Ajuntament de Manlleu

Voleu contactar amb nosaltres? cultura@manlleu.cat

El poble de la boira baixa

Conte participatiu escrit durant la Fira de Sant Jordi 2011 al Parc de l'Erm

 Hi havia una vegada un poble on,  a l'hivern, sempre hi havia molta, molta boira.

Quan els seus habitants sortien al carrer, no veien tres a dalt d'un burro,

i els costava molt de veure's els uns als altres cara a cara.

Tampoc no es veien el sol ni els núvols, i feia un fred que pelava;

ni tan sols es veien els carrers ni les cases, ni els cotxes.

Un bon dia hi va haver un accident,

van haver de venir els policies, les ambulàncies i els bombers.

Hi va haver un bon embolic!

Per això les persones xocaven entre elles, i pensaven i pensaven

per poder trobar solucions a aquest problema tan gran.

Algú va dir:

• No ens queda cap més remei que tenir paciència i esperar que marxi la boira.
• Podem fer una bombolla molt gran i posar el poble a dintre, va dir la Clara.

• Per fer marxar la boira podem posar un bon ventilador, va dir la Kawtar.
• O podem cantar la cançó del sol, solet,

va continuar la Kawtar, que menjava moltes sopes i se les pensava totes.

Quan tothom estava rumiant i rumiant, de sobte va arribar la Fada Antiboira,

i se la va endur tota, cap al país de Les Boires Empipadores.

Però d'ençà d'aquell dia, aquell poble ja no tenia la màgia misteriosa

de la boira, només la del sol.

Al cap de poc temps, la gent es va començar a posar trista;

no sabia ben bé què li passava, era com si li faltés l'aire que respirava.

Què devia haver passat?

Per això van tornar a cridar la fada, i li van demanar si podia tornar a portar la boira.

La fada els va dir:

Sou molt empipadors. Abans no la volíeu, i ara sí.

No t'enfadis, Fada Antiboira. Podríem fer un pacte,

que la boira vingués a estones, o un dia sí i un altre no.

Va, a veure si us aclariu – va dir la fada impacient.

Saps què, fada, no t'enfadis i no facis res especial.

Val més que el temps decideixi, com sempre. Que plogui quan hagi de ploure;

que faci sol quan convingui; que hi hagi boira quan calgui,

perquè nosaltres no som ningú per controlar el temps.

I la fada se'n va anar de vacances, que ja li convenia, després de tant anar i venir amb la boira.