ÈPOCA

prehistòria, protohistòria, història antiga

PERÍODE

- Neolític mitjà i recent (3500 - 2200 aC)
- Ibèric final
- Romà republicà (segles II-I aC)
- Alt Imperi (segle I dC)

TIPUS

sepulcre de fossa, poblat, sepultures d’inhumació de caixa de lloses

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

El coneixement sobre el jaciment ens el proporcionen diverses troballes fortuïtes, ja que no s’han fet mai excavacions al lloc. Dalt del turó de margues eocèniques i en els seus pendissos és on els aficionats han recollit fragments de ceràmiques sigil·lades romanes, ceràmiques de vernís negre itàliques, ceràmica ibèrica, àmfores ibèriques i romanes, ceràmiques a mà, molins; fins i tot s’hi documenten restes òssies de fauna. I a l’entorn, hom esmenta la troballa de monedes ibèriques de bronze.

 

La tradició oral recull el descobriment de la necròpolis del poblat, amb una sepultura d’inhumació neolítica del tipus sepulcre de fossa amb aixovar funerari format per un vaset de ceràmica a mà i un molí barquiforme; i sepultures d’inhumació d’època iberoromana, associades a aixovars formats per recipients de vidre i gerretes de ceràmica romana. Els esquelets estaven, segons els aficionats, en una zona de graveres, molt propera al riu Ter; si bé consta que els enterraments foren destruïts pels treballs de les excavadores a l’indret.

 

Les primeres notícies publicades són de Josep Estrada Garriga i les trobem dins l’apartat “Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares” a la revista Ampurias XXIV de l’any 1962. La nota recull diverses troballes al jaciment que estava situat, segons l’autor, en el vesant més abrupte que dóna al riu on, en petites plataformes, se situaven les cases ibèriques. La documentació destaca l’abundància d’escòries de ferro i també de ceràmiques de vernís negre itàlic o campanianes, ceràmiques ibèriques, àmfores ibèriques, diverses peces discoïdals de ceràmica i fragments de molins lítics del tipus barquiforme i rotatori. El poblat es devia abandonar a mitjan segle I aC i en el mateix indret s’hi devia instal·lar una hisenda agrària romana, a la qual s’associen materials de construcció de tipus tègula i ceràmiques romanes sigil·lades, àmfores i dolis.

 

Esteve Pujols, l’any 1959, recull a les Lletres Amicals la documentació de materials arqueològics al jaciment que considera similars al de Can Caseta, sense precisar-ne més detalls.

 

Miquel Molist, els anys 1987 i 1990, publicà la notícia sobre la troballa fortuïta d’un possible enterrament neolític del tipus sepulcre de fossa amb un aixovar funerari format per un vaset de ceràmica a mà i un molí barquiforme.

 

L’arqueòloga M. Dolors Molas i l’arqueòleg Miquel Molist analitzaren el jaciment a diverses publicacions i estudis. L’assentament és considerat un dels poblats iberoromans que, juntament amb el de Can Caseta, s’emmarca dins l’etapa de romanització i colonització agrícola de la Plana. Proposaren cronologies molt àmplies per a l’assentament, entre el segle III i i aC i la primera meitat del segle I dC. La llarga ocupació ve donada per l’ampli ventall de materials arqueològics, coneguts d’antic, i per la manca d’excavacions en el lloc, que són les que permetrien concretar més les fases d’ocupació.

 

M. Dolors Molas recollí la notícia oral sobre l’existència de fins a vint tombes a la necròpolis d’inhumació. La possibilitat de veure i fotografiar els materials ceràmics, gràcies a la col·laboració d’Àngel Masmitjà, li permeté associar-los als vasos d’ofrenes de les sepultures i proposar una cronologia al voltant dels segles I aC i I dC. al conjunt funerari.

 

Montserrat de Rocafiguera, l’any 1995, publicà la seva tesi de llicenciatura Osona Ibèrica. El territori dels antics ausetans i analitzà el jaciment de Puig Guardial sota els plantejaments teòrics i metodològics de l’arqueologia espacial en l’explicació dels processos culturals

 

Carles Padrós, l’any 2009, analitzà de nou el jaciment en el seu treball final del Màster d’Arqueologia, Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’ibèric ple a l’alt imperi”, del qual publicà una síntesi l’any 2010 a la revista Cypsela.

DESCRIPCIÓ

Les ocupacions

La primera ocupació del lloc es data entre el neolític mitjà i recent ( 3500-2200 aC). La fase es data a partir d’algunes evidències com els fragments de ceràmica a mà i els fragments de molins barquiformes, així com per l’estructura d’enterrament del tipus sepulcre de fossa amb aixovar funerari, documentades pels aficionats. Puig Guardial seria un dels exemples més de població de mitjan iv mil·lenni a la plana de Vic. De fet, es tracta de la primera ocupació humana intensiva de la Plana per part de comunitats pageses i ramaderes. L’únic testimoni que evidencia la presència d’aquesta gent són els seus enterraments del tipus sepulcre de fossa, situats al fons de la Plana.

 

Prospeccions actuals sobre el terreny semblen indicar-nos l’existència d’algunes restes de murs construïts amb còdols i margues en sec, que interpretem que són de les cases ibèriques, situades en el vesant més escarpat que dóna al riu Ter. Les notícies de troballes arqueològiques i l’anàlisi dels pocs materials conservats ens permeten proposar l’existència d’un petit poblat de l’ibèric final (segles II-I aC) que, a les darreries del segle I aC, és abandonat per ser transformat en una vil·la romana. La presència de tègules (el sistema de coberta romana de teules estava format per la combinació d’una de plana, tegula, i una de punt rodó, imbrex) ens mostra que l’edifici estava cobert amb un embigat coronat per un sostre de teules de ceràmica. La proximitat de l’assentament a la xarxa viària actual que comunica amb Puigcerdà sembla tenir origen en camins molt antics: en època medieval aquesta ruta era coneguda com a Strata Cerdana i en època romana enllaçava amb la via que venint de la ciutat romana de Barcino (Barcelona) pel Congost arribava a la ciutat  romana d’Auso , i des d’aquí es dirigia vers el nord.

L’explotació de l’entorn i la pràctica agrícola

El turó de Puig Guardial és un exemple de turó testimoni característic del paisatge de la Plana de Vic. El turó, compost de margues eocèniques i gresos, està molt erosionat i presenta reguerons i xaragalls a les vessants de la muntanyeta. La disgregació de les margues han afavorit la formació de terrers que s’han convertit en àrees de conreus. L’entorn del turó era apte per a l’ocupació humana durant totes les ocupacions: la neolítica, la tardoibèrica i la romana. L’ explotació de les àrees de conreu a la Plana, un abastament d’aigua garantit per la seva proximitat al torrent Poquí i el riu Ter, així com els recursos forestals i pastures del seu bosc de ribera, es produiria al llarg de les diferents fases. Probablement hi devia viure una petita comunitat camperola que explotava el conreu dels cereals a partir de l’evidència que ens proporcionen els fragments de molins lítics esmentats a les notícies arqueològiques.

El consum de productes autòctons i mediterranis

Els molins lítics ens permeten afirmar que amb les farines dels cereals molts obtenien les farinetes bàsiques per a l’alimentació, des dels primers pagesos neolítics fins als ibers i romans. Els cereals, juntament amb els llegums i hortalisses, permetien elaborar el plat base de la dieta ibèrica, uns aliments que eren consumits dins les escudelles de ceràmica comuna.

 

Els vernissos negres d’importació itàlica documentats corresponen a les peces de la vaixella de taula més refinada de les llars tardoibèriques i implica el comerç de productes manufacturats mediterranis;  les àmfores romanes corresponen als envasos itàlics per al vi i oli. Les àmfores ibèriques, ben descrites al noticiari arqueològic, són els contenidors per a la cervesa i les salaons, de consum habituals entre la població indígena

Un taller metal•lúrgic

Respecte a la notícia de la documentació de moltes escòries metal•lúrgiques de ferro, tot plegat ens permet suposar l’existència d’un petit taller metal•lúrgic que devia abastir les necessitats de la comunitat de l’establiment, per altra banda ben habituals en aquests contextos històrics.

La circulació monetària

La presència de cinc unitats ibèriques de bronze descobertes durant les prospeccions per part dels aficionats dóna mostres d’una alta concentració de material numismàtic en el jaciment. El context cronològic de les emissions de les monedes de mitjan i final  segle II aC coincideix amb un moment de circulació del numerari ibèric. Si durant la primera meitat del segle II aC, Roma prioritzà l’explotació dels recursos econòmics i humans de territori conquerit, a mitjan segle II aC inicià la reorganització profunda del territori, que comportà la creació d’infraestructures viàries i la fundació de ciutats.

 

Aquest procés fou molt important a finals del segle II aC i durant tot el segle I aC. Fou en aquest procés d’urbanització del territori que la moneda es féu més necessària. A Osona la primera xarxa viària romana és molt primerenca i data de les darreries del segle II aC, si bé la fundació de la ciutat d’Auso i d’una segona xarxa viària es produí a partir de l’emperador August.

 

Les sepultures funeràries

Segons els aficionats, el sepulcre de fossa neolític es tractava d’una fossa excavada molt profunda i revestida per lloses que contenia una inhumació individual acompanyada d’un aixovar format per un vaset ceràmic i un molí barquiforme. Tot i la migradesa del materials recuperats, el fet de documentar estris quotidians i de caràcter agrícola dóna suport a la idea que la persona enterrada pertanyia a un grup humà d’economia agrícola i ramadera. Hem de suposar que el cadàver estava en posició replegada i acompanyat del seu aixovar funerari. En aquest cas hi manquen els habituals ornaments personals com ara collarets, penjolls i braçalets. L’enterrament presentava paral·lels amb els que tenim documentats de la mateixa època al mas Tarabau (Tona), l’Escorial (Vic) i Savassona (Tavèrnoles).

 

 

La notícia sobre l’existència de sepultures d’inhumació i el coneixement dels materials dels aixovars funeraris (ofrenes) formats per gerretes de ceràmica i recipients de vidre són evidències de l’existència d’una necròpolis romana en el lloc. Els materials ceràmics es daten de les darreries del segle I aC i inicis del segle I dC. Aquests enterraments presenten paral·lels amb dues de les sepultures d’inhumació amb aixovars formats per peces ceràmiques i algunes peces de ferro documentades al jaciment de les Serrasses (Torelló); la necròpolis estava formada per nou sepultures del tipus caixes de lloses de pedra. Les necròpolis d’inhumació romanes més ben conegudes a Osona es situen en els camins d’accés de la ciutat d’Auso i daten dels dos primers segles de l’imperi.

                              

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Material ceràmic

Les úniques peces que es conserven són una gerreta (olpa) de ceràmica comuna romana de pasta beix. Podria tractar-se d’una forma similar a les antigues gerretes de ceràmica d’engalba blanca; també es documenta una ampolleta globular de ceràmica comuna romana oxidada. Els recipients presenten una mida petita, característica dels vasos d’ofrenes, i són exposats al Museu del Vidre del Bac de Roda. Les notícies publicades sobre el jaciment fan referència a la troballa de ceràmiques romanes sigil•lades, ceràmiques de vernís negre itàlic, àmfores romanes i dolis, ceràmiques ibèriques i àmfores ibèriques. El noticiari arqueològic recull també l’existència de fragments de ceràmica a mà. El aficionats que documentaren el sepulcre de fossa neolític proporcionen la informació sobre un vaset carenat amb nansa de ceràmica a mà d’època neolítica.

Material metàl•lic

Les notícies publicades recullen la documentació d’escòries de ferro. Alguns fragments de bronze es troben dipositats en el Museu del Vidre del Bac de Roda.

Material numismàtic

Les notícies recullen la documentació de cinc unitats ibèriques de bronze. Només dues d’elles s’han estudiat i classificat: corresponen a una unitat emesa a la seca de Baitolo (Badalona) i una a la seca de Bolskan (Osca). Avui totes estan en col•leccions particulars desconegudes.

Material de vidre

Un col•leccionista particular desconegut disposa d’algun recipient de vidre dels aixovars de les sepultures romanes.

Material lític

Les notícies publicades fan esment a fragments diversos de molins de mà i del tipus rotatori d’època neolítica i iberoromana

Restes antropològiques

Els aficionats recullen la troballa de restes antropològiques a la necròpolis neolítica i romana

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

El jaciment resta per excavar, si bé les sepultures situades tocant al riu varen ser destruïdes en fer treballs mecànics a l’indret. L’erosió actual que pateix el turó ha esborrat qualsevol camí que hagi existit per accedir al cim, si bé en els vessants i peu de la muntanyeta es recuperen ceràmiques.
Els únics materials que estan exposats són les peces de ceràmica comuna romana oxidada al Museu de Vidre del Bac de Roda (Masies de Roda de Ter).

BIBLIOGRAFIA

Albareda, J. [et al] (1984). Història d’Osona. Vic: Eumo Editorial (L’entorn, 5), p. 29-66.

 

Buxó, M.D. [et al.] (1982). El poblament antic a Osona. Darrers treballs arqueològics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

Estrada Garriga, J. (1962). “Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. A: Ampurias. Revista de Prehistoria, Arqueologia y Etnología, XXIV. (p. 306). Barcelona.

 

Gaja i Molist, E. (1954). «Prehistòria Manlleuenca». A: Lletres Amicals a Francesc Pujol i Escalé. Vol 4. Manlleu, p. 341-346. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1955). «Introducción al Estudio de Manlleu». A: Ausa II. (p. 123-126). Vic.

 

Gaja i Molist, E.  (1955). «Prehistòria Manlleuenca». A:  Ausa II. (p. 341-343). Vic.

 

Gaja i Molist, E.  (1955). «Dos Estudis sobre el Manlleu Primitiu». A: Lletres Amicals a Josep Prat i Roca. Vol. 6. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1976). Història de Manlleu. Barcelona: Jaime Libros; Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu.

 

Molas, M.D. (1974-75). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesis de licenciatura.  Manlleu .Inèdit.

 

Molas, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d’Ausa. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

 

Molas, M.D. (1986). “Món ibèric, VI-I aC”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 19-21.

 

Molas, M.D. (1986). “La romanització”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 23-27.

 

Molist, M. ( 1972 ). «Dades per la història de Manlleu. Prehistòria Manlleuenca». A: Recerca (17-20, p. 410-414).

 

Molist, M. (1987). “Primeres ocupacions humanes”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu.

 

Molist, M. (1990). “De la prehistòria a la història antiga”. A: Manlleu. Aproximació a la historia, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn, 15), p. 53-68.

 

Padrós, C. (2009). Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’Ibèric Ple a l’Alt Imperi. Tona. Treball final o practicum del Màster d’Arqueologia. Inèdit.

 

Padrós, C. ( 2010) . «El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l’ibèric ple a l’alt imperi». A: Cypsela 18.  (p. 247-266). Girona.

 

Pujol, F. (1959). «El poblament Primitiu de Manlleu». A: Lletres Amicals. Vol 19. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Rocafiguera, M. (1995). Osona Ibèrica. El territori dels antics ausetans. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. (“Osona a la butxaca”, 16).