+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Portada de l’article “Notícies històriques del castell de Manlleu”. Publicat l’any 1895 per D. Torrent i Garriga al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Any V. Núm. 19. (Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)

Portada del Butlletí de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic. Núm. XVI. Agost de 1920. (Arxiu Episcopal de Vic)

Portada de l’article sobre les excavacions a Can Caseta de Manlleu, aparegut al Butlletí de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic. Època II. Núm. 8. Agost de 1922. (Arxiu Episcopal de Vic)

Portada del Butlletí Lletres Amicals. Núm. 4. Any 1954. (Biblioteca Municipal Bisbe Morgades de Manlleu)

Portada del llibre Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982.

 

Portada del llibret El poblament antic a la comarca d’Osona, darrers treballs arqueològics, una publicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de l’any 1982.

 

Portada del primer número de la revista Cota Zero. Revista d’arqueologia i ciència. Publicada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) l’any 1985.

 

Vista general del jaciment de l’Institut de Batxillerat durant les excavacions arqueològiques l’any 1987. Fotografia: Walter Cruells

Jaciment de l’Institut. Treballs d’excavació i documentació arqueològica. Any 1987.

Jaciment de l’Institut. Any 1987. Procés de flotació per identificar llavors, fruits i carbons prehistòrics. Fotografia: Walter Cruells

Portada del llibret de l’exposició Testimonis materials de la historia de Manlleu. L’exposició es va fer al Museu de Manlleu entre el desembre de 1986 i febrer de 1987. 

 

Portada del llibret de l’exposició Un poblat a l’aire lliure de fa 4.000 anys. El jaciment de l’Institut de Batxillerat de Manlleu. L’exposició es va fer al Museu de Manlleu entre el febrer i l’abril de 1990.

 

Tríptic de l’exposició sobre les obres de restauració i excavació arqueològica a l’església de Sant Esteve de Vila-setrú, que es va fer al Museu de Manlleu l’any 1993.

 

Portada del llibre El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure a finals del calcolític. Publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 1985.

 

Els pioners

L’arqueologia a Osona és una disciplina amb una llarga història que es remunta a les darreries del segle XIX. Cal acostar-se a la trajectòria de creació del Museu Episcopal de Vic (1891), molt vinculat des dels inicis a l’arqueologia, per entendre l’origen d’aquesta afició a les excavacions a la nostra comarca.

 

L’any 1919, es va formar la Colla de Gurb, agrupació d’aficionats a l’arqueologia i excursionisme que, fins a l’any 1923, va esdevenir un equip de recerca, dedicat al descobriment de jaciments de la comarca. Publicaren els resultats, primer, al Butlletí de la Colla de Gurb i més endavant al Butlletí de la Unió Excursionista de Vic. Un dels membre més rellevants fou mossèn Josep Gudiol, el qual juntament amb Josep M. Gudiol i Eduard Junyent, entre d’altres, formaren part de l’equip d’excavació (la Colla de Gurb) del jaciment de Can Caseta de Manlleu, durant els anys 1920 al 1923. En els treballs participà, també, el manlleuenc Lluís Coll i Espadaler. Tots els materials documentats a Can Caseta foren dipositats, durant aquells anys, al Museu Episcopal de Vic.

 

L’any 1952, el mateix museu va ser el motor de la fundació del Patronat d’Estudis Osonencs, una institució que va fomentar i promoure la recerca arqueològica a través de l’edició a la revista Ausa, que encara s’edita avui. 

 

Per altra banda, un grup d’erudits manlleuencs: Eduard Rifà, Domènec Torrent i Garriga, Francesc Pujol i Esteve Gaja varen recollir les notícies sobre les diverses troballes arqueològiques a l’entorn de Can Caseta i participaren en el descobriment d’altres jaciments localitzats al terme. Aquests autors escriviren els seus propis estudis històrics en publicacions com Articles, de l’any 1938, i a partir dels anys 50, en endavant, als diferents volums de Lletres Amicals a Manlleu. També publicaren a la revista Ausa de Vic. Aquests articles tenien la voluntat d’interpretar i de posar en valor la prehistòria, les èpoques ibèrica i romana, així com el passat medieval de Manlleu. En aquest últim cas caldria esmentar també la recerca, tot i que poc divulgada, de mossèn Jaume Pladelasala que portà a terme una important tasca d’investigació sobre l’antic Manlleu medieval, el barri de Dalt Vila i el monestir, a través del buidatge de la documentació que es conservava a l’Arxiu Parroquial.

 

L’arqueologia científica

A partir de l’any 1982, amb el traspàs de competències en matèria de patrimoni al Govern de la Generalitat de Catalunya es creà el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura. Es produí un relleu generacional i la professionalització de l’arqueologia, emparada ara ja per una legislació destinada a la protecció del patrimoni. Sorgiren així els nous arqueòlegs i arqueòlogues formats a les universitats de Barcelona i de l’Autònoma.

 

El mateix any 1982 se celebrà a Vic el XI Sympòsium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular impulsat per aquesta nova generació universitària. Coincidint amb el centenari del descobriment del Temple Romà, Vic va ser la seu del congrés El Poblament antic a la Comarca d’Osona, organitzat per l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs, que en va publicar les actes a la revista Ausa X. Paral·lelament al congrés, s’organitzà una exposició sobre materials arqueològics de la comarca que va voltar per tot el territori difonent l’arqueologia osonenca.

 

A partir del 1982 s’inicien les excavacions programades a la comarca d’Osona amb el permís i subvenció de la Generalitat de Catalunya. Aquestes intervencions varen promoure la creació de diversos equips osonencs de recerca especialitzats en la prehistòria, la història antiga i l’època medieval.

 

L’any 1984 es fundà el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO), associació que aplega els arqueòlegs i arqueòlogues d’Osona i promou la formació, recerca i difusió arqueològica. Pel maig de 1985, els membres del  CIAO impulsaren l’edició de la revista Cota/Zero, Revista d’Arqueologia i Ciència.

 

La seu del CIAO s’instal·là l’any 1992 al carrer de Sant Pere de Vic, en un local cedit per l’Ajuntament de Vic fins que pel desembre del 2010 es traslladà al carrer Arquebisbe Alemany. Es dotà el nou espai d’infraestructures adequades per al magatzem i dipòsit dels materials arqueològics recuperats a les excavacions de Vic i d’altres jaciments d’ Osona.


Entre finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta, a Osona, com a tot Catalunya, s’iniciaren les excavacions d’urgència o salvament, un tipus d’actuacions que varen multiplicar-se a causa de l’important boom immobiliari del país. La gran quantitat d’excavacions de salvament dutes a terme no hauria estat possible sense l’existència d’un grup de professionals dedicats a l’arqueologia i a la creació d’empreses dedicades a la gestió del patrimoni i l’arqueologia. Actualment, la situació de crisi, com en tants altres àmbits de la cultura i la recerca, afecta  negativament i posa en perill aquest col·lectiu professional i també, òbviament, el patrimoni.

 

L’arqueologia a Manlleu 1974-2014

La primera intervenció científica i de salvament realitzada a Manlleu fou la que es dugué a terme l’any 1974 al jaciment de Can Caseta i que fou dirigida per les arqueòlogues Elisabet Hungtinford i M.Dolors Molas.


A partir d’aquell moment, l’arqueòleg manlleuenc Miquel Molist i l’arqueòloga M.D. Molas, elaboren diversos estudis i publicacions en què analitzen alguns jaciments d’època prehistòrica i iberoromana de Manlleu. Successivament, altres arqueòlegs i arqueòlogues d’Osona han publicat també altres estudis referents a jaciments o restes arqueològiques de  Manlleu. Tots aquests estudis i publicacions estan recollits en l’apartat bibliogràfic d’aquest web.


Des de la creació del Servei d’Arqueologia, i amb el permís d’excavació consegüent, s’han dut a terme algunes excavacions d’urgència al terme, menys de les que hauria estat desitjable per a la correcta recuperació del patrimoni arqueològic de la vila.


Any 1983

Obres de remodelació de la plaça de Dalt Vila. Excavacions arqueològiques d’urgència dirigides per l’arqueòleg Walter Cruells. Es documenten restes de l’antiga casa del comú i d’estructures dels habitatges existents antigament a la zona.


Any 1985

Obres de remodelació a la plaça del Pou, plaça Sant Higini i a la zona on s’ubicava antigament la rectoria i la canònica agustiniana. Es localitzen restes de l’antic carrer dels capellans i d’estructures relacionades amb antics habitatges. Excavacions dirigides per l’arqueòleg Walter Cruells.


Seguiment arqueològic al carrer Rossell, 5 – cantonada plaça Trias, 11-, al barri de Dalt Vila. No es documentaren restes.

 

Anys 1985,1986, 1987 i 1988

Entre aquests anys es du a terme l’excavació arqueològica al jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous, un jaciment d’època calcolítica, de primer ordre, descobert arran de les obres de construcció del nou Institut de Batxillerat de Manlleu. Els treballs foren dirigits pels arqueòlegs Walter Cruells, Miquel Molist i Teresa Rodón.

 

Anys 1992 i 1993

Obres de rehabilitació de l’església de Sant Esteve de Vila-setrú. Intervenció arqueològica a la teulada i al subsòl. Recuperació de l’antiga coberta de lloses medieval i de restes de diverses èpoques al subsòl amb vestigis d’època romànica, preromànica medieval i moderna.  Excavacions dirigides per l’arqueòloga Carme Subiranas i l’arqueòleg Josep Pujades.

 

Any 1993

Obres de restauració del campanar de l’església de Santa Maria de Manlleu. La Diputació de Barcelona va fer cales de prospecció arqueològica, una al subsòl interior del campanar i l’altra a l’exterior. Es documentaren nivells de rebliment associats al moment de construcció de l’actual campanar, datat de finals del segle xviii.

 

Anys 1996

Seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació de l’edifici de la plaça Grau, 4, al barri de Dalt Vila. Es documentà un tram de mur possiblement vinculat a l’antiga muralla. Excavacions dirigides per l’arqueòloga Imma Mestres.

 

Anys 1997-1998

Desembre de 1997 - abril de 1998.  Seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer Rossell, 22, al barri de Dalt Vila. Dirigides per l’arqueòloga Carme Subiranas. No es documentaren restes.

 

Any 2001

Seguiment arqueològic de les obres del nou traçat de la carretera entre Vic i Olot (C-37).  Es localitzaren, a la zona de Clavelles, restes arqueològiques associades a dos antics forns d’època medieval. Seguiment dirigit per l’arqueòloga Carme Subiranas. L’excavació de les restes fou dirigida per l’arqueòleg Francesc Antequera.

 

Any 2004

Seguiment arqueològic de les obres de construcció del nou edifici de l’empresa de serveis ambientals La Vola, a l’avinguda de Roma, 254-256. Dirigit per l’arqueòleg Javier González Múñoz. (Arqueociència SL). Únicament es documentaren alguns fragments de ceràmica a mà, molt rodades, probablement associades a la proximitat del lloc al jaciment calcolític de l’Institut Antoni Pous.

 

Any 2008

Prospecció arqueològica a l’Are-Serrallo Benet Poquí impulsat per l’INCASOL. Dirigida per l’arqueòleg Marc Piera i Teixidó (Arqueociència SL). No es documentaren restes.


Seguiment arqueològic de la nova carretera entre C-153 i C 17 - ronda est d’Osona. Dirigit per Francesc Busquets (Àtics SL). No es documentaren restes en cap zona del traçat.


Seguiment de les obres d’una rasa per al cablejat electrònic a la zona de Dalt Vila: locals UEC i Tris Tras. Dirigides per l’arqueòleg Dídac Pàmies (Arkeolik SCO). No es documentaren restes in situ, únicament un fragment de tègula romana fora de context.


Seguiment arqueològic de les obres d’instal·lació del gasoducte Gurb-Santa Maria de Corcó. Dirigit per Manuela Raga. No es documentaren restes.


Prospecció arqueològica a l’ARE Les teuleres, impulsat per l’INCASOL. Dirigit per Roser Arcos i Marc Piera (Arqueociència SL). No es documentaren restes.  


Desembre de 2008 – gener de 2009. Seguiment arqueològic de les obres de construcció d’un nou habitatge unifamiliar al carrer Barcelona, s/n. Situat entorn de la zona on hi havia hagut el jaciment de Can Caseta. Dirigit per l’arqueòloga Carme Subiranas  (Arqueociència SL). No es documentaren restes.

 

Any 2009

Prospecció arqueològica al Pla parcial sector el Mas. Dirigides per Dídac Pàmies Gual (Arkeolik SCO). No es documentaren restes.

 

Any 2010

Seguiment arqueològic a la finca el Gelabert, als termes municipals de Masies de Roda i Manlleu. Dirigit per l’arqueòloga Josefa Huertas. No es documentaren restes.

Cal dir també que l’any 2007 s’aprovà el Pla d’ordenació urbanística de Manlleu (POUM), on s’inclou el Catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. En el pla es recullen els jaciments arqueològics i béns històrics i patrimonials del municipi, amb  les mesures de protecció que cal aplicar en cas d’afectació urbanística. El POUM fou publicat al DOGC el 16.07.2008 (núm. 5174).

 

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2017