Ajuntament de Manlleu

Recepta del mes: Remenat d'emocions

Més que una recepta, us proposo un menú degustació que no requereix més recursos tècnics que el sentit comú, i que és convenient servir a taula en companyia de persones amb un llenguatge planer, basat en la confiança i la sinceritat.

Aquest maridatge de cuina i literatura ha estat elaborat expressament per a l’Oficina de Promoció Econòmica de Manlleu, en agraïment al seu compromís amb el desenvolupament dels valors intangibles de les empreses de la comarca d’Osona.

Ingredients

• Una llesca tallada fina de Lovemarks. El futuro más allá de las marcas. Roberts, Kevin (2005). Ediciones Urano.
• Un grapadet d’encenalls de La Resiliència. Forés, Anna i Grané, Jordi (2008). Plataforma Editorial.
• Una cullerada de L’home que plantava arbres. Giono, Jean (2008). Viena Edicions.
• Un manat de fulles de NoMiedo. Jericó, Pilar (2006). Alienta Editorial.
• 300 grams de Funky Business. Ridderstrale, Jonas i Nordström, Kjell (2000). Pearson Educación.
• Un quilo trossejat de Benvinguts al món real. Rosell, Sandro (2005). Columna.
• Mig litre de La Magia. Una historia sobre el poder de la creatividad y la imaginación. Heward, Lym Bacon, John U. (2006). Ediciones Urano.

Elaboració

Convé, en primer terme, no oblidar un element essencial per cuinar amb èxit la recepta que us presento. Aquest element és l’Amor, en el sentit que ens ho recorda Kevin Roberts: Quan el virus LOVE va atacar els ordinadors de tot el món, l’any 2000, em vaig adonar que anava pel bon camí. Molts gurus i genis de la informàtica havien fet clic a un arxiu adjunt sospitosament desconegut. I tot perquè algú els deia: T’estimo. Tenia davant dels nassos un fenomen que delatava una necessitat profundament emocional.

D’entrant, prepararem una amanida de Resiliència a la manera d’Anna Forés i Jordi Grané: La resiliència reconeix el valor de la imperfecció, que no està present en les persones invulnerables. La resiliència és un procés i no una resposta immediata a l’adversitat. La resiliència és més que resistir, és també aprendre a viure. Precisament pel fet que ens condueix a canviar la mirada sobre els éssers humans i sobre la vida, la resiliència ens canvia.

De segon, milfulls de Perseverança cuit a foc lent per Jean Giono: Mai no el vaig veure flaquejar ni dubtar. Era com si Déu mateix l’encoratgés! Els seus desenganys havien estat incomptables. Tanmateix, és fàcil d’imaginar que, per a un èxit com aquest, va haver de vèncer moltes adversitats; que, per assegurar una victòria d’una tal passió, li va caldre lluitar contra el desànim. Quan penso que amb un sol home, limitat als seus simples recursos físics i morals, n’hi ha hagut prou per transformar un desert en aquesta terra promesa, trobo que, malgrat tot, la condició humana és admirable.

Endolcirem el milfulls amb una melmelada de Coratge preparada per Pilar Jericó: Poseu-li rostre a la vostra por, penseu en la seva causa concreta i en quines podrien ser les solucions alternatives. Eviteu les pors ambigües. D’aquesta manera adquirireu distància i guanyareu perspectiva. I si, seguint els consells de Viktor Frankl, aconseguiu riure-us-en, molt millor. El sentit de l’humor és, a més d’un signe de maduresa evident, una altra excel·lent teràpia contra la por. Ens allunya de les nostres emocions i ens ajuda a relativitzar-les. Som molt més grans que els nostres propis temors!.

De postres, cruixent de Lideratge, a l’estil del que propugna Sandro Rosell: Liderar és convèncer, no imposar. Significa tractar la gent del teu equip com a companys i mai com a subordinats ni com a adversaris. El poder intel·lectual d’una idea i la manera com pot canviar les coses és molt més captivador i ens referma molt més davant dels altres i de nosaltres mateixos que la imposició de les nostres idees. Un bon equip serà aquell en què cadascun dels responsables de les diferents àrees en sàpiga més que el seu cap. El que cal és fer un lideratge que podríem anomenar: Solidari.

Banyarem aquest dolç amb suc de Coneixement destil·lat pels xefs del nord, Ridderstrale i Nordström: Avui el factor decisiu és el mateix home, és a dir, el seu coneixement. Per tant, l’èxit d’un negoci depèn d’un col·lectiu de cervells. El coneixement és l’únic àmbit en el qual podem competir. Els recursos naturals, el treball i el capital van perdent força a gran velocitat. El coneixement és el nou camp de batalla dels països, les empreses i les persones. Ningú pot aturar el coneixement. Ningú el pot aïllar. Està present en tot. Està a l’aire i al ciberespai. Envolta la raça humana.

Regarem el nostre menú empresarial amb un vi de la collita del Cirque du Soleil, reserva de la vinya de la Creativitat: En un espectacle de circ es pot fer tot el que un sigui capaç d’imaginar. Però aquesta increïble llibertat constitueix tant el problema com la solució, perquè requereix pensar de manera diferent i això no és senzill. Jo abans era un entrenador de gimnastes, per això he hagut d’aprendre a transformar els elements acrobàtics en elements artístics, no només per impressionar el públic, sinó per produir-li una resposta més personal.

Moltes gràcies pel vostre temps i bon profit!

Ignasi Puig i Vall, Adjunt a gerència de SGP Grup