+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Presentació

L’evolució de les formes i dels continguts de la comunicació, de la difusió, de la transferència del coneixement està fent uns canvis radicals en els darrers temps. Els mitjans han canviat, el contingut, l’accés...  És una transformació que afecta la globalitat de la societat, tant a escala individual com col·lectiva, i tots els àmbits de la informació i el coneixement.  Si bé pot ser cert que per formació, per  classe social o per pròpia voluntat,  hi pot haver algun sector exclòs, la majoria de la població coneix i utilitza els mitjans derivats o inclosos en les anomenades “noves tecnologies”. Cada vegada es poden trobar més dades, més informació en els mitjans d’edició digitals, en les xarxes i en els fòrums de comunicació virtuals.  La transversalitat i versatilitat a l’hora d’utilitzar-los n’ han fet el mitjà preferencial tant en temes de recerca com en els de lleure i oci.

 

El camp del patrimoni històric i arqueològic no ha quedat exclòs d’aquesta transformació i cada vegada es troben més aspectes de l’activitat que utilitzen les noves tecnologies. Parlem d’un ús abundant d’aquests mitjans en les tasques de recerca, com per exemple els mitjans utilitzats a les excavacions arqueològiques, o altres activitats de recerca —que s’han convertit en norma i necessitat—,  i també en els sistemes de gestió, de l’anàlisi de  l’espai...  Aquest mateix signe es dóna en les tasques de difusió i divulgació. Una bona exposició temporal cal  que tingui  uns recursos en noves tecnologies que facilitin de manera ràpida, visual i fàcil les idees o dades que es volen transmetre al visitant . Un altre aspecte d’aquesta mateixa transformació en una societat com la nostra es dóna en l’ús cada vegada més abundant de l’edició digital i que fa que  la majoria dels continguts de les revistes d’arqueologia científiques es trobin a la xarxa; de la mateixa manera que l’administració hi facilita els estudis i informes sobre excavacions arqueològiques, per esmentar els dos tipus de documents més relacionats i utilitzats en recerca històrica. El mateix ús es troba en el món de la divulgació o difusió, on hi ha infinitats de webs de museus i de monuments que faciliten tant les eines pràctiques per usar-los i visitar-los, com les informacions bàsiques per conèixer-los i gaudir-ne.

 

El Manlleu arqueològic que avui presentem s’afegeix a aquesta dinàmica, però hi vol contribuir amb unes especificitats que cal assenyalar i que mostren l’alt valor del projecte.  D’una part, és una mostra més de la implicació dels municipis i dels seus òrgans de govern en l’estudi, preservació i difusió del patrimoni arqueològic. Si bé es coneixen alguns exemples pioners, i molt sovint aïllats, d’implicació del municipi en la gestió del patrimoni arqueològic del seu terme, el municipi de Manlleu mostra, de nou, la seva sensibilitat en relació amb aquest tema.

 

L’objectiu és clar, posar a l’abast de la societat, la memòria, el patrimoni arqueològic del municipi. Facilitar tant els coneixements com els documents històrics i arqueològics que el generen, amb una visió plenament actualitzada de la informació històrica, fugint dels arquetips tradicionals. La documentació recull des de les primeres evidències històriques del terme fins a les del Manlleu preindustrial. Molts segles de la història de Manlleu representats pels objectes, per les restes, pels “materials” que han sobreviscut el pas del temps, i que van ser recollits en una primera fase del segle xx i recuperats en excavacions científicament completes més tard. Tots constitueixen una bona mostra de la memòria històrica del poble.

S’han aplegat totes les actuacions arqueològiques, les troballes... ordenades per cadascun dels  jaciments i amb un senzill, però pràctic i còmode,  sistema de navegació amb tota la informació   que facilita que qualsevol persona pugui conèixer, estudiar i gaudir del patrimoni col·lectiu.    

 

El darrer punt que cal destacar és un dels aspectes més significatius de la voluntat i l’esperit que ha animat la realització d’aquesta nova eina de coneixement. Es tracta de  la complementarietat entre el món “local” i la internacionalització o globalització galopant de la societat actual. Diríem que l’esperit que anima les actuacions locals (amor a la terra més pròxima, a la història o a la seva arqueologia, amb una dedicació dels vilatans molt sovint més enllà de l’àmbit professional...) és imprescindible, i que aquesta realitat local és la que facilita la visió general. A més, els avenços tecnològics actuals,  com el que ara presentem, contribueixen amb la seva existència al fet que les aportacions  històriques locals  es trobin a la base de les interpretacions generals o de les síntesis globals fetes de manera acurada . El coneixement i la difusió del patrimoni local és necessari, imprescindible per conèixer i interpretar els fenòmens històrics o arqueològics globals. Les actuacions locals com la de  Manlleu arqueològic són indispensables per contribuir i en darrer terme fer avançar en el coneixement per a la millora de la nostra societat.

 

Miquel Molist Montañà

Catedràtic del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona

Gener de 2014


 

Justificació del marc cronològic de l’espai web

És evident que la història dels pobles es relata partint dels seus orígens fins al dia d’avui. Sabem que algunes èpoques històriques han gaudit de més interès que d’altres i que, en termes generals, són dues  les vies per estudiar la història: la documentació escrita (limitada als períodes històrics) i l’arqueologia, aplicable a qualsevol fase: des de la prehistòria fins als nostres dies.

 

Consultant aquest web veureu, però, que els jaciments o béns patrimonials tractats inclouen només el període que va de la prehistòria al món medieval, amb algunes intrusions a l’època moderna a causa de la perdurabilitat dels elements sorgits a l’edat mitjana fins a època moderna i contemporània.

 

La limitació del marc cronològic està justificada essencialment per la poca difusió que s’ha donat tradicionalment a les primitives poblacions que s’establiren al terme de Manlleu, als jaciments arqueològics que s’hi relacionen,a les restes conservades o als edificis o béns patrimonials  que encara perduren però als quals no s‘ha donat la importància que es mereixen.   

 

Si fem un repàs als estudis històrics més recents podríem arribar a concloure que Manlleu és una població nascuda essencialment al segle xvii, amb un important creixement al segle xix vinculat al procés d’industrialització, un aspecte especialment tractat i destacat a la nostra vila. Lluny d’aquesta visió esbiaixada per la preeminència d’unes èpoques respecte d’altres, Manlleu té uns orígens molt més remots que no es poden obviar. A diferència de les èpoques més recents, basades en la recerca de fonts documentals,  el coneixement del poblament antic ha de basar-se essencialment en estudis arqueològics que, en el cas de Manlleu, no sempre han tingut la consideració ni la difusió adequada, tot i esdevenir una eina essencial de coneixement històric.

 

Les troballes i els jaciments arqueològics d’època prehistòrica o iberoromana són encara aspectes poc valorats i coneguts de la història de la Manlleu. També ho és poc el coneixement sobre els orígens medievals del nucli antic de Dalt Vila, de l’església de Santa Maria, del monestir agustinià que s’hi associà, dels orígens de les masies, del pont de Can Moles o de les esglésies disperses pel terme. En aquest darrer cas, la informació documental existent és reduïda i requereix ser complementada per la recerca arqueològica.

 

Calia, per tant, rescatar i posar a l’abast de tothom aquest patrimoni de manera senzilla, però rigorosa, actualitzant també els antics estudis existents per adaptar-los als coneixements actuals d’aquestes fases de la història. Per aquest motiu, i prenent com a base l’arqueologia com a font de coneixement, hem limitat aquest web al marc cronològic que va des de la prehistòria fins al segle xv amb la voluntat específica d’esmenar les mancances existents i revalorar el patrimoni arqueològic de Manlleu. El web té també com a objectiu conscienciar sobre la importància de conservar el patrimoni, tant el conegut com el desconegut, i neix amb la voluntat de poder ser ampliada i millorada a partir de la incorporació de noves dades derivades de la localització de noves restes i de nous estudis arqueològics que permetin avançar en el coneixement de les fases més reculades de la nostra història.  

 

Agraïments

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

Biblioteca Municipal de Manlleu / Bisbe Morgades

Centre de documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses  (Tona)

Museu Episcopal de Vic (Vic)

Museu del Ter (Manlleu)

Museu del Vidre del Bac de Roda  (Masies de Roda de Ter)

Àngel Masmitjà (Museu del Vidre del Bac de Roda) 

Antoni Caballé (Serveis Territorials a la Catalunya Central Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

Anna Homs (Museu Episcopal de Vic)

Carles Padrós (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

Joan Arimany (Biblioteca Municipal de Manlleu / Bisbe Morgades)

Joan Comerma Parés

Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Judith Verdaguer (Museu Episcopal de Vic)

Maria Clua (Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Mercè Puntí (regidora de l'Ajuntament de Manlleu i consellera d'Educació del Consell Comarcal d'Osona)

Miquel Molist (Universitat Autònoma de Barcelona)

Montserrat Duran (Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, Tona)

Núria Silvestre (Biblioteca Municipal de Manlleu / Bisbe Morgades)

Ot Ordeix (alumne d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

Pere Casas (Museu del Ter)

Rafel Ginebra (Arxiu Episcopal de Vic)

Sílvia Carbonell (Centre de documentació i Museu tèxtil de Terrassa)

Tània Àlvarez Herraiz (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

Xavier Clop (Universitat Autònoma de Barcelona)

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2017