Logotip de l'Ajuntament de Manlleu
Logotip de l'Ajuntament de Manlleu Logotip de l'Ajuntament de Manlleu

Constitució del govern municipal

El viatger Francisco de Zamora (1787), es referia en aquests termes al paper de Manlleu durant la guerra de Successió (1705-1714): "fue pueblo muy afecto a Felipe Quinto, de modo que dicen: "Bon dia a tot lo món, menos a Manlleu, Centelles, Berga i Tagamanent", y los presentes, responden. "Amén"". Un filipisme que semblen confirmar els privilegis remarcables amb què Felip V va premiar la fidelísima villa: dret a portar armes, exempció del servei d´armes i d´allotjaments i dret de fer mercat. Però en aquellla guerra internacional no hi va haver decantaments incondicionals dels municipis a favor de Carles III l´arxiduc o de Felip V, els dos candidats que es disputaven el tron hispànic. La presència eventual d´un dels exèrcits podia fer capgirar, de sobte, l´obediència a un dels reis.

 

El que va succeir a Manlleu guarda relació amb un conflicte previ, cap el 1702 o el 1703, entre el Comú de la vila i Carles Regàs i Cavalleria – que fou un dels dirigents de l´aixecament austriacista i un dels signants del pacte de Génova de 1705 amb els anglesos –. El motiu: Regàs posseïa el monopoli dels dos únics molins que hi havia a la vila, cosa que li permetia fixar uns preus de moltura abusius. A fi d´alliberar-se´n, el Comú resolgué de construir un nou molí, amb el suport de la Batllia General de Catalunya, l´agost de 1703, dos anys abans de l´inici de la guerra a Catalunya. Regàs i els seus homes, en un enfrontament violent amb gent de Manlleu que es repetí en d´altres ocasions, van enderrocar l´obra. Però resulta que Regàs, Josep Moragues i Bac de Roda, eren destacats vigatans, és a dir partidaris de l´arxiduc. El virrei Velasco, aprofitant el conflicte s´afanyà a donar la raó als manlleuencs i intentà detenir Regàs. L´any 1705, quan aquest i els vigatans controlaven la comarca, el conflicte antisenyorial va prendre connotacions politiquees. En efecte: durant la guerra, la vila va fer una lleva de 60 minyons filipistes. Però l´adhesió oficial del Comú de Manlleu a Felip V no es va fer efectiva fins al juliol de 1713, just un mes abans de l´entrada de les tropes borbòniques a la comarca. Això sí: la vila va saber treure profit dels patiments derivats d´aquell conflicte, al qual se sobreposà la guerra, i va proclamar i exagerar la seva fidelitat a Felip V, actitud oportunista que també van adoptar altres poblacions catalanes. Acabada la guerra (1718), Manlleu tenia 885 habitants.

 

Sigui com sigui, allò realment rellevant – i que ajuda a entendre que la vila plantés cara a Regàs – és que l´1 de juny de 1703 la vila va obtenir el privilegi de disposar de govern municipal propi mitjançant un consell de 15 membres elegits per insaculació (triats a sort d´entre 30 candidats, caps de família).  Poc abans, havia començat a desprendre´s del jou del comte de Centelles, el qual exercia la jurisdicció civil de Manlleu des del 1380. En un primer pas cap a l´assoliment del govern municipal l´any 1685 la vila havia aconseguit de la Batllia General de Catalunya la facultat de tenir fleca, taverna, carnisseria, forn i gabella (impost sobre productes de primera necessitat). I el 1679 assolí una altra fita que, a la llarga, va resultar fonamental per la vila i, en concret, per a la creació del canal industrial: la concessió reial d´aprofitament d´aigües del Ter, en virtut de la qual es construí una sèquia per fer moure un molí.


El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.

Data de modificació: 17/06/2016 14:00:43

Amb la col·laboració de:
  • Logo de la Diputació de Barcelona

manlleu, capital del Ter