Ajuntament de Manlleu

Tema del mes per Jordi Serret

Empresa. Sala de reunions. Representants de diferents àrees. Xifres. Decisions. Cares serioses. La imatge d’avui, de setmanes. La crisi. A la sorpresa de la seva arribada, la incertesa del seu final. A la contracció de mercats, la suma de la falta de finançament. Obsessió: que hi hagi demà, i demà, demà passat. El mal tràngol no pot ser etern, res és per sempre. Guardiola - el model de moda - parla de persistir. Persistirem.

La primera prioritat, la primera, de qualsevol empresa en un escenari de dificultat com l’actual, és garantir la pervivència del projecte empresarial. La continuïtat. D’acord. Però ja fa uns anys que parlem de model econòmic esgotat; de la necessitat d’introduir importants correccions de fons que ens permetin jugar un rol en els escenaris de futur. Quan les actuals problemàtiques tendeixin a corregir-se, veurem com moltes coses hauran canviat.

Davant una situació d’aquestes característiques - i un cop establerta la prioritat de la pervivència – no té sentit emmarcar tots els esforços que fem a sortir reforçats de la crisi? Per aconseguir-ho, cal adoptar una decidida actitud d’anticipació - quines tendències influiran de forma decisiva en el meu negoci? - i treballar fort, molt fort, per crear la diferència en el meu producte o servei, i per vendre aquesta diferència allà on hi hagin potencials compradors. És a dir, en mots potents, cal innovar, cal internacionalitzar-se.

Centrant-nos en aquest darrer concepte, avui, moltes empreses veuen en els mercats exteriors la possibilitat de compensar -encara que sigui parcialment– la falta de dinamisme en els mercats tradicionals. Encara que estem en una crisi d’abast mundial, no tots els països la pateixen amb idèntica intensitat - Xina o Índia creixen el 5-6%, per posar un exemple -. Amb aquesta lògica, moltes empreses intensifiquen els seus esforços per ampliar el nombre de nous mercats i per treure el màxim de rendiment dels mercats en què ja hi són presents. Igualment, s’observa un nombre creixent d’empreses que s’incorporen a l’aventura exterior.

Aquests processos, guiats per la convicció o per la urgència, són positius o, millor dit, seran positius si l’entrada en els mercats exteriors no es fa de forma esbojarrada, prenent la primera opció que passa pel davant. Cal fer les primeres passes amb informació, amb assessorament, amb idees clares i controlant les regles del joc.

La internacionalització és, abans que res, un procés il·lusionant en una empresa. Una decisió que la marcarà i la transformarà intensament. Un pas que no és només la feina d’uns pocs, els del departament d’internacional; la internacionalització incidirà en totes i cadascuna de les vessants de l’empresa i, a l’inrevés, totes les àrees de l’empresa han de dir la seva per tal que el projecte exterior neixi amb bases sòlides.

El concepte d’internacionalització ha anat evolucionant al llarg dels anys. Ja no es tracta exclusivament de comprar o vendre, ni tan sols de crear la pròpia filial en un altre país.

Avui, les empreses necessiten conèixer de primera mà com reaccionen els mercats, quins nous competidors apareixen, quines tendències influiran en el disseny de nous productes. Avui, internacionalitzar-se és entendre que la pròpia empresa ocupa un punt, un node, en una xarxa complexa de relacions internacionals i que cal gestionar aquesta posició.

Algú dirà, tot això val per les gran empreses... S’equivocarà. És obvi que no es poden aplicar les mateixes receptes per a totes les empreses amb independència de la seva dimensió, característiques, sector..., però cada cop es va fent més difícil trobar propostes empresarials impermeables a l’exterior. És la globalització.

Fins i tot trobem de forma creixent empreses que ja tenen vocació internacional des del punt zero del projecte, són les anomenades “nascudes globals”, les que ja incorporen el vector internacionalització en el model de negoci, que no arriben als mercats internacionals de forma seqüencial a través de diferents etapes.

M’agradaria animar aquella empresa que no ha fet el pas d’endinsar-se en els camins de la internacionalització, a fer-ho. És un viatge gratificant, en el qual, si així ho desitgen, des d’ACC1Ó els acompanyarem.

Jordi Serret i Berniz, Director Executiu ACC1Ó