El passat 29 de maig va tenir lloc l’Embranzida: cultivem la xarxa, una jornada professional, organitzada entre l’OPE de Manlleu i el Consorci VGOB i que tenia com a destinataris els professionals del sector cultural i creatiu.
“Les subvencions són política pública descentralitzada”, amb aquest titular, Ricard Vilaregut (politòleg i co-fundador de Cardant Cultura) volia esborrar el sentiment d’inferioritat que molt sovint arrossega el sector cultural català. Tal com responia Vilaregut, el rol de les administracions públiques en l’àmbit de la cultura és el d’assegurar l’accés a la cultura de la població, i les eines que tenen per fer-ho són la contractació directa, les subvencions i els convenis a més d’altres maneres de fomentar la creació i la professionalització del sector cultural.
A L’Embranzida: Cultivem la xarxa, ens vàrem concentrar en explorar de quina manera podem buscar millors maneres de sustentar la viabilitat dels projectes culturals i creatius. La feina dins del sector no falta, cada setmana es poden comptar amb grapats els esdeveniments culturals que es fan al país, però, malgrat això els professionals del sector continuen queixant-se d’una precarització sistèmica.
Després d’una primera anàlisi, la jornada va continuar amb una dinàmica de coneixença. Eva Marichalar va destinar el temps del seu bloc a què els participants el destinessin a fer allò que creguessin. D’aquesta manera, els participants van haver de prendre decisions de com gestionar el temps que se’ls havia atorgat de manera assembleària i van acabar establint un diàleg en què cada participant va explicar els seus projectes. Aquesta dinàmica va servir per precedir el dinar.
Havent dinat vam donar pas a la taula rodona, on quatre projectes van exposar cadascuna de les seves realitats i maneres d’enxarxar-se. Els projectes participants van ser: Maria Faura, fundadora del festival Cantilafont, un projecte que programa cultura al Lluçanès des d’una mirada fomentada amb la cura al territori, ja sigui des d’un vessant ambiental, cultural, de foment de la llengua, feminista i sostenible; Sergi Egea, membre de L’Afluent, que va exposar com una cooperativa de mitjà format ha pogut competir amb les grans empreses del sector a partir d’establir una UTE (unió temporal d’empreses), cosa que li ha permès, entre altres, fer-se càrrec de la gestió de la sala Paral·lel 62 a Barcelona; Oriol Escursell un dels impulsors de Nílak, una carpa de circ itinerant que vol acostar les arts escèniques, i en especial el circ, a micropobles d’arreu de Catalunya, i ho fa teixint xarxa amb una multitud de creadors catalans i també amb la població local de cada lloc que visita, i Xènia Gaya, CEO del Col·lectiu Cultura de les Terres de l’Ebre, el qual és una entitat que intenta aglutinar i dinamitzar el sector cultural i creatiu d’un territori disseminat.
Durant la taula rodona es van abordar temes com la xarxa com una necessitat per fer créixer els projectes culturals, del valor social que els projectes culturals poden aportar a la societat i com les aliances que establim també ens poden atorgar un valor addicional als nostres projectes culturals.
El col·lectiu l’Última Merda, van ser els encarregats de dinamitzar l’esprint final, convidant als participants en una dinàmica escenicoplàstica que ens va obligar a reflexionar sobre què m’aporten i què puc aportar al treball en xarxa.
Les xarxes poden ser una manera de sobreviure i de diversificar les tasques del dia a dia. De donar valor als nostres projectes culturals i d’ajudar-nos a no sentir-nos tan sols. També són estructures de coordinació complexes, en què la complicitat, les cures i el diàleg són essencials perquè aquestes tinguin èxit. Les xarxes són espais polítics en tant que poden ajudar els professionals culturals i creatius a reivindicar els seus drets. Com també espais per compartir coneixements i enriquir-nos mútuament. Les xarxes no només són reunions, jornades, projectes i taules rodones, també són grups de WhatsApp, cafès, cerveses i concerts. Si una cosa ha quedat palesa a aquesta Embranzida, és que per tenir xarxa, abans s’ha hagut de cultivar.
Aquí podeu veure una mostra en format vídeo de tota la jornada: https://youtu.be/Dw3TJsUqo7I
