Les fonts són indrets amb un encant especial. Fins no fa massa anys eren llocs molt coneguts a tots els pobles i concorreguts per la població. S’hi anava no només a buscar aigua sinó també per gaudir d’estones en família, allò que es deia “anar a fer una “fontada”. Al llarg de la història han estat també llocs romàntics (a Manlleu mateix tenim la font dels enamorats) i indrets d’inspiració per a poetes i artistes.

Un dinar a l'aire lliure, aprofitant els paratges propers al riu Ter, era una excusa perfecta per gaudir d'un bon dia. A la fotografia podem captar l'ambient d'un dinar popular a la font de la Teula pels voltants de l'any 1910. font: Manlleu. Col·lecció Imatges i records. Ed. Viena Columna (1998).
A banda de la vessant històrica i sociocultural, la presència d’aigua genera un ambient humit i ombrívol que és objecte d’una vegetació i fauna pròpies.
En els darrers anys moltes fonts han desaparegut i d’altres han passat a l’oblit i quedat abandonades. A aquests fets s’hi ha de sumar la contaminació de l’aigua per nitrats, motiu pel qual la pràctica totalitat de les fonts naturals del nostre municipi no són potables.
Malgrat aquesta situació, les fonts són un patrimoni irrenunciable que des de l’Ajuntament treballem per conservar i millorar. Segons un treball de recerca fet recentment (Maneja Juvanteny, Guillem. “Les fonts de Manlleu” (2009 -2010)), a Manlleu avui existeixen una vintena de fonts naturals.
Data de modificació: 29/06/2011
manlleu, capital del Ter