ÈPOCA

Medieval

PERÍODE

Medieval i modern

TIPUS

Antiga església i masia

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Bibliogràfica, Arqueològica

DESCRIPCIÓ

La història

L’existència de poblament antic a la zona de Clavelles, prop de l’actual mas conegut com a Roca de Clavelles, és coneguda des de l’any 906, quan en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu se cita la vil·la de Clavelles (villa Clavezelis) com una de les vil·les que s’integraren dins el terme parroquial de Santa Maria. D’aquest antic assentament no en tenim cap altra constància, ni documental ni arqueològica.

 

Tot i això, al lloc s’hi degué mantenir algun tipus d’assentament agrupat ja que, almenys des del segle XIV, es documenta l’anomenada Quadra de Clavelles, una denominació administrativa de reminiscència feudal que designava un petit nucli independent del terme on se situava. La de Clavelles s’originà arran d’una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, cedida més tard a la mitra de Vic. Vinculat a la zona de Clavelles existia també una església dedicada a Sant Miquel, que segons esmenta Esteve Gaja, és documentada des del segle XI. La independència de la Quadra de Clavelles respecte del terme de Manlleu es mantingué fins al 1841, any en què s’uniren definitivament a Manlleu els municipis fins llavors independents de Vilamirosa, Masies de Manlleu i la Quadra de Clavelles.  

 

Actualment, l’únic testimoni que resta d’aquell nucli és la masia coneguda com a Roca de Clavelles, un mas tipològicament associat a les formes constructives dels segles XVII-XVIII que havia estat la casa comunal del municipi de Clavelles.

 

Restes de dos forns propers al mas de la Roca de Clavelles

L’any 2001, durant el seguiment arqueològic de les obres de la nova carretera entre Vic i Olot (C-37), en el punt quilomètric 11,920 del terme de Manlleu, s’hi localitzaren vestigis de dues estructures de combustió molt arrasades a causa de l’alteració de les màquines. Durant els primers treballs de seguiment, després del desbrossament del terreny, s’observà  l’existència de tres grans taques de cendra i una de terra cremada que afloraven de forma clara enmig de la homogeneïtat del sediment de terra vegetal, de color marró clar, existent a la zona. Aquestes evidències van comportar el desenvolupament posterior d’una intervenció arqueològica per interpretar i documentar correctament les restes.

 

 

L’excavació, que va anar a càrrec de l’arqueòleg Francesc Antequera, de l’empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, va permetre interpretar que les taques corresponien a dos forns de planta circular, ambdós d’idèntica tipologia i cronològicament coetanis.  

 

El forn 1 era de planta circular. Presentava una petita obertura al costat est interpretada com  el lloc d’introducció i extracció del combustible a l’interior del forn. La identificació d’una taca de cendres al nord de la zona excavada corresponia als residus procedents de les successives neteges del forn.

 

Del forn 2, només se’n conservava la part inferior. Tenint en compte les restes del forn 1, es devia tractar també d’una estructura de planta circular. A diferència del forn 1, que tenia una única base o sola, el forn 2 presentava dues soles, una sobreposada a l’altra. Cal interpretar aquesta superposició com el resultat d’alguna reforma del forn en un marc cronològic indeterminat, ja que la manca de material arqueològic no va permetre concretar la datació d’aquestes fases d’ús i reparació. Igual que en el forn 1, pogué també identificar-se l’existència d’una obertura d’introducció i extracció del combustible.

 

El material arqueològic documentat durant l’excavació d’aquestes restes fou gairebé nul, per la qual cosa es féu difícil establir cronologies de construcció, ús o abandonament dels forns. Tot i això, la localització d’una vora d’olla de ceràmica grisa medieval datable entre els segles XII-XIV situaria el jaciment dins d’aquest període. Es constatà també  que en un moment posterior, però indeterminat, ambdós forns, ja inactius, foren destruïts parcialment per un retall de funcionalitat desconeguda.

 

No fou possible determinar l’activitat productiva a la qual foren destinats els forns, atesa la nul·la presència de material arqueològic en el seu interior. Tampoc el material recuperat en els farciments dels diferents retalls aportaren suficient informació . Així mateix, l’alt grau d’arrasament que presentaven les estructures va fer molt difícil establir relacions tipològiques concretes amb altres estructures de combustió similars. Sabem que el combustible era fusta, i que un cop consumit dins la cambra de combustió, era extret a l’exterior per una petita obertura situada a la part inferior dels forns. Cap dels forns es conservava suficientment per reproduir-ne la seva forma ni establir paral·lelismes amb altres forns documentats arqueològicament.

 

Tot i això, més enllà de les limitacions interpretatives derivades de l’estudi de les restes, sembla probable la seva vinculació amb l’existència d’algun tipus d’assentament o població a la zona en època medieval. La proximitat del jaciment a la masia de la Roca de Clavelles permet plantejar la hipòtesi que els dos forns tinguessin relació amb les activitats de la masia en època medieval. Aquesta possibilitat seria prou raonable tenint en compte la documentada existència de la vil·la de Clavelles a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, l’any 906. Posteriorment, també en època medieval es constata el manteniment d’aquest poblament a la zona, i fins i tot és coneguda l’existència de l’església de Sant Miquel de Clavelles, de la qual no tenim actualment cap resta ni dada sobre la seva situació concreta. Algunes fonts assenyalen que se’n conserven restes dels murs al turó conegut com el “serrat de Sant Miquel”. Nosaltres no ho hem pogut constatar.

 

Per altra banda, i atesa la proximitat de les restes amb la masia de la Roca de Clavelles, pot interpretar-se que havien tingut relació amb l’antiga Quadra de Clavelles, un assentament existent almenys des del segle XIV,  al qual es vinculava també l’església de Sant Miquel de Clavelles, actualment desapareguda.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Sense materials

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

Desaparegudes. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica, i a causa de l’escassa entitat de les restes i el seu alt grau de destrucció, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va autoritzar-ne l’eliminació per tal de permetre la continuació de les obres de la nova carretera. Aquest procés va estar seguit i controlat per l’arqueòleg Antoni Fernández, de l’empresa CODEX - Arqueologia i Patrimoni. El seguiment va permetre constatar que les restes no s’estenien en cap direcció i que per tant quedaven aïllades i molt localitzades en un punt concret.

BIBLIOGRAFIA

Antequera F. (2003). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment dels Camps del Mas Clavelles (Manlleu, Osona). Maig 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.  Inèdita. 

 

Gaja i Molist, E. (1976). Història de Manlleu. Barcelona: Jaime Libros; Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, p. 91 i 167

 

Subiranas, C. (2003). Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la nova carretera Vic-Olot (C-37), tram Manlleu-Torelló (Osona). Febrer-juny de 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Inèdita.

 

Surinyach, M. (1990). “Estructura territorial i morfologia urbana”. A: Manlleu. Aproximació a la historia, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn, 15), p. 166-168