Franquisme i guerra civil

El tarannà industrial de Manlleu va conformar un teixit social marcadament obrer i molt dinàmic, tal com reflectia el vigorós moviment associatiu. El Patronat de Cultura, impulsat el 1930 pel fabricant Josep Sanglas, constituí un magnífic exponent de les aspiracions culturals de la vila: va organitzar activitats d´un bon nivell i creà una àmplia bibilioteca. Però la dictadura franquista anorreà tot el moviment associatiu lliure i imposà el partit únic i la negació de les llibertats més elementals que tant havien costat de conquerir a l´Espanya del segle XIX i del primer terç del XX, fins a la proclamació de la Segona República, l´any 1931.

Un món batega a l´ombra i la Balada de Florian, dues esplèndides obres de narrativa de Josep Grau, retraten aquelles dècades de plom que van començar el 1939 amb l´alçament dels sublevats, a les ordres del general Franco, contra la República. La repressió desfermada per l´Estat (portada a terme per la Falange, la Guàrdia civil i l´Ajuntament) es va abatre, de forma calculada i duradora, sobre els perdedors de la guerra civil, tal com han demostrat, amb molta ponderació, Imma Domènech i Federico Vázquez. Almenys 108 manlleuencs van ser sotmesos a un consell de guerra, amb sort diversa: 31 d´ells sentenciats a pena de mort (23 van ser afusellats) i 62 empresonats.

Però per entendre millor aquesta repressió sistemàtica que s´estenia a tots els àmbits de la vida quotidiana convé recordar que durant la guerra, en el bàndol republicà es van cometre 33 assassinats (assenyaladament de religiosos, propietaris i directius d´empreses) i altres barbaritats (com la destrucció del temple barroc de Santa Maria, la reconstrucció del qual no fou enllestida fins el 1955) per part del Comitè revolucionari, sense que el govern de la Generalitat fos capaç d´impedir-ho. Un esclat de violencia que era hereu, al seu torn, de la repressió ideològica i política que imperà a Espanya des del segle anterior.

El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.