Madiroles
El jaciment se situa als peus del Puig-agut, prop de l’ermita de Sant Jaume, i a tocar de la font de Madiroles.
ÈPOCA
Història antiga
PERÍODE
Alt Imperi (segle I-II dC)
TIPUS
Troballes fortuïtes
PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA
Josep Cases i Reig publica l’any 1988 un article sobre les qualitats medicinals de les aigües de la font de Madirolas. Quan es van fer prospeccions prop de la font per tal de millorar-ne el cabal, i amb l’objectiu de fer una explotació de les aigües curatives, es documentaren restes arqueològiques d’època romana. La descripció de les troballes fa referència a estructures arquitectòniques de parets lligades amb morter de calç i a la documentació de materials arqueològics, entre els quals destaquen les monedes romanes i algunes ceràmiques, sense precisar-ne més detalls. L’autor valora la possibilitat que els romans coneguessin aquestes deus d’aigua.
Esteve Gaja l’any 1955 esmenta Ramon Madiroles a Les Lletres Amicals ja que l’any 1903 dóna notícia de més troballes arqueològiques prop de la font i de les ruïnes de Puigdecasals. Ramon Madirolas i Codina, amo del Mas Madiroles, fou un personatge de finals del segle XIX que va dur a terme diferents iniciatives importants a Manlleu. Un del projectes, iniciat l’any 1980, era la construcció d’una explotació comercial de les aigües de la font de Madiroles, situada en la seva propietat. El 1881 fins i tot es va inaugurar un edifici de grans dimensions, sembla que sobre un antiga construcció medieval, prop de la seva masia on havia de situar-se el pretès balneari. Aquesta primera construcció fou enrunada. El balneari no es va fer realitat. Durant aquests treballs constructius es documentaren les restes arqueològiques que s’esmenten a les diverses publicacions.
DESCRIPCIÓ
La manca d’excavacions i el desconeixement dels materials documentats, avui desapareguts, només ens permet suposar que en el lloc existia un petit establiment agrícola dels tipus vil•la romana. Aquestes cases de camp, o granges, explotaven els recursos naturals de l’entorn (boscos, pastures i conreus) i es van disseminar a la Plana sota les noves formes romanes de propietat privada de la terra. Aquest procés d’explotació de la Plana va començar d’una manera molt intensiva en el territori ausetà a partir de l’època augustal amb la formació de la ciutat d’Auso (Vic), vinculada de manera indissoluble amb el seu territori (ager), i continuà durant els dos primers segle de l’imperi.
MATERIALS ARQUEOLÒGICS
Monedes romanes indeterminades
LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES
La col•lecció del materials és desconeguda.
BIBLIOGRAFIA
Cases i Reig, J. (1888). “Las Aguas minero-medicinales de Madirolas”. A: El Faro de Puig- Agut, p. 88. Manlleu. Inèdit. [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]
Gaja i Molist, E. (1955). «Dos Estudis sobre el Manlleu Primitiu». A: Lletres Amicals a Josep Prat i Roca. Vol. 6. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]