ÈPOCA

Prehistòria

PERÍODE

Calcolític – Bronze inicial (2500 - 1100 aC)

TIPUS

Hàbitat / Lloc d’assentament

DESCRIPCIÓ

La producció ceràmica

Els fragments de ceràmica van ser, amb diferència, les restes més abundants recuperades al jaciment. Tradicionalment l’estudi de la ceràmica s’ha centrat en les característiques morfològiques i decoratives i l’anàlisi de la seva evolució per tal d’adscriure-les a una cronologia i a un grup cultural determinat. D’altra banda, la morfologia aproxima a la possible funcionalitat dels vasos i diferencia entre ceràmica destinada a l’emmagatzematge, a la cocció o a la preparació i consumició d’aliments.

 

El recipients utilitzats per a l’emmagatzematge tenien un perfil semiesfèric, de fons pla, vora recta i decoració plàstica. Les seves dimensions i capacitat eren grans, i arribaven fins a cinquanta litres de volum. Els vasos  emprats en la cocció d’aliments eren de mida mitjana i d’una capacitat pròxima als dos litres; solien tenir forma tancada, cos globular i colls rectilinis diferenciats. Podien estar decorats, normalment amb impressions o incisions a la seva superfície externa. Finalment, aquells destinats a la preparació i consumició dels aliments estaven subdividits en tres categories: grans plats o vasos de parets obertes i de fons pla amb decoració impresa i presència de llengüetes; vasets llisos, amb carena i fons convex i, per acabar, bols o vasets de forma semiesfèrica amb nansa de cinta a la vora. El cas comentat de la formatgera s’inclou en aquest últim grup.

 

Els materials que es feien servir per a l’elaboració dels productes ceràmics solien ser terres, formades per una barreja natural d’argila, i altres elements, que formaven l’anomenat desgreixant, o sigui, partícules minerals presents de manera natural a les quals, eventualment i en cas que l’artesana o l’artesà ho considerés convenient, es poden afegir altres elements.

 

L’estudi arqueomètric per conèixer amb detall quins eren els elements que formaven la matèria primera de la ceràmica recuperada al jaciment i la seva possible procedència va aportar dades força significatives. Les 33 mostres estudiades tenien una composició similar a base de fragments de roca i minerals d’origen granític, quarsites, algun esquist... No hi havia cap evidència de l’afegit intencional d’algun element particular. La composició era perfectament coherent amb els sediments que transporta el riu Ter a l’alçada de Manlleu, per la qual cosa cal considerar que les ceràmiques es devien fer amb dipòsits de terres formats per aquest riu i que es trobaven a les proximitats de l’assentament. Es tractava, doncs, de productes locals, manufacturats al mateix lloc.

 

El procés de fabricació d’aquest conjunt ceràmic, pel fet de tractar-se d’un grup format sols per vasos, es basava en el muntatge —mitjançant la tècnica del modelatge— dels recipients i en el seu acabat. De les diferents tècniques de modelatge de vasos a mà (planxes, buidat, marrells...), al jaciment es van trobar evidències de la utilització dels marrells.

 

El tractament final de la superfície dels recipients era variat. Hi havia peces amb superfícies exteriors grolleres i un interior allisat; vasos amb superfícies allisades, però poc polides; i d’altres amb acabats allisats i fins, i, amb menor nombre, peces amb les superfícies molt ben polides.

 

Els vasos decorats són abundants i es classifiquen en tres grans categories.

 

El primer conjunt, o de decoració en buit, està format per aquelles peces ceràmiques que tenen decoracions fetes per incisió en línia o tret; o per impressió digital, per espàtula circular, espàtula losanjada i espàtula corba.

 

El grup de les decoracions en relleu o plàstiques està constituït per la decoració de cordó regular i irregular, relleu circular i relleu irregular o rugós.

 

La ceràmica que forma el grup de les decoracions compostes són mixtes, és a dir, combinen la decoració en relleu i la buida i troben la unió de cordó i impressió digital, cordó i impressió losanjada, cordó i impressió circular i orella amb impressió losanjada.

 

L’últim pas de la producció de ceràmica era la cocció, ja fos oxidant, reductora o mixta, que es portava a terme una vegada s’havia muntat i decorat el vas.

La indústria lítica tallada

Bona part de les eines que utilitzaven les comunitats d’aquesta època estaven fetes de diferents tipus de roques o minerals. Formaven el que s’anomena la indústria lítica tallada, a partir dels sistemes utilitzats per aconseguir les mides i les formes desitjades per a aquells estris. Al jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous, la indústria lítica documentada va ser escassa i poc representativa. En total, s’hi van trobar 26 elements sobre quars i 3 elements sobre sílex.

 

En el cas dels 26 elements fets sobre quars, cal dir que es tractava de fragments sense una forma específica ni retocs, per la qual cosa és molt difícil fer-ne la caracterització específica. El quars és una matèria primera que pot trobar-se sense cap mena de dificultat a les terrasses del riu Ter. Es tracta, doncs, d’una matèria primera que es podia aconseguir perfectament a les rodalies de l’assentament.

 

Les tres peces de sílex corresponen a un gratador, una rascadora i una làmina. Es desconeix ara com ara la possible procedència d’aquests sílex, que en tot cas no sembla que fossin de l’entorn immediat de l’assentament. Eren, doncs, productes amb un origen forà, encara que no podem precisar els mecanismes socials que expliquen la seva presència aquí.

 

L’estudi microscòpic de les traces d’ús que presentaven aquestes peces, en funció de les feines en què podien haver estat implicades, va permetre apreciar traces de micropoliment en el cas del gratador, que s’havien originat amb l’ús d’aquesta peça en la feines de raspat de pells. Això permet, doncs, conèixer una activitat específica que es va dur a terme, molt possiblement, en aquest indret aprofitant un dels productes de l’explotació ramadera.

L’utillatge de mòlta

La transformació d’elements vegetals en farines, el procés de picar carn, triturar elements minerals, etc., en aquest període es feia mitjançant el que s’anomena utillatge de mòlta. Aquest utillatge podia estar fet de fusta o pedra. Al jaciment tan sols s’han documentat estris de pedra per fer aquestes feines. En aquest cas, el treball es desenvolupava mitjançat una peça fixa o estàtica (part passiva) sobre la qual actuava una peça mòbil (part activa) mitjançant un moviment mecànic de pressió longitudinal o rotatiu. Es tracta en general del que s’anomena molins de vaivé, pel moviment característic que es feia amb la part activa per moldre o triturar l’element o substància que es desitjava, o barquiformes, per la forma que acabava tenint la peça passiva pel desgast ocasionat pel treball que s’hi feia.

 

De les vint-i-sis peces de molins recuperades, sis han estat classificades com a parts passives, elaborades sobre granit i amb una morfologia barquiforme. Els blocs sobre les quals estaven fabricades provenien de les terrasses properes del riu Ter.

 

D’altra banda, hi ha un total de vint parts actives fetes sobre granit i quars, matèries primeres també d’origen ben proper, a les terrasses del riu Ter. Entre aquestes peces cal assenyalar la presència d’una peça considerada una mà de morter.