Segles XV i XIV

La pesta negra va marcar feixugament aquests segles. Va fer-se sentir amb força el 1348 i va tenir rebrots successius, cada 5 o 10 anys, davant dels quals l´única alternativa era tancar les portes del poble per aillar-lo del contagi i dels empestats. Hi ha una dada colpidora sobre el seu abast inicial: de les 22 famílies que vivien en el Clos murat abans de l´epidèmia, a finals del segle XIII, en quedaven 7. La reducció a un terç de la població en el nucli urbà no s´explica solament per la mortalitat. Cal sumar-hi, encara, els efectes de l´abandonament dels masos i de les cases del poble, a més de l´alça dels preus. En tot cas, l´epidèmia marca un dels moments més crítics de la història de Manlleu, com ho va ser, en general, per Catalunya i bona part d´Europa.

Els efectes de la pesta es van allargar molt. De fet, Manlleu no va recuperar el contingent demogràfic anterior a 1348 fins l´any 1626.  Sabem que al terme hi vivien 40 famílies el 1497; 65 el 1380 i 76 el 1365. A més, va anar acompanyada d´altres elements d´inestabilitat: la revolta posterior dels pagesos remences, el 1388, en contra de la situació precària que patien i per alliberar-se d´antics drets feudals, va ser intensa a Osona,  a la qual, entre 1462 i 1472 s´hi va sumar la guerra civil contra Joan II. A la fi, l´any 1486 Ferran II abolí els mals usos feudals i els pagesos podien comprar la llibertat personal. Tant trasbals, acompanyat d´una recuperació demogràfica vacil.lant, no va ser obstacle perquè els manlleuencs emprenguessin una transcendental obra col.lectiva: la construcció del pont sobre el Ter, entre 1396 i 1440. El mateix pont que en els nostres dies segueix essent el principal accés a la ciutat.

Mentrestant, els Centelles, senyors de Manlleu, van intentar obligar els homes de la sagrera a participar en les expedicions guerreres, junt amb la resta d´homes del terme. El plet es va allargar fins 1362, moment que Eimeric de Centelles va claudicar davant el bisbe de Vic Ramon de Bellera. Poc després, el 1379, el poble va quedar sota la jurisdicció criminal del rei, exercida pel veguer d´Osona i sota la jurisdicció civil dels Centelles. Però l´any següent Eimeric de Centelles va comprar tota la jurisdicció de Manlleu. Per tant, aquests senyors la van posseir fins el 1475 quan el poble fou incorporat definitivament a la corona, llevat de la jurisdicció civil, que va continuar en mans dels Centelles.

El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.