat durant les excavacions a la plaça del Pou (1985). Foto: Walter Cruells

Restes del mur de distribució interna de l’edifici identificat com la Casa del Comú, localitzat durant les excavacions a la plaça del Pou (1985). Foto: Walter Cruells

Turó de Dalt Vila, on s’establí el primer nucli agrupat de Manlleu

Turó de Dalt Vila, on s’establí el primer nucli agrupat de Manlleu

Escut amb la mà de Manlleu i la data 1582. Situat a la cantonada entre el carrer Rossell i carrer Torelló, a la sortida del barri de Dalt Vila

Escut amb la mà de Manlleu i la data 1582. Situat a la cantonada entre el carrer Rossell i carrer Torelló, a la sortida del barri de Dalt Vila

Escut amb la mà de Manlleu i la data 1582. Situat a la cantonada entre el carrer Rossell i carrer Torelló, a la sortida del barri de Dalt Vila

Escut amb la mà de Manlleu i la data 1582. Situat a la cantonada entre el carrer Rossell i carrer Torelló, a la sortida del barri de Dalt Vila

El carrer del Comte, format en època medieval dins el nucli de muralles.

El carrer del Comte, format en època medieval dins el nucli de muralles.

El nucli antic de Dalt Vila, amb el tipus de cases construïdes als segles <span style=\XVII i XVIII">

El nucli antic de Dalt Vila, amb el tipus de cases construïdes als segles XVII i XVIII

Les restes de la muralla conservades a la part posterior de l’edifici de la plaça Grau, 7.

Les restes de la muralla conservades a la part posterior de l’edifici de la plaça Grau, 7.

Llindes de les cases de Dalt Vila conservades al barri amb les dates de construcció de la casa que van des del segle <span style=\XVI fins al segle XIX. ">

Llindes de les cases de Dalt Vila conservades al barri amb les dates de construcció de la casa que van des del segle XVI fins al segle XIX.

Representació de l’antic mercat que en època medieval se situà a la plaça Quintana, al bell mig del petit nucli de Dalt Vila.

Representació de l’antic mercat que en època medieval se situà a la plaça Quintana, al bell mig del petit nucli de Dalt Vila.