ÈPOCA

Prehistòria recent, Protohistòria, Història antiga

PERÍODE

-Bronze final i primer ferro (1200-600 aC)
-Ibèric final
-Romà republicà (segles II-I aC)
-Alt Imperi (segle I-II dC)

TIPUS

Necròpolis/nucli d’habitació /poblat/sitges/vil•la

DESCRIPCIÓ

L’ocupació

Després de l’assentament prehistòric, es va produir un abandonament de l’indret durant molts segles, i el meandre del Ter no va ser ocupat, amb seguretat, fins al segle II aC. La col·lecció de materials sembla assenyalar una ocupació intensa durant el final del segle II aC i segle I aC. No descartem, a partir dels materials ceràmics, que existís un primer nucli, d’un moment imprecís del segle III aC, però aquesta ocupació és molt dubtosa.  I, si hagués existit, podria correspondre a algun tipus de mas ibèric que, probablement, va disseminar-se, de forma generalitzada, en tot el territori ausetà durant el decurs del segle III aC. Aquests establiments van conviure amb les fortificacions que exercien funcions molt més importants per a les comunitats.

 

A les darreries del segle I aC, el poblat de Can Caseta va evolucionar vers un establiment agrícola del tipus vil·la, del qual sabem molt poc, exceptuant la documentació d’alguns materials arqueològics.

Una situació estratègica

El poblat iberoromà s’ubicava en el coll del meandre del riu Ter al seu pas per Manlleu, al centre de l’àrea nord de la Plana. El nucli estava limitat al nord per un penya-segat situat sobre el riu Ter que li donava una certa preponderància respecte del pla. Era molt proper al curs d’aigua, cosa que li permetia abastir la població i els conreus. L’eix viari al costat del Ter li permetia comunicar-se amb diversos nuclis habitats i des d’aquests accedir als vials principals de l’època.

Un assentament agrícola

L’agricultura, a partir de paral·lels amb assentaments coetanis, es basava en el conreu dels cereals, amb una presència poc significativa de la vinya i l’olivera. Aquests conreus es complementaven amb la recol·lecció de fruits i baies (avellanes, nous, glans, saüc...), bolets i herbes silvestres. Es tractava d’un policultiu de cereals basat en el blat, l’ordi, la civada i el mill o panís; tots són conreus extensius de secà. No sabem si el conreu era específic dins d’una parcel·la o eren múltiples. El gra es destinava al consum alimentari de la comunitat i del bestiar. Probablement, alguns grans es segaven verds per tenir palla per als animals. Conreaven, probablement, llegums (llenties, faves, veces...) juntament amb aquests cereals. I és molt probable que tinguessin un hort on plantar vegetals i hortalisses. Altres cereals d’aquesta època són l’espelta bessona, l’espelta petita, l’ordi nu i el sègol.

 

 

Les comunitat ausetanes d’aquesta època eren camperoles. Les excavacions del jaciment de Can Caseta ens han mostrat l’existència de més de vuit sitges on tots els excedents cerealístics eren emmagatzemats Els cereals eren la base de l’alimentació de la gent i el producte sobrant, o excedent, la base de la seva riquesa perquè el seu intercanvi permetria el comerç de mercaderies foranes, algunes de les quals eren considerades refinades i exòtiques (productes manufacturats com les ceràmiques i els metalls, i productes de consum com els aliments).

 

L’estratègia d’explotació dels recursos animals del poblat responia a una ramaderia especialitzada i polivalent. Era usual una explotació de forma intensiva de la carn dels porcs; de les cabres, s’obtenia la llet i els seus derivats, importants per a l’alimentació de les criatures, i també la carn dels exemplars mascles joves i de les femelles velles. De les ovelles, es prioritzava l’obtenció de la llana per a la producció dels teixits, i en segon lloc la seva carn, consumida quan els exemplars eren més vells. Els bòvids s’empraven per a les tasques agrícoles, la càrrega i el transport, i també per a la producció de la llet, derivats làctics i la carn. Els èquids s’utilitzaven, fonamentalment, per al transport. De fet, posseir-los mostrava l’estatus social dels seus propietaris o propietàries; sense oblidar els cultes generats al seu voltant. De les aus de corral i dels conills s’aprofitava la carn, les pells del conill i els ous de les gallines.

 

La cacera, una activitat secundària, proporcionava cérvols, porcs senglars, conills i llebres, i una gran diversitat d’aus i peixos tenint en compte la proximitat del riu. La sang i el moll de l’os d’algunes espècies eren recursos alimentaris molt ben aprofitats pel seu valor nutritiu. Les restes òssies (banyes, ullals, ossos llargs de les extremitats) d’alguns animals esdevenien matèries primeres per manufacturar objectes del mobiliari i instrumental d’ús quotidià de la comunitat del poblat.

 

Les excavacions han proporcionat una col·lecció de fauna que cal estudiar per tal d’aprofundir més en l’explotació de tots els recursos, si bé la majoria d’espècies esmentades les hem pogut identificar a través del registre dels museus.

 

Les cases del poblat

Les excavacions de l’any 1974 ens mostren l’existència d’un complex de cases, possiblement, adossades, amb diverses estances de planta rectangular d’un nucli de l’ibèric final. L’aparell constructiu dels sòcols de les parets dels habitatges és a base de còdols del riu Ter i pedres de les margues eocèniques del turó, lligades amb fang. Hem de suposar que sobre aquestes bases s’aixecaven les parets de fang i fibres vegetals, ja fos amb el sistema de l’encofrat de la tàpia, o bé  amb tovots (maons de fang i palla assecats als sol). La coberta, feta d’arbusts (boix, ginebre, auró...), devia tenir a sota un sostre amb un encanyissat de joncs i calç, amb embigats, probablement, fets amb la fusta dels arbres de la ribera del Ter (roures, freixes, verns, salzes, àlbers...) que sostenien la coberta dels habitatges. Era una arquitectura de factura indígena, però desconeixem si la planta de les cases era del tipus itàlic, amb diverses estances al voltant d’un petit pati central, o del tipus ibèric, amb menys estances i sense pati central.

 

La gent del poblat participava en les tasques constructives de les seves cases. De fet, no es pot descartar que intervinguessin en la mateixa planificació. La documentació de claus, plaques, frontisses, grapes, i fins i tot algunes eines de ferro podrien formar part de l’utillatge constructiu i del mobiliari domèstic.

 

Quan el poblat s’abandonà i es transformà en una vil·la romana, a les darreries del segle I aC, amb la pervivència durant els dos primers segles de l’era, l’edifici presentava una estructura ben diferent. Les evidències arqueològiques ens indiquen una coberta de la casa típicament romana, feta de teules planes, tegulae, i teules de mig punt, imbrex.