+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Sant Martí de Miralles

Actualment desapareguda, l’església de Sant Martí de Miralles se situava a l’altra banda del Ter en relació amb la vila de Manlleu, en el turó que s’alça sobre la Devesa. Formava part del territori de l’antiga Quadra de Vilamirosa. Des de l’altra banda del riu, s’ubicava enfront de l’actual carrer de Sant Martí, el nom del qual es vincula precisament a l’antiga església.

ÈPOCA

Altmedieval

PERÍODE

Segle X

TIPUS

Església

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Les escasses informacions sobre aquesta església procedeixen de fonts bibliogràfiques. El cronista manlleuenc Domènec Torrent i Garriga en fa esment en un petit article a la revista El Faro de Puig Agut el juliol de 1903, unes dades posteriorment recollides per Esteve Gaja en el seu llibre Historia de Manlleu.

DESCRIPCIÓ

L’església de Sant Martí de Miralles és la gran desconeguda dins les antigues esglésies medievals situades al terme de Manlleu. En la documentació antiga, apareix anomenada també Sant Martí de la Roca.

 

És una de les capelles més antigues, ja esmentada a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, de l’any 906. En els límits del terme que descriu aquest document s’esmenta l’església Sanctum Martinum Miralies. També se cita, en una de les deixes de l’any 1396, per a la construcció del pont de Manlleu. En aquest cas apareix esmentada com la capella de Sant Martí de la Roca. La seva posició lleugerament elevada sobre la Devesa i l’espadat del riu justifica indubtablement l’ús dels dos topònims: Miralles i la Roca.

 

Vista general del lloc on se situava l’església de Sant Martí de Miralles

 

La manca de documentació i d’estudis que es relacionin amb l’església no permet tampoc conèixer el moment de la seva desaparició. Tot i això, és possible que una recerca d’arxiu permetés obtenir noves dades respecte de la seva historia.

 

Només sabem, segons Domènec Torrent i Garriga, que l’any 1903 se’n podien observar encara restes dels fonaments. Més enllà d’això algunes fonts orals esmenten l’aparició d’esquelets durant les obres d’urbanització de la zona de Vista Alegre, situada just al turó damunt de la Devesa. Malgrat la poca especificitat d’aquestes informacions, l’aparició de restes humanes seria indicativa de l’existència de l’església i d’un cementiri associat. 

 

Tot i que actualment es considera desapareguda, caldria tenir en compte la possible conservació de restes a les zones encara no urbanitzades sobre la Devesa. Caldria per tant tenir present la realització d’un seguiment arqueològic en qualsevol actuació que afectés el subsòl d’aquest indret.  

 

Tant la recerca d’arxiu com l’arqueològica esdevenen les úniques possibilitats d’avançar en el coneixement d’una de les esglésies més antigues de Manlleu. 

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Sense materials

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

Possiblement desapareguda. Tot i això, no cal descartar la possible conservació de restes constructives a la zona on se situava.

BIBLIOGRAFIA

Gaja i Molist, E. (1976). Història de Manlleu. Barcelona: Jaime Libros; Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu.

 

Sallés i Verdaguer, P (1984). “Acta de Consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu”. A: Catalunya Romànica. Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, volum II,  p. 316.

 

Torrent i Garriga, D. (1903). “Sant Martí de Sescorts”. A: El Faro de Puig Agut, 25 de juliol de 1903

 

On està localitzat aquest jaciment?

Galeria d'imatges

Clica sobre la foto per veure la galeria en mode pantalla completa

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2018
Vista general del lloc on se situava l’església de Sant Martí de Miralles

Vista general del lloc on se situava l’església de Sant Martí de Miralles