Ajuntament de Manlleu

Tema del mes per Mariluz Castilla

La concepció de l’empresa com a entitat que només està obligada a passar comptes de la seva activitat als accionistes ha quedat obsoleta. El model actual d’empresa és el plural, aquell que entén que tota activitat humana té un component ètic i que les empreses, en tant que organitzacions formades per homes i dones, són agents ètics i socials.

Per aquest motiu, inclou en el seu àmbit de preocupacions a tots aquells col·lectius que puguin veure’s afectats per l’acció de la mateixa empresa, és a dir, els stakeholders. Terme que inclou treballadors, clients, proveïdors, accionistes, propietaris, i la societat en general.

Sota el model d’empresa plural, l’empresari intenta satisfer sempre els interessos legítims de tots els stakeholders, entenent que la seva existència, la de l’empresa, és legítima només quan dóna resposta a allò que la societat espera d’ella i assumeix els valors que la societat li marca. El model d’empresa socialment responsable entén, per tant, que aquesta és l’única manera de guanyar confiança i que la confiança és la primera matèria dels negocis.

Aquesta manera de fer negocis és, de fet, quelcom ben antic. En els seus orígens, els comerciants i negociants tenien ben clar que la confiança i la noblesa eren imprescindibles per tirar endavant les empreses. Va ser el devenir del racionalisme econòmic el que, momentàniament, va fer perdre de vista l’obligació que tenen els empresaris de ser homes de paraula, és a dir, responsables.

Avui en dia, aquesta necessitat ha tornat amb una metodologia i sistemes d’implementació molt més elaborats, cosa que s’ha acabat anomenant responsabilitat social empresarial (RSE). Unes sigles que engloben una sèrie de sistemes que, des de fora, podria semblar que només són assequibles per a les grans empreses: crear un departament d’RSE, elaborar memòries de sostenibilitat, verificar-les, crear comitès ètics, etc. Quan, en realitat, moltes pimes ja han implantat, sense saber-ho i des de sempre, molts dels principis bàsics de la RSE.

És fàcil d’entendre. La RSE és, en realitat, una manera d’entendre els negocis. Per això, aquells propietaris de pimes que són afins a la “filosofia de la responsabilitat” han aconseguit imprimir aquest caràcter a les seves empreses, mentre que d’altres grans empreses que han destinat molts recursos a implantar metodologies i processos d’RSE no ho han aconseguit perquè en realitat no s’ho creien i no ho han sabut transmetre a la resta de stakeholders.

És a dir, el mite que sosté que la RSE és només per a les grans multinacionals és del tot fals. Les pimes poden implantar, i de fet implanten, criteris de responsabilitat social corporativa en tots els seus vessants: social, econòmic i ambiental.

Una petita consultoria del desenvolupament organitzacional de Barcelona és l’exemple d’una pime on els valors afins a la RSE s’han impulsat des de la direcció. La seva directora executiva té clara la necessitat de crear una xarxa entre l’empresa, els clients i els proveïdors amb l’objectiu de transmetre els valors compartits. Valors com la confiança, el compromís, la comunicació, el respecte per les persones i el treball eficaç i eficient, que es tradueixen en mesures com l’horari flexible, les jornades inferiors a 40 hores i la preocupació per la conciliació de la vida familiar i laboral.

El control de la cadena d’aprovisionament és també un tema molt crític en el cas de les empreses que compren productes fabricats a països en vies de desenvolupament. Una empresa terrassenca que fabrica components d’automoció, sense saber-ho, va funcionar des dels seus inicis amb criteris d’RSE i, gràcies a això, va poder signar el codi ètic que exigia una empresa de capital risc per poder entrar com a inversor.

Sota el convenciment que "tant clients, com proveïdors, com treballadors són partners estratègics", tal com indica el director general i fundador, l’empresa ja complia tots els criteris que exigia el codi ètic de la companyia inversora i per això es va poder signar l’acord i va ser fàcil que els proveïdors signessin també immediatament un compromís d’aplicació d’aquest codi. D’altra banda, l’empresa també duu a terme projectes d’obra social, un altre vessant de la RSE, amb els centres productius d’Àsia. A més, sempre deixa que siguin els mateixos centres productius els que decideixin en quins projectes locals consideren que val la pena invertir.

La salut i seguretat laboral és un altre punt crític de la RSE.

En aquest sentit, la pime catalana d’àmbit nacional que és líder en el mercat dels serveis domèstics  va impulsar la creació del primer Pla nacional de prevenció de riscos laborals per a empleades de la llar, amb la col·laboració de la Mútua Universal. Una pla que va acompanyat d’una formació continuada per a totes les empleades de la llar per tal que facin la seva feina en les condicions òptimes.

Tampoc es pot oblidar la importància del medi ambient. Una microempresa de Terrassa que es dedica a distribuir productes químics intenta fer les coses de tal manera que no perjudiquin les persones ni el medi ambient. Per això disposen de tres registres: ISO 9000, ISO 14001 i EMAS. Una garantia de la qualitat dels productes (ISO 9000), el respecte pel medi ambient (ISO 14001) i la transparència en la gestió, atès que l’EMAS obliga l’empresa a fer una declaració pública sobre les seves activitats.

Aquests són només alguns exemples de pimes que ja han començat a treballar amb criteris d’RSE. Per a aquelles empreses que encara no hagin iniciat els seu camí cap a aquesta manera d’entendre l’empresa, hi molts materials que els poden ser d’ajut.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va encarregar a PricewaterhouseCoopers l’elaboració d’una Guia d’Impuls a la Responsabilitat Social Empresarial on es donen les claus bàsiques per a la implantació de la RSE i s’inclouen casos pràctics. Tota empresa interessada pot sol·licitar-la al Departament.

D’altra banda, s’ha endegat el projecte del Marc Català de la RSE a les pimes on es recull la iniciativa i el compromís d'un conjunt d'entitats, representants acadèmics, empresarials, administració i sindicats, per tal de crear i promoure eines concretes per acostar la RSE a les petites i mitjanes empreses del territori. Dins el Marc, s’ha desenvolupat un Model d’indicadors d’RSE i una guia d’ús.

A escala europea, la Comissió també ha centrat part de les seves polítiques de promoció d’RSE en l’àmbit de les pimes. Ha creat un grup d’experts en RSE i pimes, en el seu web ha publicat una introducció a la RSE i les pimes, una guia sobre com comunicar la RSE  i una sèrie de casos pràctics.

Es pot dir que, en general, totes les administracions estan creant eines i polítiques per promoure la RSE en la totalitat de l’àmbit empresarial. En un món globalitzat on cada vegada més les repercussions de les nostres accions es multipliquen i són incalculables, la responsabilitat és un deure inqüestionable. I és que, a dia d’avui, la necessitat d’implantar aquesta nova visió de la gestió empresarial ja no es posa en dubte: és la millor manera de seguir guanyant competitivitat.

Mariluz Castilla de PricewaterhouseCoopers