Ajuntament de Manlleu

En primer lloc, vull agrair el gest de l’OPE de convidar-nos a escriure una 'recepta empresarial'. És conegut per tots que la comarca té moltes empreses estel·lars, a banda dels ja reconeguts exponents gastronòmics, per la qual cosa esperem prendre aquesta cuina, que amablement ens han cedit, per apuntar la millor de les receptes de lavola, desitjant que sigui de profit per a tots els paladars.

Ara que sembla que la saturació de la cuina molecular hagi fet ressorgir el gust per la cuina tradicional, m’agradaria parlar d’una antiga recepta, que té més a veure amb el savoir faire de les nostres àvies que amb un conjunt d’ingredients. M’estic referint a la pasta mare -o com es coneix també dins del sector, el cap de feina-, que precisament ha estat el cap o la mare de moltes masses i menjars i la base de molts tipus de gastronomia. Vull aprofitar aquesta ocasió per parlar de les receptes que han fet possible les diferents pastes mare i vull desmitificar el que predicava un anunci, que el secret estigui només en la massa, ans al contrari, està també en el know-how de l’àvia i, sobretot, en el seu modus operandi.

Aquesta reflexió, què és més empresarial que gastronòmica, m’emplaça a parlar d’allò que ens ha fet qui som a lavola: l’actitud de les persones que en formem part. És sens dubte el principal ingredient del nostre èxit. Un capital humà expert (know-how) amb una actitud alineada amb el tarannà empresarial (modus operandi). L’actitud, al cap i a la fi, impregna les persones i determina el funcionament empresarial, com l’aigua fa de la farina una massa. I, certament, en l’actitud està el secret. Aquest és l’ingredient catalitzador que fa que un projecte empresarial prengui forma i se solidifiqui.

En un intent per desgranar aquesta actitud, i prenent per reflex lavola, puc dir que està formada principalment per una visió compartida entre tots els integrants: la de ser sostenibles en totes les nostres actuacions professionals, i m’agrada pensar que també ho som en les personals. Aquesta actitud sostenible significa també una actitud empresarialment responsable, avui per avui del tot necessària. I aquesta disposició, en l’àmbit empresarial implica:

• Buscar el creixement empresarial orgànic i consistent.
• Disposar d’una política de reinversió de beneficis per generar una bona solvència financera.
• Cooperar abans que competir, per mitjà de les aliances i la simbiosi empresarial.
• Crear una relació professional de mutu benefici i igualitària amb els treballadors.
• Oferir un intercanvi real i de valor als nostres clients conservant la relació a llarg termini.
• Ser transparents amb els diferents grups d’interès, informant-los de la nostra activitat amb la memòria de sostenibilitat.
• Fer formació continuada als treballadors per al seu desenvolupament professionalment.
• Tenir polítiques de compra responsable i interessar-se per l’origen i traçabilitat dels productes.
• Buscar l’eficiència en els recursos productius, així com en l’operativitat interna de cada procés.
• Utilitzar sistemes de gestió i control de la qualitat per a la millora contínua.
• Implementar polítiques de residus zero i compensar les emissions de carboni que s’emeten.

En qualsevol cas, si haguéssim de destil·lar la recepta sota una única directriu culinària, obtindríem aquest principi actiu: el retorn de la sostenibilitat, el retorn del sentit comú. I escric retorn, perquè les nostres àvies segurament ja exercien amb aquest criteri. De la mateixa manera que la massa que feien tenia gust de terra, de cereal, de farina.

Pere Pous, director general i Roger Riera, responsable de màrqueting.