El proper dissabte 21 de desembre, a la Sala d’Exposicions de Can Puget de Manlleu, tindrà lloc la presentació del llibre escrit a vuit mans, 53 X 4. Maite Anglada, Pep Bas, Pep Basco i Montse Maestre en son els autors i Antoni Pladevall serà el responsable de presentar-lo
Aquest llibre, entès com un divertiment, és el resultat d’un projecte que varen iniciar els quatre autors la primera setmana de l’any 2018 i que es va cloure amb la finalització de l’any. Així, al llarg de les més de dues-centes pàgines, hom hi trobarà 212 fotografies (resultants de les 53 setmanes de l’any per els 4 autors) i els seus 212 textos que les acompanyen.
L’acte de presentació es centrarà en la projecció de les 212 fotografies i la participació de quatre rapsodes: Pep Jané, Anna Miralpeix, Jaume Sesé i Montse Verdaguer, que centraran l’èmfasi narratiu en quaranta textos seleccionats. Es preveu que l’acte, definit pels autors com un vermut narratiu, tingui una durada aproximada d’una hora. Aquest és un acte gratuït i obert al públic.
Al pròleg, signat pels autors, hi podem llegir: No sempre som conscients del que passa al nostre voltant. Tenim els ulls oberts moltes vegades, això és cert, però en la gran majoria mirem i no veiem res. Dins un món que no té fre, on el temps s’escola irremeiablement a una velocitat desmesurada, necessitem moments per aturar-nos i sentir. És allò de tornar als orígens, en certa manera, de donar-nos el privilegi d’escoltar, d’escrutar i de dibuixar noves realitats. D’altra forma, tot se’ns escapa i deixem de copsar una gran multiplicitat de matisos.
Aquestes pàgines són un exercici atent i cautelós d’ajudar la pròpia mirada a penetrar dins la nostra existència, els espais que recorrem, els instants que vivim. Intenten, de dret i de biaix, aconseguir que el segon efímer, encara que irrepetible, ens embriagui i el seu ressò ens duri una mica més, només una mica. I a aquest embolcall hi confegim una idea, una reflexió, un record petit, aquell afegitó que el complementa, l’alimenta i ens explica alguna cosa de nosaltres que, si no ens hi haguéssim deturat, ni intuiríem.
Tot va començar així, com una mena d’experiment. Ens trobem quatre persones i decidim capturar una imatge i fer-ne un escrit que la refereixi per a cadascuna de les cinquanta-tres setmanes que componen l’any que estàvem a punt d’estrenar, el dos mil divuit. Entre nosaltres hi havia qui es coneixia i hi havia qui no. Aquesta era la dificultat afegida, o la riquesa, depèn de com es miri. Però era, com dèiem, un experiment i ens hi vam posar per allò que ens unia i tenim tan arrelat a dins: la curiositat i la provatura. Tots quatre mestres. Tots quatre amants de la imatge. Tots quatre amb aquella passió per les lletres. Era gairebé impossible que sortís malament.
I aquí en teniu el resultat. Un compendi de fotografies i textos que, més enllà de definir-nos en la nostra singularitat, pren una volada única, amb una sensibilitat homònima que no sabíem que tindria. Quatre persones disseccionant el món. Quatre històries que s’entrecreuen. Quatre maneres de dir ara i aquí que ens cal, urgentment, reverenciar més la nostra vida.