Constitució del govern municipal

El viatger Francisco de Zamora (1787), es referia en aquests termes al paper de Manlleu durant la guerra de Successió (1705-1714): "fue pueblo muy afecto a Felipe Quinto, de modo que dicen: "Bon dia a tot lo món, menos a Manlleu, Centelles, Berga i Tagamanent", y los presentes, responden. "Amén"". Un filipisme que semblen confirmar els privilegis remarcables amb què Felip V va premiar la fidelísima villa: dret a portar armes, exempció del servei d´armes i d´allotjaments i dret de fer mercat. Però en aquellla guerra internacional no hi va haver decantaments incondicionals dels municipis a favor de Carles III l´arxiduc o de Felip V, els dos candidats que es disputaven el tron hispànic. La presència eventual d´un dels exèrcits podia fer capgirar, de sobte, l´obediència a un dels reis.

El que va succeir a Manlleu guarda relació amb un conflicte previ, cap el 1702 o el 1703, entre el Comú de la vila i Carles Regàs i Cavalleria – que fou un dels dirigents de l´aixecament austriacista i un dels signants del pacte de Génova de 1705 amb els anglesos –. El motiu: Regàs posseïa el monopoli dels dos únics molins que hi havia a la vila, cosa que li permetia fixar uns preus de moltura abusius. A fi d´alliberar-se´n, el Comú resolgué de construir un nou molí, amb el suport de la Batllia General de Catalunya, l´agost de 1703, dos anys abans de l´inici de la guerra a Catalunya. Regàs i els seus homes, en un enfrontament violent amb gent de Manlleu que es repetí en d´altres ocasions, van enderrocar l´obra. Però resulta que Regàs, Josep Moragues i Bac de Roda, eren destacats vigatans, és a dir partidaris de l´arxiduc. El virrei Velasco, aprofitant el conflicte s´afanyà a donar la raó als manlleuencs i intentà detenir Regàs. L´any 1705, quan aquest i els vigatans controlaven la comarca, el conflicte antisenyorial va prendre connotacions politiquees. En efecte: durant la guerra, la vila va fer una lleva de 60 minyons filipistes. Però l´adhesió oficial del Comú de Manlleu a Felip V no es va fer efectiva fins al juliol de 1713, just un mes abans de l´entrada de les tropes borbòniques a la comarca. Això sí: la vila va saber treure profit dels patiments derivats d´aquell conflicte, al qual se sobreposà la guerra, i va proclamar i exagerar la seva fidelitat a Felip V, actitud oportunista que també van adoptar altres poblacions catalanes. Acabada la guerra (1718), Manlleu tenia 885 habitants.

Sigui com sigui, allò realment rellevant – i que ajuda a entendre que la vila plantés cara a Regàs – és que l´1 de juny de 1703 la vila va obtenir el privilegi de disposar de govern municipal propi mitjançant un consell de 15 membres elegits per insaculació (triats a sort d´entre 30 candidats, caps de família).  Poc abans, havia començat a desprendre´s del jou del comte de Centelles, el qual exercia la jurisdicció civil de Manlleu des del 1380. En un primer pas cap a l´assoliment del govern municipal l´any 1685 la vila havia aconseguit de la Batllia General de Catalunya la facultat de tenir fleca, taverna, carnisseria, forn i gabella (impost sobre productes de primera necessitat). I el 1679 assolí una altra fita que, a la llarga, va resultar fonamental per la vila i, en concret, per a la creació del canal industrial: la concessió reial d´aprofitament d´aigües del Ter, en virtut de la qual es construí una sèquia per fer moure un molí.

El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.