Logotip de l'Ajuntament de Manlleu
Logotip de l'Ajuntament de Manlleu Logotip de l'Ajuntament de Manlleu

Segles XVII i XVI

Abans de la creació del govern municipal, el 1703, una assemblea de caps de familia es reunia periòdicament en el Mercadal o Plaça del Comú (l´actual plaça de la Quintana), fora del recinte murat del monestir, per decidir sobre les qüestions que afectaven els habitants del terme, segons va explicar mossèn Jaume Pladelasala. Era un sistema de participació directa, si bé molt limitada, en la mesura que el comte de Centelles era el titular de la jurisdicció.

 

La guerra va constituir un autèntic flagell en el segle XVII. El conflicte permanent amb França perjudicà molt la comarca i produí situacions caòtiques, com en els anys 1653 i 1654 en què els saquejos i abusos de les tropes franceses i les espanyoles es van succeir, agreujats per les accions dels temibles miquelets d´un i altre costat. També va ser molt carregosa la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651. D´aquest moment remarcarem el personatge de fra Bernadí de Manlleu, de nom Jaume Valls. Era caputxí del convent de Sarrià i va ocupar càrrecs rellevants a l´orde, alhora que gaudia de prestigi entre la noblesa, raó per la qual el president de la Generalitat Pau Claris el va nomenar ambaixador a Madrid al crític estiu de 1640, poc abans dels esdeveniments del Corpus de Sang. La seva missió consistia en exposar al rei Felip IV els problemes derivats de la presència de les tropes a Catalunya i de les vexacions que cometien sobre la població, missió que va dur a terme tot i que el ritme vertiginós dels esdeveniments va frustrar les seves gestions.

 

Aleshores, la majoria de la gent es dedicava a les activitats agràries (tal com testimonia el nombre elevat de persones que vivia als masos de l´Erm, la Cavalleria, el Benet, Niubó, la Coromina, el Poquí, el Dolcet, la Moreta, la Devesa i Camporat), si bé la manufactura tèxtil ja donava senyals de vida. D´altra banda, l´any 1592, el priorat de Manlleu iniciava la dependència respecte dels dominics de Tremp, com a conseqüència de l´extinció de l´orde agustinià.

 

Com a la resta del país, la sortida de la crisi de la baixa edat mitjana va ser difícil i lenta. L´any 1515 la població de la sagrera, el nucli urbà originari, s´havia reduït a la mínima expressió: només hi residien 12 famílies del total de 58 que habitaven en el terme. Però a la primera meitat del segle XVI s´experimenten símptomes de recuperació econòmica i demogràfica força notables. L´aparició de la manufactura tèxtil controlada per comerciants, els quals aprofitaven les disponibilitats estacionals de la mà d´obra rural, devia afavorir el creixement. El cert és que entre 1515 i 1626, el nombre de famílies de Manlleu va passar de 55 a 133. És a dir: d´uns 255 habitants a uns 618. Entremig d´aquestes dates, el 1553, sabem que hi havia 98 famílies repartides així: 16 masos a la parroquia de Manlleu, 33 cases a la Sagrera, 19 masies a Vilacetrú i Vilamirosa, 25 famílies a Sant Martí Sescorts i 6 eclesiàstics. Les transformacions en la fesomia urbana testimonien el primer creixement del Dalt Vila. A l´entorn de la sagrera es configuraven els espais públics: naixien el Mercadal (avui plaça de la Quintana), la plaça del Joc de la pilota (Trias), la placeta del Pedró (Grau), alhora que va sorgir el carrer de "Fora" o de Torelló. En canvi, els carrers del Pont, de la Cavalleria, el Call de Ter, el de Sant Domènec, el de Sant Pere i el de Sant Martí, van prendre forma en el XVII, com va exposar mossèn Pladelasala. El nucli urbà tot just començava a eixir del vell Clos murat de Dalt Vila per encarar-se al Ter.

 

Amb tot, els bàndols van constituir un autèntic flagell entre les últimes dècades del XVI i les primeres del XVII. Les bandositats o guerres privades, entre nyerros i cadells, eren fruit de les tensions socials latents en la societat catalana. A Torelló pescallunes i a Manlleu són cadells, afirmava la dita. Els Paratge de Bellfort formaven part del bàndol cadell  i en constituïen un dels caps més visibles de la comarca, els quals van protagonitzar constants intervencions armades. L´enrevessada estructura de clientelisme i dependència dels bàndols a l´estil feudal, implicava fins i tot les autoritats municipals i eclesiàstiques i agreujava la divisió entre els nyerros i els cadells, a la vegada que afavoria la impunitat dels bandolers, els quals atracaven la gent i s´enfrontaven  entre ells donant lloc a una inestabilitat i a una violència cròniques, ben llluny de la idealització de què sovint han sigut objecte.


El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.

Data de modificació: 17/06/2016 14:01:14

Amb la col·laboració de:
  • Logo de la Diputació de Barcelona

manlleu, capital del Ter