Ajuntament de Manlleu

Josep Alberti. Creador de www.grera.net, xarxa social d'empreses

En primer lloc vull agrair a l’OPE per deixar-me fer aquestes 4 ratlles, que enfocaré com a recepta de l’emprenedor que comença un negoci.

La meva recepta és tan senzilla que només te dos ingredients bàsics: 1% d’idea i 99% de treball. La idea és obvi que ha de ser el primer a tenir en compte i que cal extreure d’una oportunitat de mercat que se’ns pugui presentar… Però de generar idees ningú se’n fa ric, que jo conegui.

Qui triomfa, doncs, en el complex món empresarial és el que és capaç d’aportar a la seva recepta el 99% de sacrifici econòmic, i en especial personal, que és necessari perquè “el plat” surti al final com hom desitja i s’obtingui l’èxit pel qual tot emprenedor pren la decisió de començar un negoci.

Però, com definiria jo aquest sacrifici?

Un de les principals parts és saber acceptar el fracàs propi, ja que les coses no solen sortir d’entrada com un pensa. Tot bon emprenedor ha de saber-se equivocar i aprendre dels errors. Per tant, la tenacitat (propietat inversa a la fragilitat), és un dels principals punts forts d’un bon emprenedor, i aquesta serà més assumible si es duen els llums llargs, és a dir, si es pensa amb visió a llarg termini i mai a curt termini, ja que en els negocis preocupar-se pel que passarà avui és molt menys important que saber què vull aconseguir en el futur.

Una altre aspecte a tenir en compte és estar disposat a innovar constantment, aprofitant les oportunitats que el mateix camí que anem recorrent de ben segur que ens van aportant. Cal adaptar-se i buscar les solucions als nous problemes que l’entorn canviant en el qual vivim ens porta a diari. I quan parlo d’innovació, no parlo d’inventar coses noves cada dia, sinó de millorar tan sols alguna de les petites parts del nostre producte o servei, ja sigui en si mateix o ja sigui per exemple incorporant-hi les TIC en algun dels processos (fabricació, vendes, etc.).

En aquesta línia, i com a exemple, cal tenir molt present les oportunitats (i amenaces) que encara dóna Internet, cadascú aprofitant les que més se li ajusten, sabent que si no sóc jo qui ho fa, de ben segur que hi haurà un competidor que em passarà per davant.

I és que en aquest món tan 2.0 i transparent, una de les parts importants perquè assolim el nostre objectiu és treballar amb ètica, ja sigui cap a l’exterior de l’empresa, o sobretot cap a l’interior, pensant en l’equip de persones que han d’ajudar-me a tirar el meu projecte endavant. Ningú és en “superman” i per tant necessitem disposar d’un gran equip a qui hem de saber motivar i sobretot valorar.

Per últim, m’agradaria destacar que cal estar sempre en constant formació, no tan sols tècnica sinó com a gestor del nostre negoci. Si l’emprenedor es vol convertir en empresari ha de conèixer totes les eines de gestió de les quals disposa per consolidar el seu projecte.