L’exposició consta de 23 pintures sobre bastidors, amb tècnica mixta de pigments i cola de conill. També hi ha 4 collages dissenyats sobre paper que detallen aspectes de les màquines que transformaven el cotó en fils etc., inspirats en objectes del Museu del Ter

Amb el títol Manlleu: la indústria de l’aigua, Ignasi Tejón vol “apropar-vos a una exposició de pintura que tracta d’una visió global de la nostra realitat com a ciutat on el riu Ter i el poder de la seva aigua va fer possible una transformació radical”.

Ignasi Tejón Mallo és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ha participat en nombroses activitats culturals relacionades amb l’art a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Manlleu, així com en altres indrets de l’estat.

L’exposició es podrà visitar del 19 de setembre fins l’11 d’octubre de 2020, a la Sala d’exposicions de Can Puget ( Baixada de la Fidela, 1-3 ), de dijous a diumenge de 6 a 8 del vespre.

La inauguració es farà el divendres 18 de setembre a les 20 h.

Notes de l’artista
L’aigua i la força del riu ha fet possible la industrialització de moltes fàbriques tèxtils al llarg de la llera del Ter. A mitjans del s. XIX, creixen dotzenes de fàbriques cotoneres, molins fariners i altres indústries.

El Canal industrial (1848) es converteix en el motor que fa possible el canvi de poble rural a ciutat industrial. És un exemple de l’aprofitament de l’aigua del riu Ter com a font d’energia en el s. XIX i com a motor de vida i d’esbarjo en aquesta època actual.

El Canal neix a la resclosa de la Teula del riu Ter i al llarg de més de 2 km, conduït per la mà de l’home, s’integra en el paisatge de la ciutat i de les fàbriques.

Les altes xemeneies resten com a signes de la vitalitat que van tenir en altres anys aquelles fàbriques, que van fer possible la transformació del poble rural de Manlleu en una població moderna i industrial.

Va ser un nou repte en la meva trajectòria pictòrica i paisatgística, he fet un recorregut pels indrets més representatius del què he anomenat la indústria de l’aigua a Manlleu. No he volgut fer només una tasca documentalista, he buscat l’harmonia entre la complexa infraestructura del Canal Industrial i la bellesa del seu entorn, entre el riu i les fàbriques, destacant la seva omnipresent xemeneia, i molts elements mecànics que fan funcionar les màquines per processar les matèries en cotó, fills o teixits. Uns paisatges que representen una realitat actual amb la meva mirada particular. Fragments seleccionats que són interpretats segons una emoció, o una ficció d’aquesta realitat.

Manlleu, una ciutat, on la naturalesa de l’aigua i el verd de la flora contrasta amb les fàbriques de construcció humana.