A l’entorn de la primitiva església de Santa Maria s’establí, al segle X un primer nucli de població al turó de Dalt Vila que es consolidà al llarg de l’edat mitjana dins el recinte emmurallat. Aquest fou l’origen del Manlleu actual que a partir d’època moderna s’expandí progressivament fora muralles i sobrepassà els límits del nucli antic.
La presència de monedes ibèriques cal relacionar-la amb les petites transaccions comercials; la població continuava utilitzant majoritàriament el bescanvi de productes, conegut com a troc, com a mitjà fonamental per als intercanvis quotidians.
Els jaciments o béns patrimonials tractats inclouen només el període que va de la prehistòria al món medieval, amb algunes intrusions a l’època moderna a causa de la perdurabilitat dels elements sorgits a l’edat mitjana fins a època moderna i contemporània.
Les comunitats iberoromanes exploten agrícolament la plana i presenten un cert dinamisme comercial amb el consum de productes itàlics (les ceràmiques de vernís negre i les àmfores de vi, oli i salaons).
Les primeres cultures històriques les coneixem a Manlleu a través dels poblats de l’ibèric final dels segles II i I aC. Les comunitats agrícoles que hi viuen, en turons de la Plana i prop del Ter, estan dins d’un procés de romanització, però encara parlen i escriuen en llengua ibèrica com ho mostren les monedes i les inscripcions d’algunes ceràmiques.
Les comunitats més antigues manlleuenques caracteritzades per un model de vida estable, un sistema econòmic desenvolupat i un entorn immediat amb un gran potencial denoten una forta preocupació envers la mort. L’enterrament en sepulcres de fossa és un dels sistemes més comuns d’inhumació al jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous.
