+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Serrat dels Moros

El jaciment se situa als peus del serrat dels Moros, un altre turó de la Plana situat al nord del terme de Manlleu.

ÈPOCA

Història antiga

PERÍODE

Alt Imperi (finals del segle I dC- segle II dC)

TIPUS

troballes fortuïtes

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

la moneda forma part de la col•lecció particular de la família Comerma. La va trobar Joan Comerma Serrat prop del serrat dels Moros.

DESCRIPCIÓ

Atesa la manca d’excavacions i la documentació d’una sola moneda romana de l’emperador Trajà, podem proposar que existís en el lloc un establiment agrícola o vil•la romana altimperial vinculada a la ciutat romana d’Auso. Pensem que les vil•les del territori d’Auso eren propietats rurals d’una mida mitjana o petita. Els establiments podien ser molt modestos, d’una sola família, o bé més extensos, amb edificis diversos i amb treballadors parcers i esclaus. Tot això depenia de la categoria social i econòmica dels amos. Als turons més propers d’Auso coneixem vil•les com la del Puig d’en Planes que, a partir dels objectes quotidians recuperats d’un cert luxe, reflecteix la riquesa i l’estatus dels seus propietaris i propietàries.

Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
Llegenda il•legible.
Anvers: cap de l’emperador Trajà mirant cap a la dreta.

Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
Llegenda il•legible
Revers: Concòrdia (deessa dels acords) asseguda a l’esquerra amb doble cornucòpia (corn, símbol de l’abundància), al davant altar (98-102dC).

Per curiositat, en aquella època feien falta 15 sestercis per comprar-se una túnica, o 520 sestercis per adquirir una mula.

TAULA DE CONVERSIÓ: 1 auri (moneda d’or) = 25 denaris (moneda de plata) = 100 sestercis (moneda de bronze) = 400 asos (moneda de bronze)

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

La moneda és de la col•lecció particular de la família Comerma.

On està localitzat aquest jaciment?

Galeria d'imatges

Clica sobre la foto per veure la galeria en mode pantalla completa

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2025

                                              Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
                                              <br>Llegenda il•legible.
                                              <br>Anvers: cap de l’emperador Trajà mirant cap a la dreta.

Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
Llegenda il•legible.
Anvers: cap de l’emperador Trajà mirant cap a la dreta.

Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
                                                        <br>Llegenda il•legible
                                                        <br>Revers: Concòrdia (deessa dels acords) asseguda a l’esquerra amb doble cornucòpia (corn, símbol de l’abundància), al davant altar (98-102dC).

Sesterci de Trajà (98-102 dC), encunyat a Roma. Serrat dels Moros.
Llegenda il•legible
Revers: Concòrdia (deessa dels acords) asseguda a l’esquerra amb doble cornucòpia (corn, símbol de l’abundància), al davant altar (98-102dC).