ÈPOCA

Prehistòria

PERÍODE

Calcolític – Bronze inicial (2500 - 1100 aC)

TIPUS

Hàbitat / Lloc d’assentament

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

El jaciment va ser descobert de forma casual l’any 1985 durant les obres de fonamentació i remodelatge de la zona destinada a la construcció de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Alguns veïns de la zona (Joan Domènech, Àngel Masmitjà i Paulino Zahino) van recollir algunes restes arqueològiques que havien aparegut durant aquests treballs, restes que posteriorment van ser estudiades i exposades a l’exposició “Testimonis materials de la història de Manlleu”.

 

Des de les primeres troballes fortuïtes es va poder plantejar la possible singularitat d’aquest jaciment, ja que semblava tractar-se d’un possible poblat a l’aire lliure, dels primers localitzats aleshores d’aquesta cronologia a Catalunya i on també hi havia, a més a més, restes humanes que plantejaven la possible existència  d’una necròpolis o lloc d’enterrament. L’any 1986 es va portar a terme una campanya de seguiment arqueològic que va refermar la importància de la troballa i va confirmar que es tractava d’un poblat a l’aire lliure. Es va ratificar així la conveniència de desenvolupar treballs arqueològics més extensos i sistemàtics. Durant els anys 1987 i 1988, un equip de professionals de l’arqueologia dirigits pel Dr. Miquel Molist, Walter Cruells i Teresa Rodón van dur a terme campanyes d’excavació arqueològica amb caràcter d’urgència que documentaren un important nombre d’evidències de diferents tipus d’estructures i gran quantitat de materials arqueològics diversos. Tot i que una part del jaciment ja havia estat destruïda, les intervencions arqueològiques van fer possible disposar de prou informació per fer-ne una aproximació global i conèixer amb prou detall els seus trets més significatius. En total, els treballs arqueològics es van desenvolupar en una superfície de 1.715 m². Es va estimar que, originalment, el jaciment hauria tingut una extensió  d’aproximadament uns 6.800 m².

 

Les excavacions van documentar 33 estructures de tipus diferents i un total de 1.621 elements materials: 1.355 fragments de ceràmica, 194 ossos de fauna, 63 restes lítiques i un nombre reduït d’altres tipus de materials arqueològics. A aquestes troballes cal afegir les mostres de carbons, pòl·lens, etc. recuperades durant l’excavació i amb el procés de flotació de terres contingudes en diferents estructures.

 

A part de l’estudi de les estructures i els materials arqueològics, l’acurada metodologia aplicada en l’excavació i en la documentació dels diferents tipus de restes va permetre l’estudi de restes de fruits i llavors carbonitzades, restes de pol·len, l’estudi de la dieta humana a partir de l’anàlisi d’oligoelements, l’anàlisi de les restes de fauna, estudis antropològics... En conjunt, es va desenvolupar un treball de recerca molt extens i avançat per l’època, que va implicar un gran nombre d’investigadores i investigadors de diferents especialitats.

 

Les publicacions científiques

La primera notícia publicada d’aquest jaciment va ser l’any 1987, en un article escrit per M. Molist i W. Cruells al Manlleu publicació.

 

L’any 1989 es va donar a conèixer el jaciment en l’àmbit de l’arqueologia catalana amb la publicació d’articles col·lectius a les revistes Cypsela i Tribuna d’Arqueologia. Aquell mateix any,  el jaciment quedava integrat en la publicació Manlleu: Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial, síntesi global de la història de Manlleu.

 

L’any 1990, i en el marc de l’exposició que portava el mateix nom, es va publicar el llibret Un poblat a l’aire lliure de fa 4.000 anys. El jaciment de l’Institut de Batxillerat de Manlleu (Osona), on es recollien no tan sols les dades d’estructures i materials arqueològics, sinó també els resultats d’alguns dels estudis especialitzats que s’estaven desenvolupant.

 

L’any 1995 es publicà El Jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure de finals del Calcolític (Manlleu, Osona), que constitueix la monografia definitiva amb l’explicació acurada de totes les dades, els resultats dels estudis realitzats fins al moment i les hipòtesis interpretatives sobre el jaciment. Aquell mateix any, i en el marc d’una reunió científica internacional, es va publicar el treball Estudio mineralógico de los materiales cerámicos del Instituto de Bachillerato de Manlleu. Una aproximación a la cerámica del Calcolítico/Bronce antiguo de Catalunya, on es feia la caracterització arqueomètrica de la ceràmica d’aquest jaciment, un dels primers estudis a Catalunya en aquesta línia per a produccions ceràmiques d’aquestes cronologies.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Restes ceràmiques: fragments informes i de vora sense decorar o bé amb decoració incisa o digital en forma d’espiga, de sanefa, amb presència de franges horitzontals i verticals; aplicació de cordons, nanses, llengüetes i mugrons. Destaca la troballa d’un bol ceràmic multiperforat utilitzat com a formatgera.

 

Indústria lítica: gratador de sílex translúcid; fragments de làmina de sílex; grans còdols possiblement utilitzats com a mà de molí.

 

Restes antropològiques: restes de tres individus; dos ben identificats, anomenats Individu I i Individu II.

 

Estructures d’enterrament: sitja o fossa d’emmagatzematge excavada i reutilitzada com a estructura funerària, anomenada IM-6.

 

Restes de fauna: diverses restes òssies d’ovicaprins, suids i bòvids.

 

Restes botàniques: restes de pol·len de pi, carbons de roure i granes carbonitzades d’ordi nu i d’ordi vestit.

 

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

Restes: desaparegudes
Material arqueològic: Museu del Ter; Museu Episcopal de Vic i Museu del Vidre del Bach de Roda.

BIBLIOGRAFIA

Boquer, S [et al] (1989). “L’Institut de Manlleu (Osona). Un hàbitat d’inicis de l’edat del bronze” A: Tribuna d’Arqueologia.(pàg. 99-112). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

Boquer, S [et al] (1989). “L’Institut de Manlleu (Osona). Un nou jaciment del bronze antic. Nota preliminar” A: Cypsela. VII (pàg. 21-34). Girona.

 

Boquer, S [et al] (1995). El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure de finals del calcolític.Manlleu, Osona. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (“Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 16). 

 

Clop, X. (1995). “Estudio mineralógico de los materiales cerámicos del Instituto de Bachillerato de Manlleu. Una aproximación a la cerámica del Calcolítico/Bronce antiguo de Catalunya”. A: Estudis sobre ceràmica antiga: actes del simposi sobre ceràmica antiga (Studies on ancient ceramics: proceedings of the European Meeting on Ancient Ceramics) (pàg. 83-88). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

Cruells, W; Molist, M.  (1987). “La necessitat de recuperar el passat: restes d’un nou poblat prehistòric al municipi”. A: Manlleu publicació (pàg. 25-27). Manlleu.

 

Cruells, W; Molist, M. (1990). Un poblat a l’aire lliure de fa 4000 anys. El jaciment de l’Institut de Batxillerat de Manlleu (Osona). Manlleu: Museu de Manlleu.

 

Molist, M. (1987). “Primeres ocupacions humanes”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu.

 

Molist, M. (1990). “De la prehistòria a la història antiga”. A:  Manlleu. Aproximació a la història, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn; 15).