+34 93 851 55 93 cultura@manlleu.cat

Jaciment de Can Caseta-Fugurull

El jaciment s’ubicava en la península que forma el meandre del riu Ter al seu pas per Manlleu. La carretera comarcal de Vic a Manlleu travessava el jaciment en direcció nord. Les restes de l’assentament s’estenien des del pont de Can Moles cap al camí d’accés al mas la Caseta i a l’antiga fàbrica Rifà, també coneguda com a fàbrica Buixó i actualment reconvertida en Fundició Ductil Benito. El jaciment formava part de l’extensa propietat del Fugurull, si bé això no significa que l’àrea arqueològica ocupés tots els terrenys de la finca del mas. Aquest fet ha portat a la confusió sobre l’existència de dos jaciment diferents: Can Caseta i el Fugurull, quan de fet es tracta d’un sol jaciment extens i amb una llarga ocupació històrica.

ÈPOCA

Prehistòria recent, Protohistòria, Història antiga

PERÍODE

-Bronze final i primer ferro (1200-600 aC)
-Ibèric final
-Romà republicà (segles II-I aC)
-Alt Imperi (segle I-II dC)

TIPUS

Necròpolis / nucli d’habitació / poblat / sitges / vil•la

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS/RECERCA

Les primers intervencions: Josep Gudiol i la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic

Les primeres intervencions arqueològiques es desenvoluparen entre els anys 1920 i 1922 i van ser publicades a diverses edicions de La Gazeta de Vich i als Butlletins del Centre Excursionista de Vich.  En  aquestes publicacions es descriu la troballa de sitges i sepultures. La primera sitja localitzada va aparèixer segmentada per la meitat l’any 1865, probablement a causa de les obres de construcció de la carretera comarcal que comunica Vic i Manlleu i que, ben segur, varen afectar la conservació del jaciment.

 

Les obres d’ampliació del camí d’accés a la fàbrica de l’any 1920 van posar al descobert l’existència d’un gran jaciment. Els primers treballs arqueològics els dugué a terme mossèn Josep Gudiol,  amb Josep M. Gudiol i Eduard Junyent, i la col·laboració, primer, dels altres membres de la Colla de Gurb, i més endavant de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vich, amb la participació del manlleuenc Lluís Coll i Espadaler. Els treballs tenien el permís de Pere Muntadas, propietari dels terrenys del mas Fugurull. L’equip va excavar, al llarg del temps, les quatre primeres sitges. Tots els materials foren dipositats al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1920, 1921, 1922 i 1927 i en el registre actual és possible identificar els materials que contenien les diferents sitges i sepultures. Ens consta que la primera sitja havia estat excavada, amb anterioritat, pel Sr. Rifà, el qual va fer donació dels materials al Museu Episcopal de Vic l’any 1920.

 

A La Gazeta de Vich del 1921 surt la notícia del descobriment d’una tomba prop de les sitges abans excavades. La sepultura anava associada a terres amb cendres i carbons, algunes restes antropològiques i fragments de lloses, i a un conjunt de ceràmiques fetes a mà. Els excavadors esmenten fins a 20 vasos de formes diferents: urnes, vasos més petits i plats tapadora de perfil troncocònic amb nansa, la majoria dels quals amb decoracions molt barroques. A les publicacions les classifiquen i daten entre el 900 i el 500 aC. La identificació d’urnes cineràries i la presència de restes antropològiques van ser interpretades com a evidències d’una necròpolis en el lloc. En aquest cementiri hi convivien dos ritus funeraris, la cremació i la inhumació, encara que aquesta reflexió és plantejada de forma una mica confusa pels seus autors.

 

Josep M. Gudiol escriu als Butlletins de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vich, de l’any 1922, els resultats de tots aquests treballs arqueològics. Les sitges contenien ceràmiques romanes i ibèriques, i s’hi diferenciaven peces sigil·lades, de vernís negre, llànties i àmfores procedents de la península Itàlica, així com les típiques produccions ibèriques de ceràmica pintada, grisa i àmfores locals. Destacaven un conjunt de peses dels telers, fetes de terrissa, metall i pedra, així com diversos objectes de bronze, instrumental de ferro, peces treballades d’os i fragments de vidre i de molins lítics.

MEV.7294. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Iltirta (Lleida) (inicis del segle I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta amb pentinat de ratlles.
Revers: llop a la dreta amb el cap avall, a sobre llegenda ibèrica ILTIRTA.

MEV: 7010. Espàtula d’os d’ús probablement per a la cura personal (perfums, olis) (segles III-I aC). Can Caseta.

Els erudits locals

Els erudits de Manlleu, Eduard Rifà, Domènec Torrent i Garriga, Francesc Pujol i Escalé, i Esteve Gaja, recullen, amb gran detall, les notícies sobre les diverses troballes arqueològiques a l’entorn de Can Caseta, i escriuen els seus propis estudis històrics. Per exemple, escriuen a la publicació Articles de l’any 1938, i a partir dels anys 50, en endavant, als diferents volums de Les Lletres Amicals a Manlleu. També publiquen a la revista Ausa de Vic. Aquests estudis tenen la voluntat d’interpretar i de donar valor a la prehistòria i a les fases ibèrica i romana manlleuenques. Sabem que entre els anys 1936 i 1946 varen descobrir noves sitges i estructures arquitectòniques del jaciment.

 

Cap al 1960, nous treballs de construcció d’habitatges a la zona nord dels terrenys propers a la Caseta motivaren una nova intervenció d’un grup d’aficionats  de Manlleu. Aquestes persones recuperaren nous materials arqueològics que van ser dipositats al museu local de forma provisional.

Les excavacions científiques de Can Caseta i les publicacions a l’entorn del jaciment

L’any 1974, davant d’un nou projecte urbanístic que afectava el jaciment, es portà a terme la primera excavació científica de salvament als terrenys propers del mas la Caseta, propietat, aleshores, del Sr. Isidre Colom. El permís d’excavació fou concedit pel Museo Arqueológico Provincial. Les directores foren les llicenciades Elisabet Huntingfort i M. Dolors Molas, que varen treballar amb la col·laboració de membres de l’equip d’arqueologia del Museu Episcopal de Vic i alguns membres de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’excavació va permetre diferenciar diversos estrats que corresponien a dues fases culturals diferents.

 

Documentaren nivells de la primera edat del ferro que relacionaren amb les troballes, dels anys 20, d’un nucli de poblament i una necròpolis prehistòrica, molt propers al lloc excavat. També identificaren una segona ocupació, emmarcada dins de la cultura iberoromana, a la segona meitat del segle II aC i segle I aC. La presència de materials ceràmics romans d’època imperial  indicava que la vida a l’indret s’havia allargat durant tot el segle I dC. Possiblement, en època augustal, a les darreries del segle I aC, l’establiment havia evolucionat vers una vil·la agrícola, un tipus d’assentament característic d’aquests nous temps, en els quals la ciutat d’Auso (Vic) administrava el territori ausetà sota pautes plenament romanes.

 

Situació del jaciment al mas la Caseta (Manlleu) l’any 1974.

 

Les investigadores relacionen les diverses estructures murals dels habitatges excavats amb les cases d’un poblat iberoromà. Les parets conservaven una amplada de 43 cm i una alçada, màxima, de 60 cm. A l’interior d’una de les estances hi exhumaren una gran sitja.

 

L’excavació de les estances dels habitatges de Can caseta

L’excavació de les estances dels habitatges de Can caseta

Instrumental de ferro iberoromà

L’excavació de les estances dels habitatges de Can Caseta. Instrumental de ferro iberoromà i fragment de ceràmica a mà amb decoració acanalada de la primera edat del ferro (900-600 aC).

 

Planimetria del jaciment de Can Caseta excavat l’any 1974.

 

La sitja havia servit, originàriament, com a graner per a l’emmagatzematge dels cereals, i fou construïda per la gent de la comunitat dins del subsòl d’una de les estances. L’encaix obert presentava una boca reomplerta per còdols i en el fons hi havia grans pedres com a base. La construcció de la sitja va afectar els estrats prehistòrics. El rebliment de la sitja, acumulat durant l’últim ús com a abocador de deixalles, mostrava dos nivells de sedimentació diferents, datats entre els segles II aC i I dC. Els materials de l’excavació foren dipositats al museu local de Manlleu.

 

La sitja: secció i base de l’estructura de Can Caseta

 

L’any 1986, davant l’avançat estat de destrucció del jaciment, l’arqueòloga Imma Mestres va sol·licitar un permís d’excavació per tal de poder exhaurir els pocs nivells arqueològics que encara es conservaven en el lloc.

 

L’any 1987, amb la resposta negativa per endegar una excavació d’urgència al jaciment i, per contra, amb la continuïtat de treballs de construcció a l’àrea d’interès arqueològic, la Dra. M. Dolors Molas va comunicar la destrucció total del jaciment a les institucions públiques.

Les publicacions científiques

Elisabet Huntingford i M. Dolors Molas, l’any 1974, presentaren un informe dels resultats de l’excavació, i publicaren un article sobre l’excavació del jaciment de la Caseta al volum VIII de la revista Ausa, anys 1975-1979. M. Dolors Molas revisà el jaciment i estudià tota la col·lecció de materials, dipositats en els diferents museus, a la seva tesi de llicenciatura que fou publicada, en part, l’any 1982, en el llibre Els ausetans i la ciutat d’Ausa, i més endavant a diverses publicacions sobre l’arqueologia a Osona que recollim en aquest web.

 

Miquel Molist, l’any 1982, revisà i publicà a la revista Ausa X l’estudi dels materials de ceràmica feta a mà de Can Caseta, juntament a d’altres materials d’Osona que aportaren coneixement als períodes bronze final i primera edat del ferro. Els anys 1984 i 1990, publicà nous treballs sobre la prehistòria i història antiga osonenca i analitzà de nou la importància d’aquest jaciment.

 

Montserrat de Rocafiguera, l’any 1995, publicà la seva tesi de llicenciatura Osona ibèrica. El territori dels antics ausetans i analitzà el jaciment de Can Caseta i el Fugurull sota els plantejaments teòrics i metodològics de l’arqueologia espacial en l’explicació dels processos culturals.

 

Carles Padrós, l’any 2009, analitzà de nou el jaciment en el seu treball final del Màster d’Arqueologia, Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’ibèric ple a l’alt imperi, del qual publicà una síntesi l’any 2010 a la revista Cypsela.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS

La col•lecció de Can Caseta actualment dipositada al Museu del Ter, a Manlleu, i al Museu Episcopal de Vic correspon a un conjunt molt ampli format per diferents tipus de materials arqueològics.

El material ceràmic

És el grup més nombrós i divers i el formen les següents produccions.

Les produccions d’importació:

-Ceràmiques sigil·lades hispàniques (segles I-II dC)

-Ceràmiques sigil·lades sudgàl·liques (segles I-II dC)

-Fragments de llànties romanes (segle I dC)

-Ceràmiques sigil·lades itàliques (finals segle I aC-segle I dC)

-Ceràmica africana de cuina (segles I aC - I dC )

-Ceràmiques de parets fines bètiques ( finals segle I aC -mitjan segle I dC )

-Ceràmiques de vernís negre tipus Campaniana A tardana (finals del segle II-I aC)

-Ceràmiques vernís negre del Cercle de la B, Cales, (finals del segle II-I aC)

-Ceràmica comuna itàlica del tipus “roig intern pompeià”(finals del segle II-I aC, inicis del segle I aC)

-Àmfores itàliques vesuvianes i adriàtiques (135 aC-25 aC)

-Àmfores púniques (125 aC-25 aC)

-Àmfores punicoebusitanes (125 aC-75dC)

Les produccions locals o regionals:

-Ceràmiques comunes romanes

-Ceràmiques de parets fines (segles II-I aC)

-Ceràmiques ibèriques oxidades i reduïdes (segles II-I aC )

-Ceràmiques ibèriques pintades representades pel grup dels càlats (segles III-I aC)

-Ceràmiques de la costa catalana oxidades i grises (segles III-I aC)

-Ceràmiques oxidades ibèriques corresponents a grans contenidors tipus tenalla (segles III-I aC)

-Ceràmiques d’engalba blanca representades per gerres (segles II-I aC)

-Dolis (finals segle I aC- II dC)

-Material de construcció tipus tegulae

-Àmfores tarraconeses (mitjan I aC -segle I dC)

-Àmfores ibèriques (III-I aC)

-Ceràmiques a mà (segles III-I aC)

-Ceràmiques a mà de la primera edat del ferro (1200-600 aC)

-Dins del grup de materials fets amb fang i terrissa tindríem un conjunt de pondera (peses dels telers) i un conjunt de peces discoïdals (fitxes per jugar, comptar...)

El material lític

Està representat per alguns fragments de pedres de molí i algunes peces perforades possiblement utilitzades com a peses de teler.

El material numismàtic

Està representat per cinc monedes. Quatre unitats ibèriques de bronze, una de la seca de Kese (Tarragona), una de la seca d’Ilturo (Cabrera de Mar o Mataró), una de la seca d’ Iltirta (Lleida). I la darrera, avui és il•legible, possiblement del grup ausetà. L’última peça és una moneda romana imperial corresponent a un as, de Claudi o Trajà, avui pràcticament il•legible.

El material metàl•lic

Està representat per un conjunt d’instrumental i objectes de ferro, bronze i plom.

El material d’os manufacturat

Està representat per diversos objectes com una espàtula decorada, agulles o estilets i dues banyes polides.

El vidre

Diversos fragments de vasos (finals del segle I aC- segle I dC)

La fauna

Finalment, cal dir que les col•leccions disposen d’un conjunt de restes de fauna diversa, dins de la qual hi ha alguns exemplars calcinats. Una revisió superficial dels fragments conservats ens permet identificar una fauna variada formada per exemplars d’ovelles, cabres, porcs, bòvids i èquids. Els ossos no han estat mai estudiats.

Les dues col•leccions de materials arqueològics del jaciment de Can Caseta, dipositades actualment al Museu Episcopal i al Museu del Ter, han estat recollides, estudiades i publicades per diversos autors i autores al llarg del temps, tal com hem recollit en aquest treball web; així com inventariades i classificades des dels mateixos museus. Caldria, però, una actualització de l’estudi.

LLOCS DE CONSERVACIO DE RESTES

El jaciment està pràcticament destruït, si bé des de la carretera, en els marges del costat de can Moles, es podien visualitzar, fins no fa gaire temps, la secció d’algunes sitges. Avui no és possible veure-les atès que la protecció dels marges de possibles esllavissaments amb materials de construcció ha tapat totalment les restes. El jaciment està recollit en el Catàleg de béns arquitectònics, natural i cultural a protegir, de l’Ajuntament de Manlleu, com a Bé d’Interès Local, i en un àrea específica. Les llicències d’obres estan condicionades a la intervenció preventiva que es determini en el lloc.

Els materials arqueològics estan dipositats als següents museus:
-Museu del Ter, a Manlleu (MT)
-Museu Episcopal de Vic (MEV)

BIBLIOGRAFIA

Albareda, J. [et al] (1984). Història d’Osona. Vic: Eumo Editorial (L’entorn, 5), p. 29-66.

 

Buxó, M.D. [et al.] (1982). El poblament antic a Osona. Darrers treballs arqueològics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

 

Casas i Reig, J. (1888). «Las aguas minero-medicinales de Madirolas». A: El Faro de Puig Agut. Manlleu, p. 88. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu].

 

Coll i Espadaler, Ll. (1935). El patriotisme a Manlleu. Manlleu: Tipografia Manlleuenca.

 

Gaja i Molist, E. (1954). «Prehistòria Manlleuenca». A: Lletres Amicals a Francesc Pujol i Escalé. Vol 4. Manlleu, p. 341-346. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1955). «Introducción al Estudio de Manlleu». A: Ausa II. (p. 123-126). Vic.

 

Gaja i Molist, E.  (1955). «Prehistòria Manlleuenca». A:  Ausa II. (p. 341-343). Vic.

 

Gaja i Molist, E.  (1955). «Dos Estudis sobre el Manlleu Primitiu». A: Lletres Amicals a Josep Prat i Roca. Vol. 6. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Gaja i Molist, E. (1976). Història de Manlleu. Barcelona: Jaime Libros; Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu.

 

Gudiol, J. (1921). «Descobriment d’unes sitges». A: Gazeta de Vich (núm. 2275 , 1 de febrer, 1921). Vic.

 

Gudiol, J. (1921). «Més troballes a Manlleu». A: Gazeta de Vich (núm. 2331 , 11 de juny, 1921 ). Vic.

 

Gudiol, J.M. (1920). «Troballes a Manlleu». A: Butlletí de Gurb. (Número XVI, agost de 1920). Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vich, abans Colla de Gurb. Vic.

 

Gudiol, J.M. (1920). «Troballes a Manlleu». A: Butlletí de Gurb. (Número XX, desembre de 1920). Secció Excursionista de Vich, abans Colla de Gurb. Vic.

 

Gudiol, J.M.  (1922). «Les excavacions a Manlleu. Una sitja ibèrica». A: Butlletí de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic. (Núm. 8, agost, p. 33 i 34). Vic.

 

Gudiol, J.M. (1922). «Excavacions a Manlleu». A: Butlletí de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic. (Núm. 10, octubre, p. 41-43). Vic.

 

Huntingford, E.; Molas, M.D. (1975-79). «Excavaciones en el yacimiento ibero-romano de La Caseta» (Manlleu).A:  Ausa VIII (vol. VIII, p. 329-333 ). Vic.

 

López, A.; (1989). «Ceràmiques romanes de parets fines del Museu Episcopal de Vic». A: Studia Vicensia 1. Vic: Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals, p. 9-33.

 

Molas, M.D.; Huntingford, E.  (1974): Informe sobre la excavación realizada en el Mas La Caseta, Manlleu (Barna). Manlleu .Inèdit.

 

Molas, M.D. (1974-75). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesis de licenciatura.  Manlleu .Inèdit.

 

Molas, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d’Ausa. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

 

Molas, M.D.; Huntingford, E. (1982). «Can Caseta, Manlleu». A: Excavacions Arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona.

 

Molas, M.D. (1986). “Món ibèric, VI-I aC”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 19-21.

 

Molas, M.D. (1986). “La romanització”. A: Testimonis materials de la història de Manlleu. Manlleu: Museu de Manlleu, p. 23-27.

 

Molas, M.D.  (1993). “Les recerques sobre les societats ausetana i lacetana. Estat de la qüestió”.  A:  Laietania. Estudis d’Arqueologia i d’Història.  (Núm. 8: El poblament Ibèric a Catalunya. Actes; p. 131-143). Mataró.

 

Molist, M. (1972). «Dades per la història de Manlleu. Prehistòria Manlleuenca». A: Recerca (17-20, p. 410-414).

 

Molist, M. (1990). “De la prehistòria a la història antiga”. A: Manlleu. Aproximació a la historia, l’entorn, l’economia i l’estructura territorial. Vic: Eumo Editorial; Ajuntament de Manlleu (L’entorn, 15), p. 53-68.

 

Padrós, C. (2009). Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’Ibèric Ple a l’Alt Imperi. Tona. Treball final o practicum del Màster d’Arqueologia. Inèdit.

 

Padrós, C. ( 2010) . «El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l’ibèric ple a l’alt imperi». A: Cypsela 18.  (p. 247-266). Girona.

 

Pujol, F. (1959). «El poblament Primitiu de Manlleu». A: Lletres Amicals. Vol 19. Manlleu. [Sèrie inèdita dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

 

Pujol, F. (1971). «Poblado Ibérico en Manlleu». A: Revista arqueológica de Roda. Roda.

 

Rifà, E. ( 1938).  «Una moneda de l‘emperador Vespassià ». A: Articles. (p. 348-351). Barcelona.  

 

Rocafiguera, M. (1995). Osona Ibèrica. El territori dels antics ausetans. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. (“Osona a la butxaca”, 16).

On està localitzat aquest jaciment?

Galeria d'imatges

Clica sobre la foto per veure la galeria en mode pantalla completa

Hi col·laboren:
Disseny: Badabadoc Comunicació Programació: ciclick · web solutions Avis legal · Crèdits · Copyright 2019
Paisatge de pastura actual a l’entorn proper on s’ubicava l’antic assentament de Can Caseta.

Paisatge de pastura actual a l’entorn proper on s’ubicava l’antic assentament de Can Caseta.

MEV: 6961. Gotets de la vaixella de taula més refinada procedents de la Bètica: vasos per beure de ceràmica de parets fines que presenten una delicada decoració amb el motiu d’escates de pinya (mitjan segle <span style=\I dC). Can Caseta.">

MEV: 6961. Gotets de la vaixella de taula més refinada procedents de la Bètica: vasos per beure de ceràmica de parets fines que presenten una delicada decoració amb el motiu d’escates de pinya (mitjan segle I dC). Can Caseta.

MEV: 7195. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: platet de ceràmica de vernís negre (100 aC-25 aC). Can Caseta.

MEV: 7195. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: platet de ceràmica de vernís negre (100 aC-25 aC). Can Caseta.

MEV:7197. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: plat per menjar la carn i el peix (100 aC-25 aC). Can Caseta.

MEV:7197. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: plat per menjar la carn i el peix (100 aC-25 aC). Can Caseta.

MIT: 10002. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: fragment del peu d’un plat (segle <span style=\II-I aC). Can Caseta.">

MIT: 10002. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: fragment del peu d’un plat (segle II-I aC). Can Caseta.

MIT: 10004. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: píxide de ceràmica de vernís negre; recipient per a les espècies i herbes aromàtiques a la taula, si bé podia tenir altres usos al tocador (100-25 aC). Can Caseta.

MIT: 10004. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: píxide de ceràmica de vernís negre; recipient per a les espècies i herbes aromàtiques a la taula, si bé podia tenir altres usos al tocador (100-25 aC). Can Caseta.

MIT: 10004. Fons de píxide de ceràmica de vernís negre amb signe ibèric inscrit (semblant a un triangle) en posterioritat a la cocció (100-25 aC). Hi havia el costum que el propietari o propietària marqués les peces. Can Caseta.

MIT: 10004. Fons de píxide de ceràmica de vernís negre amb signe ibèric inscrit (semblant a un triangle) en posterioritat a la cocció (100-25 aC). Hi havia el costum que el propietari o propietària marqués les peces. Can Caseta.

MIT: 10067. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: copa de ceràmica de vernís negre (100-25 aC). Can Caseta.

MIT: 10067. Peça de la vaixella de taula més refinada de procedència itàlica: copa de ceràmica de vernís negre (100-25 aC). Can Caseta.

MIT.10080. Vora d’àmfora vinatera de procedència itàlica: envàs pensat per al transport marítim (Inicis s. I aC-30 aC). Can Caseta.

MIT.10080. Vora d’àmfora vinatera de procedència itàlica: envàs pensat per al transport marítim (Inicis s. I aC-30 aC). Can Caseta.

MIT.10070. Vora d’àmfora d’oli de procedència itàlica, de la zona adriàtica: envàs pensat per al transport marítim (100-50 aC). Can Caseta.

MIT.10070. Vora d’àmfora d’oli de procedència itàlica, de la zona adriàtica: envàs pensat per al transport marítim (100-50 aC). Can Caseta.

This content requires HTML5 & Javascript or Adobe Flash Player Version 9 or higher.

MEV.7286. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat de ceràmica ibèrica pintada amb motius geomètrics, contenidor per a la mel i el greix (200 aC-25 dC) Can Caseta.
Passeu el cursor per sobre i podreu veure la imatge en 360 graus.

MEV: 7009. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat de ceràmica ibèrica grisa, contenidor per a la mel i el greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MEV: 7009. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat de ceràmica ibèrica grisa, contenidor per a la mel i el greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MIT.1100. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat fragmentat de ceràmica ibèrica pintada, procedent d’Empúries, decorat amb motius geomètrics. Contenidor per a la mel i el greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MIT.1100. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat fragmentat de ceràmica ibèrica pintada, procedent d’Empúries, decorat amb motius geomètrics. Contenidor per a la mel i el greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MIT.1100. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat de ceràmica ibèrica pintada. Detall dels motius geomètrics de la vora del recipient per contenir mel o greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MIT.1100. Peça del rebost de les cases ibèriques: càlat de ceràmica ibèrica pintada. Detall dels motius geomètrics de la vora del recipient per contenir mel o greix (200 aC-25 dC). Can Caseta.

MEV.6955: Vaixella de taula: gerreta de ceràmica oxidada emporitana per als líquids (200 aC-50 dC). Can Caseta.

MEV.6955: Vaixella de taula: gerreta de ceràmica oxidada emporitana per als líquids (200 aC-50 dC). Can Caseta.

MIT.10024. Vaixella de taula: escudella de ceràmica comuna ibèrica oxidada, bol per menjar les escudelles i potatges (175-50 aC). Can Caseta.

MIT.10024. Vaixella de taula: escudella de ceràmica comuna ibèrica oxidada, bol per menjar les escudelles i potatges (175-50 aC). Can Caseta.

MIT.6995 Vaixella de taula: escudella de ceràmica comuna ibèrica oxidada. Bol per a les escudelles i potatges, amb inscripció ibèrica amb els mots BELE i NAR prop de la vora. Era costum posar el nom del propietari o propietària en les peces del servei de taula (finals del segle <span style=\II-I aC). Can Caseta.">

MIT.6995 Vaixella de taula: escudella de ceràmica comuna ibèrica oxidada. Bol per a les escudelles i potatges, amb inscripció ibèrica amb els mots BELE i NAR prop de la vora. Era costum posar el nom del propietari o propietària en les peces del servei de taula (finals del segle II-I aC). Can Caseta.

MIT.10060. Vaixella de taula: escudella de ceràmica grisa de la costa catalana. Bol per a les escudelles i potatges típics de la dieta ibèrica (175-50 aC). Can Caseta.

MIT.10060. Vaixella de taula: escudella de ceràmica grisa de la costa catalana. Bol per a les escudelles i potatges típics de la dieta ibèrica (175-50 aC). Can Caseta.

MEV6998. Vaixella de taula: escudella de ceràmica grisa de la costa catalana. Bol per a les escudelles i potatges (175-50 aC). Can Caseta.

MEV6998. Vaixella de taula: escudella de ceràmica grisa de la costa catalana. Bol per a les escudelles i potatges (175-50 aC). Can Caseta.

MIT.10015. Vaixella de taula: copa de ceràmica grisa de la costa catalana. És una imitació local de copa de vernís negre itàlic amb aquesta forma (100-25 aC). Can Caseta.

MIT.10015. Vaixella de taula: copa de ceràmica grisa de la costa catalana. És una imitació local de copa de vernís negre itàlic amb aquesta forma (100-25 aC). Can Caseta.

MEV.6996. Vaixella de taula i per a usos rituals: gerreta o bicònic de ceràmica oxidada de la costa catalana (125-100 aC). Can Caseta.

MEV.6996. Vaixella de taula i per a usos rituals: gerreta o bicònic de ceràmica oxidada de la costa catalana (125-100 aC). Can Caseta.

MIT.1059. Vaixella de taula: gerra de ceràmica d’engalba blanca (capa d’argila molt blanquinosa) per als líquids (inicis de la segona meitat del segle <span style=\II –darrer terç del segle I aC). Can Caseta. ">

MIT.1059. Vaixella de taula: gerra de ceràmica d’engalba blanca (capa d’argila molt blanquinosa) per als líquids (inicis de la segona meitat del segle II –darrer terç del segle I aC). Can Caseta.

MIT.1064. Vaixella de taula: ampolla de ceràmica d’engalba blanca (capa d’argila molt blanquinosa) per als líquids (inicis de la segona meitat del segle <span style=\II –darrer terç del segle I aC). Can Caseta.">

MIT.1064. Vaixella de taula: ampolla de ceràmica d’engalba blanca (capa d’argila molt blanquinosa) per als líquids (inicis de la segona meitat del segle II –darrer terç del segle I aC). Can Caseta.

MEV.6949 A 6953- 3. Peses de terrissa per tensar els fils dels telers (<em>pondera</em>) (segles <span style=\II-I aC).Can Caseta.">

MEV.6949 A 6953- 3. Peses de terrissa per tensar els fils dels telers (pondera) (segles II-I aC).Can Caseta.

MIT.1063. Peça de cuina: vas o olla de ceràmica feta a mà amb les parets exteriors polides per anar al foc (segles <span style=\III-II aC). Can Caseta.">

MIT.1063. Peça de cuina: vas o olla de ceràmica feta a mà amb les parets exteriors polides per anar al foc (segles III-II aC). Can Caseta.

MEV.7277. Gran vas o urna de ceràmica feta a mà amb decoracions d’incisions en ziga-zaga. Peça del poblat o de la necròpolis prehistòrica, segons l’ús que varen donar al recipient (segles <span style=\IX-VII aC). Can Caseta.">

MEV.7277. Gran vas o urna de ceràmica feta a mà amb decoracions d’incisions en ziga-zaga. Peça del poblat o de la necròpolis prehistòrica, segons l’ús que varen donar al recipient (segles IX-VII aC). Can Caseta.

MIT.10065. Fragment de vas de ceràmica a mà amb decoració aplicada de cordó amb incisió ungular (segles <span style=\IX-VII aC). Can Caseta.">

MIT.10065. Fragment de vas de ceràmica a mà amb decoració aplicada de cordó amb incisió ungular (segles IX-VII aC). Can Caseta.

Conjunt de ceràmiques fetes a mà amb diverses decoracions aplicades, impreses i incises típiques de la primera edat de ferro (segles <span style=\IX- VII aC).">

Conjunt de ceràmiques fetes a mà amb diverses decoracions aplicades, impreses i incises típiques de la primera edat de ferro (segles IX- VII aC).

MEV.7280. Vas de ceràmica feta a mà amb decoració aplicada de cordó i motius impresos i incisos (digitals, d’espigues, oblics, de petxines o <em>cardium</em>) (segles <span style=\IX- VII aC). Can Caseta">

MEV.7280. Vas de ceràmica feta a mà amb decoració aplicada de cordó i motius impresos i incisos (digitals, d’espigues, oblics, de petxines o cardium) (segles IX- VII aC). Can Caseta

MEV.7278. Plat tapadora de perfil troncocònic amb nansa de ceràmica feta a mà (segles <span style=\IX- VII aC). Can Caseta.">

MEV.7278. Plat tapadora de perfil troncocònic amb nansa de ceràmica feta a mà (segles IX- VII aC). Can Caseta.

MEV.6967. Fragment de molí lític rotatori. Peça lítica superior del molí  per a la mòlta dels cereals (segles <span style=\II aC- I dC). Can Caseta.">

MEV.6967. Fragment de molí lític rotatori. Peça lítica superior del molí per a la mòlta dels cereals (segles II aC- I dC). Can Caseta.

MIT.10101. Peces lítiques amb perforació: peses dels telers, si bé també es classifiquen com a peces d’ornamentació personal (segles <span style=\II aC -I dC). Can Caseta.">

MIT.10101. Peces lítiques amb perforació: peses dels telers, si bé també es classifiquen com a peces d’ornamentació personal (segles II aC -I dC). Can Caseta.

MIT.10016. As romà de l’emperador Claudi o Trajà de bronze (segle <span style=\I dC).
Anvers: cap de l’emperador mirant a la dreta.
Llegenda il•legible
Revers: divinitat indeterminada. ">

MIT.10016. As romà de l’emperador Claudi o Trajà de bronze (segle I dC).
Anvers: cap de l’emperador mirant a la dreta.
Llegenda il•legible
Revers: divinitat indeterminada.

MIT.10016. As romà de l’emperador Claudi o Trajà de bronze (segle <span style=\I dC).
Anvers: cap de l’emperador mirant a la dreta.
Llegenda il•legible
Revers: divinitat indeterminada. ">

MIT.10016. As romà de l’emperador Claudi o Trajà de bronze (segle I dC).
Anvers: cap de l’emperador mirant a la dreta.
Llegenda il•legible
Revers: divinitat indeterminada.

 MEV.7294. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Iltirta (Lleida) (inicis del segle <span style=\I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta amb pentinat de ratlles.
Revers: llop a la dreta amb el cap avall, a sobre llegenda ibèrica ILTIRTA. ">

MEV.7294. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Iltirta (Lleida) (inicis del segle I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta amb pentinat de ratlles.
Revers: llop a la dreta amb el cap avall, a sobre llegenda ibèrica ILTIRTA.

 MEV.7294. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Iltirta (Lleida) (inicis del segle <span style=\I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta amb pentinat de ratlles.
Revers: llop a la dreta amb el cap avall, a sobre llegenda ibèrica ILTIRTA. ">

MEV.7294. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Iltirta (Lleida) (inicis del segle I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta amb pentinat de ratlles.
Revers: llop a la dreta amb el cap avall, a sobre llegenda ibèrica ILTIRTA.

 MIT.10007A. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Ilturo (Cabrera de Mar o Mataró) (inicis del segle <span style=\I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí llorejat a la dreta, darrere orella.
Revers: genet llancer amb clàmide a la dreta, a sota inscripció ibèrica ILTURO. ">

MIT.10007A. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Ilturo (Cabrera de Mar o Mataró) (inicis del segle I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí llorejat a la dreta, darrere orella.
Revers: genet llancer amb clàmide a la dreta, a sota inscripció ibèrica ILTURO.

 MIT.10007A. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Ilturo (Cabrera de Mar o Mataró) (inicis del segle <span style=\I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí llorejat a la dreta, darrere orella.
Revers: genet llancer amb clàmide a la dreta, a sota inscripció ibèrica ILTURO. ">

MIT.10007A. Unitat ibèrica de bronze de la seca d’Ilturo (Cabrera de Mar o Mataró) (inicis del segle I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí llorejat a la dreta, darrere orella.
Revers: genet llancer amb clàmide a la dreta, a sota inscripció ibèrica ILTURO.

MIT.10007B. Unitat ibèrica de bronze indeterminada (segles <span style=\II-I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta.
Revers: genet amb palma a la dreta. ">

MIT.10007B. Unitat ibèrica de bronze indeterminada (segles II-I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta.
Revers: genet amb palma a la dreta.

MIT.10007B. Unitat ibèrica de bronze indeterminada (segles <span style=\II-I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta.
Revers: genet amb palma a la dreta. ">

MIT.10007B. Unitat ibèrica de bronze indeterminada (segles II-I aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta.
Revers: genet amb palma a la dreta.

MIT.10007C. Unitat ibèrica de bronze de la seca de Kese (Tarragona) (finals de segle <span style=\II aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta, mantell al coll i fíbula, darrere símbol ibèric BE.
Revers: genet amb palma a la dreta; a sota, sobre línia inscripció ibèrica KESSE. ">

MIT.10007C. Unitat ibèrica de bronze de la seca de Kese (Tarragona) (finals de segle II aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta, mantell al coll i fíbula, darrere símbol ibèric BE.
Revers: genet amb palma a la dreta; a sota, sobre línia inscripció ibèrica KESSE.

MIT.10007C. Unitat ibèrica de bronze de la seca de Kese (Tarragona) (finals de segle <span style=\II aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta, mantell al coll i fíbula, darrere símbol ibèric BE.
Revers: genet amb palma a la dreta; a sota, sobre línia inscripció ibèrica KESE. ">

MIT.10007C. Unitat ibèrica de bronze de la seca de Kese (Tarragona) (finals de segle II aC). Can Caseta.
Anvers: cap masculí a la dreta, mantell al coll i fíbula, darrere símbol ibèric BE.
Revers: genet amb palma a la dreta; a sota, sobre línia inscripció ibèrica KESE.

MEV: 6519. Instrumental de ferro: podadora i peces indeterminades (segles <span style=\II aC- I dC). Can Caseta.">

MEV: 6519. Instrumental de ferro: podadora i peces indeterminades (segles II aC- I dC). Can Caseta.

MEV: 8088. Pesa de plom (segles <span style=\II aC- I dC ). Can Caseta.">

MEV: 8088. Pesa de plom (segles II aC- I dC ). Can Caseta.

MEV: 6520. Banya de cèrvid treballada (segles <span style=\II aC- I dC). Can Caseta.">

MEV: 6520. Banya de cèrvid treballada (segles II aC- I dC). Can Caseta.

MEV: 7010. Espàtula d’os d’ús probablement per a la cura personal (perfums, olis) (segles <span style=\III-I aC). Can Caseta.">

MEV: 7010. Espàtula d’os d’ús probablement per a la cura personal (perfums, olis) (segles III-I aC). Can Caseta.

MEV: 12.889. Base de vaset de vidre (segle <span style=\I dC). Can Caseta.">

MEV: 12.889. Base de vaset de vidre (segle I dC). Can Caseta.

Envasos per al transport i l’emmagatzematge d’aliments:
                                                      <br>Àmfora ibèrica, per a la cervesa i les salaons
                                                      <br>Àmfora Itàlica, vesuviana, per al vi
                                                      <br>Àmfora Itàlica, adriàtica, per a l’oli
                                                      <br>Doli per a productes alimentaris líquids i sòlids (vi, oli, cereals...)

Envasos per al transport i l’emmagatzematge d’aliments:
Àmfora ibèrica, per a la cervesa i les salaons
Àmfora Itàlica, vesuviana, per al vi
Àmfora Itàlica, adriàtica, per a l’oli
Doli per a productes alimentaris líquids i sòlids (vi, oli, cereals...)

Necròpolis de cremació.
                                                       <br> És molt probable que sigui la unitat familiar qui, depenent de la tradició cultural, l’edat, l’estatus social de la persona o el fet de ser home o dona, opti per l’antiga tradició inhumadora o bé per la innovadora cremació. A Can Caseta sembla que conviuen els dos tipus de ritus de forma coetània en l’espai cementirial.

Necròpolis de cremació.
És molt probable que sigui la unitat familiar qui, depenent de la tradició cultural, l’edat, l’estatus social de la persona o el fet de ser home o dona, opti per l’antiga tradició inhumadora o bé per la innovadora cremació. A Can Caseta sembla que conviuen els dos tipus de ritus de forma coetània en l’espai cementirial.

Sitja documentada al jaciment de Can Caseta. Les nenes i els nens participaven en la construcció de les estructures d’emmagatzematge dels cereals.

Sitja documentada al jaciment de Can Caseta. Les nenes i els nens participaven en la construcció de les estructures d’emmagatzematge dels cereals.

Vida quotidiana al poblat iberoromà de Can Caseta. La casa és un espai productiu en el qual, les dones, homes, nenes, nens, ancianes i ancians, participaven en les diverses activitats, segons les pròpies capacitats i l’edat.

Vida quotidiana al poblat iberoromà de Can Caseta. La casa és un espai productiu en el qual, les dones, homes, nenes, nens, ancianes i ancians, participaven en les diverses activitats, segons les pròpies capacitats i l’edat.

Les tasques agrícoles i ramaderes de la comunitat iberoromana de Can Caseta serien molt compartides per totes les persones del grup. Les criatures vigilaven els camps i tenien cura dels ramats. El bosc proporcionava fruits silvestres i la fusta, indispensable per a les construccions i com a combustible dels focs del poblat.

Les tasques agrícoles i ramaderes de la comunitat iberoromana de Can Caseta serien molt compartides per totes les persones del grup. Les criatures vigilaven els camps i tenien cura dels ramats. El bosc proporcionava fruits silvestres i la fusta, indispensable per a les construccions i com a combustible dels focs del poblat.

Situació del jaciment al mas la Caseta (Manlleu) l’any 1974.

Situació del jaciment al mas la Caseta (Manlleu) l’any 1974.

Vista dels quadres de l’excavació de l’any 1974. Can Caseta.

Vista dels quadres de l’excavació de l’any 1974. Can Caseta.

Detall de l’estratigrafia d’un dels quadres de l’excavació de Can Caseta l’any 1974.

Detall de l’estratigrafia d’un dels quadres de l’excavació de Can Caseta l’any 1974.

Estratigrafia de la sitja documentada dins una dels habitatges del poblat. Can Caseta, 1974.

Estratigrafia de la sitja documentada dins una dels habitatges del poblat. Can Caseta, 1974.

Detall de la base de la sitja plena de còdols. Can Caseta, 1974.

Detall de la base de la sitja plena de còdols. Can Caseta, 1974.

Dibuix del tall estratigràfic de la sitja. Can Caseta, 1974.

Dibuix del tall estratigràfic de la sitja. Can Caseta, 1974.

Excavació d’una de les estances de planta rectangular d’una casa del poblat de Can Caseta, el 1974.

Excavació d’una de les estances de planta rectangular d’una casa del poblat de Can Caseta, el 1974.

Detall d’una estructura mural a base de còdols del riu Ter i margues eocèniques lligades amb fang. Can Caseta, 1974.

Detall d’una estructura mural a base de còdols del riu Ter i margues eocèniques lligades amb fang. Can Caseta, 1974.

Instrumental de ferro iberoromà corresponent a un ganivet, una aixada i dues eines de tall, documentats a l’excavació de Can Caseta, 1974.

Instrumental de ferro iberoromà corresponent a un ganivet, una aixada i dues eines de tall, documentats a l’excavació de Can Caseta, 1974.

Dibuix d’un plat de ceràmica de vernís negre itàlic (finals II aC-I aC).

Dibuix d’un plat de ceràmica de vernís negre itàlic (finals II aC-I aC).

Fragment de ceràmica feta a mà amb decoració acanalada de la primera edat del ferro (s. IX-VII aC).

Fragment de ceràmica feta a mà amb decoració acanalada de la primera edat del ferro (s. IX-VII aC).

La destrucció progressiva del jaciment de Can Caseta.

La destrucció progressiva del jaciment de Can Caseta.

Planimetria del jaciment excavat l’any 1974.

Planimetria del jaciment excavat l’any 1974.

Taula de ceràmiques fetes a mà de la primera edat del ferro de Can Caseta (s. IX-VII aC).

Taula de ceràmiques fetes a mà de la primera edat del ferro de Can Caseta (s. IX-VII aC).