+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Serrat dels Lluïsos

El jaciment se situa als peus del vessant meridional del serrat dels Lluïsos, en el gual que travessa el riu Ter en el límit oest de la població de Manlleu. Les restes varen aparèixer en els terrenys urbanitzats per la indústria Conductors Elèctrics Roqué, concretament en el sector de la piscina de la fàbrica. Actualment aquesta àrea es correspon amb la zona industrial propera a l’estació de ferrocarril.

ÈPOCA

Protohistòria, Història antiga

PERÍODE

Ibèric final, romà republicà (s. II-I aC)

TIPUS

troballes fortuïtes

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Esteve Gaja, l’any 1955, esmenta a les Lletres Amicals que és l’any 1941 quan s’urbanitza el terreny per fer la nova indústria i es fa la troballa de tres monedes ibèriques de bronze, emeses a la seca de Kese (Tarragona) i una àmfora. També esmenta la documentació d’una pavimentació romana feta de terra cuita.

Esteve Pujols, l’any 1959, esmenta a les Lletres Amicals la notícia de les troballes numismàtiques ibèriques que situa vers l’any 1944 al pla dels Lluïsos. A l’article explica que Ramon Casasampera va fer la troballa d’un gran contenidor ceràmic tipus doli (dolium) en els mateixos terrenys.

Carles Padrós, l’any 2010, publica i analitza el jaciment dins del territori de la Plana ausetana i el seu entorn, i considera el jaciment com a lloc d’habitació sense estructures amb una cronologia del període ibèric final o romà republicà.

DESCRIPCIÓ

Atesa la manca d’excavacions i la desaparició dels materials arqueològics, només podem afirmar que l’establiment respon a la pauta de colonització agrícola de la Plana, que es va produir de manera intensiva entre els segles II i I aC, durant el procés de romanització. Aquesta etapa coincideix amb la fundació dels poblats de Can Caseta o Puig Guardial, situats en turons de Plana i prop del riu Ter.

Un magatzem de dolis ?

La notícia sobre la presència al jaciment de grans contenidors ceràmics per a l’emmagatzematge i transport del tipus doli (dolium) ens situa a mitjan segle I aC, moment en què a Osona aquests contenidors comencen a ser més freqüents en els assentaments de l’ibèric final o en algunes vil·les republicanes, que perviuran durant els segles següents a les villae imperials romanes. Aquest grans contenidors sense nanses i de cos globular, amb el fons pla, varen servir per al transport marítim de productes com el vi, però fonamentalment són pensats per a l’emmagatzematge estàtic dels aliments en els assentaments rurals, ja siguin poblats o granges, també a les ciutats, especialment, en les tabernae (botigues). S’encaixaven al sòl, amb mig cos enterrat, o es mantenien drets a terra i sota coberta. Els recipients presentaven un revestiment a l’interior per tal d’impermeabilitzar-los i poder contenir tant líquids (vi i oli) com sòlids (cereals...).

Les monedes

La notícia sobre la troballa de monedes ibèriques, emeses a la seca de Kese (Tarragona) és un fet molt usual en els diferents assentaments iberoromans del territori ausetà. Al nord-est peninsular hi ha documentades una vintena de seques que fabriquen moneda ibèrica (tallers que encunyen i posen una inscripció en iber del lloc o grup de gent que ho fa). Kese, identificada amb un poblat ibèric molt proper al lloc on més endavant es va fundar la ciutat romana de Tàrraco, és una de les que va produir més quantitat de moneda i ho va fer més promptament (des de mitjan segle II aC fins a mitjan segle I aC), fet que entenem per la seva ràpida promoció i el paper polític i econòmic que va assolir aquest nucli urbà que esdevingué capital de la província Citerior i després de la Tarraconense.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Monedes ibèriques de la seca de Kese (Tarragona) (mitjan segle II aC-mitjan segle I aC) Ceràmiques romanes, àmfores i un gran contenidor ceràmic per a l’emmagatzematge del tipus doli.

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

El jaciment té una protecció de bé d’interès local recollida en el Catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir de l’Ajuntament de Manlleu. L’àrea on s’ubica el jaciment queda protegida per un radi de 50 m i les llicències d’obres han de ser objecte d’informe previ del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural que pot dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.

Es desconeix on es troba la col•lecció de materials arqueològics.

BIBLIOGRAFIA

Buxó, M.D. [et al.] (1982). El poblament antic a Osona. Darrers treballs arqueològics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

Gaja i Molist, E. (1954). «Prehistòria Manlleuenca». A: Lletres Amicals a Francesc Pujol i Escalé. Vol 4. Manlleu, p. 341-346. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1955). «Introducción al Estudio de Manlleu». A: Ausa II. (p. 123-126). Vic. Gaja i Molist, E.  (1955). «Prehistòria Manlleuenca». A:  Ausa II. (p. 341-343). Vic.

 

Gaja i Molist, E.  (1955). «Dos Estudis sobre el Manlleu Primitiu». A: Lletres Amicals a Josep Prat i Roca. Vol. 6. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1976). Història de Manlleu. Barcelona: Jaime Libros; Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu.

 

Molas, M.D. (1986). “Món ibèric, VI-I aC”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 19-21.

 

Molas, M.D. (1986). “La romanització”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 23-27.

 

Molas, M.D. (1974-75). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesis de licenciatura.  Manlleu .Inèdit.

 

Molas, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d’Ausa. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs

 

Molist, M. (1990). “De la prehistòria a la història antiga”. A: Manlleu. Aproximació a la historia, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn, 15), p. 53-68.

 

Padrós, C. (2009). Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’Ibèric Ple a l’Alt Imperi. Tona. Treball final o practicum del Màster d’Arqueologia. Inèdit.

 

Padrós, C. PADRÓS, C.; ( 2010) . «El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l’ibèric ple a l’alt imperi». A: Cypsela 18.  (p. 247-266). Girona.

 

Rocafiguera, M. (1995). Osona Ibèrica. El territori dels antics ausetans. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. (“Osona a la butxaca”, 16).

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2018