Logotip de l'Ajuntament de Manlleu
Logotip de l'Ajuntament de Manlleu Logotip de l'Ajuntament de Manlleu

L'any 906

La data del 8 de novembre de l´any 906 té una significació especial en la història de Manlleu. El bisbe de Vic Idalquer va consagrar l´església de Santa Maria, la qual havia sigut reedificada pel vicari Fedanci, governador del terme, equivalent a veguer o funcionari del comte. El bisbe la va dotar amb els delmes i primícies corresponents per al manteniment del culte i dels eclesiàstics i li va assenyalar uns límits i un terme. De fet, el terme parroquial de l´any 906 es correspon amb el del municipi actual, llevat el sector de Vilamirosa, annexionat en el segle XIX. Tot just feia vint-i-cinc anys que la Plana de Vic havia sigut conquerida i organitzada pel comte Guifré el Pelós.

 

El fet que l´església fos reedificada fa pensar que a Manlleu ja hi havia alguna organització prèvia a l´obra de Guifré. Pladevall apunta que l´organització civil podia haver-se fet, com a d´altres pobles de l´entorn, amb anterioritat al 879 i que, en tot cas, després de la conquesta de Guifré es van restablir estructures anteriors i s´hi van instaurar noves autoritats: Fedanci, Combarro i Amalric, els manlleuencs que apareixen a l´acta de consagració de 906 podrien ser gent vinguda amb l´exèrcit de Guifré. I els pagesos repobladors i colonitzadors de les terres devien procedir de les comarques pirinenques i qui sap si eren descendents dels antics habitants de la Plana de Vic que havien fugit amb motiu de la invasió àrab de 150 anys abans. A partir  d´aleshores, es consolidà la nova organització civil que va donar vida al castell de Manlleu.

 

Anteriorment, com ha demostrat Imma Ollich, el terme de Manlleu estava inclòs en la demarcació territorial assignada a la civitas o ciutat-fortificació de Roda, que les excavacions arqueològiques han fet emergir a l´Esquerda, la qual devia tenir els seus orígens en el segle V. Si l´Esquerda era el nucli defensiu per excel.lència, a Vic s´hi trobava l´Ausonitanae civitas, amb la seu episcopal i l´antic centre administratiu i comercial romà. Sigui com sigui, podem datar els orígens de Manlleu (Mauseolo o Mesleolo a l´acta de consagració) a principis del segle X, moment que es configurava el país que un segle més tard s´anomenà Catalunya. Un territori que aleshores els musulmans anomenaven Afranga, és a dir: país dels francs.


El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.

Data de modificació: 17/06/2016 14:02:43

Amb la col·laboració de:
  • Logo de la Diputació de Barcelona

manlleu, capital del Ter