+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Sant Jaume de Vilamontà

Les restes de l’antiga església de Sant Jaume de Vilamontà se situen a la part mitjana de turonet situat a l’oest del mas conegut com a Sant Jaume Vell, a uns 800 m de l’església de Sant Jaume Nou.

ÈPOCA

Medieval, moderna

PERÍODE

Segles XIII-XIX

TIPUS

Església

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Malgrat la seva indubtable existència, el coneixement sobre l’església de Sant Jaume de Vilamontà és molt limitat. Se’n conserven algunes dades procedents de la documentació escrita i a les quals fan referència alguns erudits i historiadors manlleuencs per recrear la història d’aquesta petita ermita. Se’n conserven encara els fonaments en un indret molt proper a la masia de Sant Jaume Vell, el nom de la qual té relació directa amb l’antiga capella.

DESCRIPCIÓ

La història

L’església de Sant Jaume de Vilamontà era una petita capella situada al nord del terme de Manlleu, en un petit pujol de margues, a poca distancia del límit del terme entre Manlleu i Torelló.

 

La capella apareix citada per primer cop a la documentació escrita l’any 1267, quan Berenguer de Saniàs, en el seu testament, deixà dotze sous a l’església de Sant Jaume de Vilamontà. Pertanyia a la canònica  agustiniana de Santa Maria de Manlleu, la qual destinava al seu servei un capellà custodi.

 

L’any 1298, un altre document esmenta que el capellà de Vilamontà s’anomenava G. del Campó i que regia l’església de Sant Jaume en representació de Bernat, prior de la canònica de Manlleu.

 

L’any 1307, un tal Jaume de Vilamontà, monjo de Manlleu, finançà unes obres de  reparació de la petita ermita.

 

L’església s’esmenta també en el testament de la propietària del mas Reig de Torelló, l’any 1317, que assignà a Vilamontà  un quartà d’oli per al manteniment de la llàntia. També, l’any 1392, en el testament de Bernat Perefita es llegà a l’església de Sant Jaume la quantitat de 12 diners.

 

Posteriorment, l’església surt escassament esmentada a la documentació. L’any 1406, en un document s’esmenta la capella de  “S. Jacobus de vilamuntano” i molt més tard, l’any 1697, un tal Jaume Madiroles –probablement del mas proper de Madiroles- fa una fundació d’una missa a Sant Jaume.

 

A partir d’aquí, la documentació posterior denota subtilment el procés de decadència i desaparició de l’ermita, fins que, al segle XIX, seria substituïda per una església de nova planta, la coneguda avui pels manlleuencs com a església de Sant Jaume.

 

Així, en el llibre de visites pastorals de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, hi figura una disposició del bisbe Ramon de Miramón, del dia 22 de setembre de 1728, en la qual es mana que es construeixin voltes de pedra en tot el que ocupa l’altar i peanya de la capella rural de Sant Jaume de Vilamontà. A través d’aquest document sembla deduir-se que la volta semicircular de l’absis – d’estil romànic – devia tenir problemes estructurals.

 

Més tard, l’any 1746, en la visita del prelat Manuel de Muñoz i Gil s’esmenta la petita capella de Sant Jaume, sense més observacions, per la qual cosa cal suposar  que les obres indicades el 1728 s’havien dut a terme.

 

Sembla que entre 1854 i 1857, la capella de Sant Jaume es mantenia encara dempeus, tot i que en un estat d’abandonament important ja que en la visita pastoral del bisbe Antoni Palau i Térmens s’ordenà la suspensió de la celebració de misses fins que no es duguessin a terme obres d’adequació i arranjament de l’església.  

 

A partir de la segona meitat del segle XIX, en la documentació escrita ja no  es fa més esment a Sant Jaume de Vilamontà ja que mai més fou reparada, sinó substituïda per la nova ermita de Sant Jaume.  La primitiva ermita desaparegué  oficialment per al culte l’any 1857, quan fou inaugurada la nova església. Un cop inaugurada la nova capella, l’antiga caigué en l’oblit i així   progressivament es va anar enrunant fins a desaparèixer .    

 

Segons les dades escrites per Miquel Molist, en el butlletí Recerca de l’any 1972, l’antiga ermita de Vilamontà custodiava una imatge tallada de fusta que fou venerada, almenys, fins a l’any 1814. Quan l’església entrà en desús, la imatge es guardà a la masia propera coneguda com a Sant Jaume Vell, fins que esclatà la Guerra Civil espanyola, l’any 1936. En aquell moment, la imatge fou amagada. Passada la guerra, la imatge de l’antiga ermita fou restaurada i col·locada a la part final de la nova església de Sant Jaume. 

Les restes

De l’antiga capella de Sant Jaume de Vilamontà se’n conserven únicament els fonaments, coberts per una petit promontori de runa que correspon a la part de la pedra procedent de l’esfondrament dels  seus murs. Segons s’esmenta en la bibliografia, gran part de la pedra de l’antiga església degué utilizar-se per a la construcció de la nova capella de Sant Jaume, que s’ubicà uns 800 metres al nord.

 

Punt on se situen les restes de l’antiga església de Sant Jaume de Vilamontà

 

Aquest promontori resta encara avui visible i inalterat al lloc on se situava l’església. Segons les deduccions fetes a partir de les restes encara conservades, l’església de Sant Jaume de Vilamontà degué construir-se en estil romànic, amb una sola nau i capçalera rematada amb absis semicircular. La nau devia tenir una llargada d’uns 14 metres i una amplada de 6,5 metres. Com és característic de les capelles romàniques, la porta es devia situar al mur de migdia.

 

Aquestes interpretacions són, però, totalment hipotètiques atès l’estat actual de les restes. Només una intervenció arqueològica permetria recuperar i constatar la planta i les característiques d’aquesta església oblidada de Manlleu i posar-la en valor com a part del patrimoni històric de la vila.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Sense materials

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

Els fonaments es conserven in situ en un promontori a ponent de la masia de Sant Jaume Vell i a uns 800 metres de l’actual ermita de Sant Jaume, construïda en substitució de l’antiga, a mitjan segle XIX.

BIBLIOGRAFIA

Molist, M. (1972). “Sant Jaume de Vilamontà”. A: Butlletí Recerca, 17-20. (Biblioteca Bisbe Morgades de Manlleu).

                        

Pujol, F. d’Assís (1958). “La capella de Sant Jaume”. A: Lletres Amicals, 18. Manlleu. (Biblioteca

Bisbe Morgades de Manlleu)

On està localitzat aquest jaciment?

Galeria d'imatges

Clica sobre la foto per veure la galeria en mode pantalla completa

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2017
Punt on se situen les restes de l’antiga església de Sant Jaume de Vilamontà

Punt on se situen les restes de l’antiga església de Sant Jaume de Vilamontà