Ajuntament de Manlleu

Tema del mes per Jaume Angerri

Vivim en un entorn econòmic ensopit.Amb una caiguda del consum, greu, provocada tant per l’elevada desocupació com per la major propensió a l’estalvi. Una situació difícil, a la qual només podem respondre des del comerç, amb una major facilitat per als clients.

Des de desembre de 2007 l’activitat econòmica s’ha anat refredant. Ja ho va assenyalar el comerç al detall, amb els migrats resultats de la campanya d’aquell Nadal.  Després, a la crisi del sector immobiliari, s’hi va afegir la crisi financera internacional. I, tot i que algú s’hi entesti,  poc s’assembla l’activitat a la que hem viscut durant els tretze anys de creixement econòmic.

Les dificultats s’han estès arreu: més de 530.000 persones estan sense feina a Catalunya i prop de 70.000 persones més en situació de regulació d’ocupació.

El finançament per a les operacions més habituals, de circulant, no arriba amb suficiència a les petites i les mitjanes empreses. En molts sectors del comerç, s’ha restringit l’accés a les assegurances de crèdit i avals, cosa que fa fins i tot difícil el proveïment per a la propera campanya de Nadal.

Vivim en uns moments paradoxals: una difícil situació econòmica, on és fàcil perdre els nervis.  Una conjuntura, però,  que cal afrontar des de  la reflexió serena.  El comerç que se’n vulgui sortir ha de fer un nou esforç: millorar la disponibilitat envers el client.

La caiguda del consum, provocada tant per la disminució dels ingressos de les famílies –de les 600.000 persones en dificultats- com pel major estalvi a causa de la incertesa econòmica  –un creixement fins al 17% de la despesa consumible- , situa el comerç en un atzucac.  De fet, des de desembre de 2007, fins al primer trimestre de 2009, n’hi ha molts que no han pogut seguir.

S’han perdut més de 40.000 llocs de treball en el comerç. Més de 21.000 treballadors assalariats i més de 20.500 d’autònoms. A finals de març de 2009, el sector del comerç al detall a Catalunya s’havia aprimat fins a les 313.772 persones, una xifra que ens retorna a la situació de març de 2002.

El creixement de l’oferta comercial, i la transformació dels establiments en l’època de creixement econòmic, han situat la competència en nous paràmetres.

Els establiments comercials només poden seguir oberts si el client els fa confiança.   Confiança que s’ha de poder transformar en un volum suficient de facturació que permeti salvar-se de la difícil situació actual.

El comerç  ha de fer-ho fàcil al client.  Un nou esforç. Entendre el canvi de les necessitats dels clients en l’entorn de dificultats econòmiques i de baixes expectatives.  Sabent que la deflació en els preus dels productes que oferirà als clients farà encara més difícil igualar el volum de vendes d’anteriors exercicis.

No és una situació senzilla per a ningú. El líder d’alimentació a Catalunya, Carrefour, anunciava la setmana passada un deteriorament generalitzat en tots els canals de distribució a l’Estat, per la deflació en el preu dels aliments: d’un 10,4 % en els hipermercats, d’un 7,6% en supermercats i, d’un 3,1% en les botigues discount, en el tercer trimestre de 2009.

L’esforç del comerç és imprescindible. És per això que seria de millor pair si la renovació de l’esforç i de la il·lusió de les persones que treballen en el comerç, per fer-ho fàcil al client, es trobés una major complicitat del conjunt de les administracions.

Les ciutats han de tornar a pensar en les necessitats per a l’exercici del comerç. Del comerç d’atracció, que sedueix visitants d’altres poblacions, i del comerç de proximitat.

L’administració de la Generalitat n’hauria de fer bandera, fent una vindicació del comerç en trama urbana, en la nova legislació comercial. Reclamant reformes urgents en la despesa de les administracions: no són bons els temps per incrementar la pressió fiscal, ni augmentar l’IVA. Al contrari, l’esforç de contenció de les administracions hauria de permetre generar confiança en la ciutadania i estimular el consum.

L’esforç de rigor en les administracions hauria de permetre que els beneficis empresarials reinvertits en l’activitat quedessin exempts de tributació, per contribuir a reforçar els recursos propis de les empreses, mentre segueix la incertesa de l’endeutament.

Necessitem us esforç de tots. De voluntat de país.